Francesc Armanyà i Font
Francesc Armanyà i Font (Vilanova i la Geltrú, 1718 - Tarragona, 1803),[1] fou un dels eclesiàstics del seu temps que més defensà les idees de la Il·lustració, raó per la qual se'l considerà un jansenista. Va formar part de l'Orde de Sant Agustí. Va escriure el llibre "Compendio de la Doctrina cristiana" i altres obres teològiques.[2] Nomenat bisbe de Lugo l'any 1768, hi emprengué una campanya en pro de la instrucció, tant de sacerdots com del poble, instituint escoles gratuïtes d'ensenyament primari. El 1784 impulsà la fundació de la Societat Econòmica d'Amics del País, d'aquella ciutat. L'any següent esdevingué arquebisbe de Tarragona i aquí també participà en la fundació de la Societat Econòmica. Col·laborà en totes les obres públiques locals i acabà, amb les rendes de la mitra, la reconstrucció de l'aqüeducte romà. Morí pobre i amb fama de santedat.[3]
Escultura del Bisbe Armanyà a l'entrada de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, obra de Manuel Fuxà i Leal | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 juny 1718 Vilanova i la Geltrú (Garraf) |
Mort | 4 maig 1803 (84 anys) Tarragona |
Arquebisbe de Tarragona | |
14 febrer 1785 – 4 maig 1803 ← Joaquín de Santiyán y Valdivielso – Romualdo Antonio Mon y Velarde → Diòcesi: arquebisbat de Tarragona | |
Bisbe de Lugo | |
20 juny 1768 – 28 agost 1768 ← Juan Sáenz de Buruaga – Antonio Páramo Somoza → Diòcesi: bisbat de Lugo | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | bisbe catòlic (1768–), sacerdot catòlic (1742–) |
Membre de | |
Consagració | Josep Climent i Avinent |
El 1798 amb l'arribada de l'aigua de Puigpelat (Alt Camp) a Tarragona, l'ajuntament d'aquest va demanar a l'eclesiàstic construir una font a la plaça Sant Antoni. Aquesta rep el nom de "Font del jardí de Cal Pobre" o "Font d'Armanyà".[4]
La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva una trentena d'obres que van formar part de la biblioteca personal d'Armanyà,[5] així com alguns exemples de les marques de propietat que van identificar els seus llibres al llarg de la seva vida.[6]
Referències
modifica- ↑ «Francesc Armanyà i Font». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bertran i Vallvé, Didac. Tarragonomàstic - Carrers de Tarragona. Ajuntament de Tarragona, març de 1991. ISBN T-560-91.
- ↑
- ↑ «Estàtues i fonts de la ciutat - La Font d'Armanyà (Plaça Sant Antoni)». Camp d'Aprenentatge de la Ciutat de Tarragona. Arxivat de l'original el 30 de desembre 2016. [Consulta: 29 desembre 2016].
- ↑ «Catàleg de les biblioteques de la UB/Fons Antic[Enllaç no actiu]». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Base de dades Antics posseïdors: Armanyà i Font, Francesc, 1718-1803». [Consulta: 8 maig 2020].