Folgueroles

Folgueroles
	Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	41° 56′ 24″ N, 2° 18′ 59″ E / 41.940116°N,2.316349°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Catalunya Central
Comarca	Osona
Capital	Folgueroles
Població humana
Població	2.268 (2023) (216 hab./km²)
Llars	18 (1553)
Gentilici	Folguerolenc, folguerolenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat de Municipis de la Comarca d'Osona ; Mancomunitat Intermunicipal Voluntària «La Plana»
Superfície	10,5 km²
Altitud	552 m
Limita amb	Tavèrnoles ; Calldetenes ; Vic ; Sant Julià de Vilatorta ; Sant Sadurní d'Osormort ; Gurb
Organització política
• Alcalde	Miquel Serra Malats (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	08519
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08083
Codi IDESCAT	080832
Lloc web	folgueroles.cat

Folgueroles és un municipi de la comarca d'Osona, lloc de naixement de mossèn Cinto Verdaguer. Està situat al centre-est de la regió de l'Alt Ter. Al poble hi han edificis d'interès en són l'església romànica de Santa Maria i la Casa Museu Verdaguer.^[1]

Història

Les primeres empremtes humanes daten del període calcolític o eneolític (2100 – 1500 aC), també conegut com a edat de bronze inicial. Un notable testimoni de la seva presència es troba al turó de Sant Jordi, on s'ubica el dolmen de Puigseslloses, enterrament en sepulcre megalític. No és en va que just al seu costat, l'any 1477 s'hi edifiqués la capella de Sant Jordi, reformada i ampliada el 1833.

Del període protohistòric, s'han excavat les restes del poblat fortificat del Casol de Puigcastellet, construïda i habitada pels ausetans (poble ibèric) durant el segle iii aC situat en els primers turons que marquen el límit entre la Plana i les Guilleries (sobre el Mas d'en Coll). La fortalesa està formada per un gran pany de muralla de 64 metres de llargada i 3 d'amplada construïda en pedra seca. A la part massissa s'hi adossa una torre quadrangular, en talús.

El terme fou repoblat durant l'alta edat mitjana a l'entorn de l'església de Sta. Maria (documentada ja des del 967). El segle xv es constituí en una petita batllia i quadra autònoma. El nucli del poble es va formar a partir de la fi del segle xvi dins de la sagrera. Durant el segle xviii es van crear els barris de la Ricardera i el carrer de la Font.

Església i monument a Jacint Verdaguer en primer pla, obra de Josep Maria Pericas

Fill il·lustre de Folgueroles és Mossèn Cinto Verdaguer (1845 – 1902), poeta i avantguardista del catalanisme. La seva presència es respira arreu del poble i del seu entorn a través de làpides amb fragments de poesies, monuments com el pedró, la casa-museu, el jardí del poeta situat a la Damunt, i els monòlits que marquen la ruta verdagueriana.

L'activitat principal dels seus habitants sempre ha estat relacionada amb les tasques agrícoles. Durant l'edat moderna i fins al segle xix, aquesta estava complementada per indústria tèxtil, rural i domèstica (putting-out). També destaca, per la seva importància i difusió, l'ofici de picapedrer sorgit arran de les abundants pedreres de gres tou, material molt apreciat en la construcció per la seva docilitat i emprat en bona part dels edificis i escultures de la comarca.

Etimologia

El nom de Folgueroles és una variant de falgueroles, diminutiu de falgueres.^[2] En la forma oficial s'ha mantingut el radical del nom en la varietat antiga (Folg-), però en la pronúncia local és normal sentir a dir "fugaróles" (oït a Vic, Casac. 1920) on es dona una reducció que també es troba en "Fogars". Històricament s'ha escrit amb diverses variants: Felgeirolas (898 i 908), Felcarioles (899), Feleceroles (915), Felgaroles (930), Felgarolis (1067), Folguerolis (segle xii), Ste.Marie de Folgeroles, Falgeroles (principi segle xiii), Folguiroles (1330), Folgaroles (1359).

