Fred Willamowski

Fred Willamowski (Grimmen, 21 de març de 1935 - Wilhelmshorst, 14 de setembre de 2003) fou un pilot de motociclisme alemany que va destacar en competicions d'enduro i motocròs. De la primera modalitat en va guanyar dos Campionats d'Europa (en superiors a 350 cc els anys 1970 i 1971) i cinc de la RDA, a més d'un Trofeu als ISDT com a membre de l'equip de la RDA i dues victòries individuals en aquesta prova. Pilot polifacètic, Willamowski fou també campió de la RDA de motocròs, grasstrack i speedway.

Fred Willamowski

Biografia
Naixement	21 març 1935 Grimmen (Alemanya)
Mort	14 setembre 2003 (68 anys) Wilhelmshorst (Alemanya)
Activitat
Ocupació	pilot de motociclisme
Esport	enduro motocròs

Carrera esportiva
Nacionalitat	RDA
Temporades	1952 - 1975
Equips	AWO, ČZ, ESO, MZ
Palmarès en enduro
C. Eur. +350cc	2 (1970-1971)
C. RDA	5 350cc (1958, 1970-1972, 1974)
RuZ	1 (1958)
Resultats als ISDE
Trofeu	1 (1969)
Absolut	2 (1969, 1971)
350cc	1 (1969)
Palmarès en motocròs
C. de la RDA	5 (1960-1964)

Trajectòria esportiva

Després de completar el seu aprenentatge com a aparellador de màquines agrícoles, Fred Willamowski va ingressar el 1952 a la GST ("Associació per als Esports i la Teconolgia", entitat estatal de la RDA) i va debutar en competicions d'enduro amb una AWO 425. Un any després, va ser-ne campió del districte de Rostock i el 1954 va entrar a l'equip principal. Tant a la seva primera sortida internacional, el 1955, com als seus primers Sis Dies, el 1957, va haver d'abandonar. El 1958, guanyà la Rund um Zschopau i fou campió de la RDA en la cilindrada dels 350 cc amb MZ. Aquell any, integrant el primer equip de la RDA al Trofeu en una edició dels ISDT, tornà a fracassar-hi en caure a la prova final, cosa que li va tornar a passar el 1959. Finalment, durant la seva quarta participació als ISDT, el 1960 a Àustria, assolí la victòria a la cilindrada dels 350 cc.

El 1960 va debutar en motocròs, especialitat que practicà durant vuit anys, al llarg dels quals competí en tres cilindrades i pilotà tres marques de motocicleta: ČZ, ESO i MZ. Durant aquesta etapa, Willamowski guanyà cinc campionats de motocròs de la RDA en dura rivalitat amb pilots com ara Walter Knoch, Ernst Wolff i el campió del món Paul Friedrichs.

Tornat a l'enduro el 1968, en fou subcampió de la RDA i l'any següent guanyà el Trofeu amb l'equip de la RDA als ISDT, celebats a Garmisch-Partenkirchen, a més de ser-ne el vencedor absolut a bord de la seva MZ 500. Repetí aquest èxit a l'illa de Man el 1971 i anà formant part de l'equip estatal al Trofeu fins al 1974. Fred Williamowski va debutar en el Campionat d'Europa el 1969, acabant-hi subcampió en superiors a 350 cc per darrere d'Erwin Schmider. La temporada següent, 1970, va ser campió d'Europa per primera vegada i el 1971, va guanyar totes i cadascuna de les cinc proves del Campionat i va revalidar fàcilment seu títol europeu, alhora que repetia l'èxit al campionat de la RDA (entre 1970 i 1974, Willamowski va guanyar quatre títols més a la màxima cilindrada).

El 1975, a 40 anys, Fred Willamowski es va retirar de les competicions d'enduro, però va seguir competint habitualment en la cilindrada dels 250 cc a les curses de sorra i herba on, després d'algunes dècades, va tornar a rivalitzar amb Ernst Wolff. El 1978, per exemple, va tornar a ser campió de la RDA, aquest cop en grasstrack.

Bibliografia

• Ottinger, Steffen. «Die Geschichte einer Motorradgeländefahrt». A: Rund um Zschopau (en alemany). Marienberg: Druck- und Verlagsgesellschaft Marienberg, 2004, p. 24–81, 103, 158. ISBN 3-931770-49-4. 
• Ottinger, Steffen. «Die Geschichte einer Motorradgeländefahrt». A: Rund um Zschopau (en alemany). Chemnitz: HB-Werbung und Verlag GmbH & Co. KG, 2011, p. 21, 72. ISBN 978-3-00-036705-2. 
• Ottinger, Steffen. «Die Geschichte seit 1913». A: Internationale Sechstagefahrt 2012 (en alemany). Chemnitz: HB-Werbung und Verlag GmbH & Co. KG, 2012, p. 40 i s. ISBN 978-3000395666.