Front Català d'Ordre

El Front Català d'Ordre (FCO) fou una coalició electoral formada per les forces polítiques catalanes de dreta que, sota l'hegemonia centrista de Lliga Catalana, va presentar-se a les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936, on fou derrotada pel Front d'Esquerres de Catalunya.

Infotaula d'organitzacióFront Català d'Ordre
Dades
TipusCandidatura
IdeologiaDreta
Alineació políticadreta Modifica el valor a Wikidata
Història
FusióLliga Catalana
Dreta de Catalunya
Acció Popular Catalana
Partit Republicà Radical
Comunió Tradicionalista
Renovación Española
Creació1936
Data de dissolució o abolició1939

Era constituïda per Lliga Catalana, Dreta de Catalunya, Acció Popular Catalana, Partit Republicà Radical, Comunió Tradicionalista i Renovación Española (només a la ciutat de Barcelona, ja que no tenien més representació). A diferència del Front d'Esquerres, no els unia cap programa coherent, sinó que es basava en un atac al Front d'Esquerres i en l'oposició a l'alliberament dels participants en els fets del sis d'octubre.[1] Dels 52 escons catalans, només en va obtenir 13, dels quals 12 foren per a la Lliga i només un a Tarragona per a la Comunió Tradicionalista.

Candidats

modifica

Per Barcelona-ciutat:

Per la província de Barcelona:

Per la província de Girona:

Per la província de Lleida (els radicals no hi participaren en aquesta circumscripció):

Per la província de Tarragona:

Resultats

modifica

Les seves llistes foren derrotades per les del Front d'Esquerres. Van obtenir una mitjana del 40,8% dels vots (59,1% les del Front d'Esquerres) i 13 dels 54 diputats en joc (12 de la Lliga Catalana i un tradicionalista, per Tarragona).[4][5]

Referències

modifica
  1. «Front Català d'Ordre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2.  Joaquim Gomis i Cornet (1869-1957) era l'amo de la Colònia Gomis de Monistrol de Montserrat
  3. Segons diu a Les Ruptures de L'any 1939 de Manel Risques, Francesc Vilanova i Ricard Vinyes, va donar suport al cop d'estat del 18 de juliol a Lleida i fou afusellat al cementiri municipal el 5 d'agost de 1936. El seu germà Diego milità a l'APC i després fou membre de Falange Española i membre de la comissió gestora de l'ajuntament de Lleida.
  4. Resultats per províncies a les eleccions de 1936, a historiaelectoral.com
  5. Resultats per regions a les eleccions de la Segona República, a historiaelectoral.com