Ubicació

El terme municipal de Folgueroles (10,99 km², 1.500 habitants i 552 m d'altitud) a la comarca d'Osona (Barcelona), es troba a l'extrem est de la plana de Vic, a l'inici de les Guilleries. Té el veïnatge dels termes de Tavèrnoles i Gurb (N), Sant Sadurní d'Osormort (E), Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta (S), i Vic (O) a 5 km de distància, 37 km de Ripoll, 60 km de Girona i 75 km de Barcelona.

Geografia i història natural

Llista de topònims de Folgueroles (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El petit municipi de Folgueroles es troba en una raconada de la Plana. A la vora de Vic (i les principals vies de comunicació) i alhora allunyada del brogit del món urbà, el seu paisatge presenta una gran varietat de matisos. Pel seu cantó de ponent, el relleu és suau i esquitxat de masies (destaquen Pou de Vida, el Prat, el Raurell, Puigsec, Palou, Puigseslloses, Focs, el Pou, el Godaiol i al bell mig del poble la Sala) i camps de conreu de secà. Solament el trenquen alguns petits turons de marges griso-blaboses de l'eocè mitjà com el de Puigseslloses o Sant Jordi (531 m) i el turó de les Mentides (525 m). En canvi, pel cantó de llevant (ne la línia imaginària formada pels masos de can Garbells, l'Arumí, i Mas d'en Coll), el relleu és abrupte, amb barrancs i fondalades (per on hi discorren torrents com els de Folgueroles, Lledoner, de Pi i les Vall), i cobert de vegetació. Aquí, la presència humana com a element transformador del paisatge és pràcticament inexistent. Solament a les artigues abandonades la flora natural ha estat substituïda per pins pinyers (Pinus pinea) o pinastres (Pinus pinaster). La vegetació és abundant i rica en varietat.

El sotabosc és de boixos, arboç, ginestars i brucs. A la vora dels torrents s'hi pot veure algun trèmol, vern i tortellatge. A les latituds mitjanes hi predomina el bosc d'alzina muntanyenca, esquitxat de rouredes, avellanoses, tremolades i vernedes, hi és omnipresent el roure martinenc (Quercus pubescens) i el roure de fulla gran (Quercus petraea).

El règim de pluviositat correspon al d'un país mediterrani. La mitjana anual és de 650 a 700 mm repartits de manera irregular al llarg de l'any. Plou sobretot a la primavera (mesos de maig i juny) i a la tardor (mesos de setembre i octubre). Per contra els mesos més secs són els d'hivern (gener i febrer) i els d'estiu (juliol i agost), si bé els estius són més plujosos que a la costa.

Com exemplifiquen les dites populars la pluja la porten els vents de llevant, per contra els de ponent són secs ("quan les boires de ponent van a llevant hi van rient i se'n tornen plorant").

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
19	18	18	301	567	960	936	709	735	751

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
837	996	964	918	980	977	1.010	1.115	1.167	1.167

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
1.322	1.404	1.598	1.724	1.833	1.983	2.154	2.216	2.230	2.259

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
2.298	2.276	2.265	2.254	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde/-essa	Partit polític	Data de possessió
1979 - 1983	Miquel Carrera i Freixa	GiF	19/04/1979
1983 - 1987	Miquel Carrera i Freixa	CiU	28/05/1983
1987 - 1991	Miquel Masramon Tenas	CiU	30/06/1987
1991 - 1995	Gil Orriols Puig	IPMO (Independents pel progres municipal d'osona)	15/06/1991
1995 - 1999	Gil Orriols Puig	Partit dels Socialistes de Catalunya PSC	17/06/1995
1999 - 2003	Gil Orriols Puig	Partit dels Socialistes de Catalunya PSC	03/07/1999
2003 - 2007	Antoni Noguer Carvellada	PSC	14/06/2003
2007 - 2011	Carles Baronet Aldabó	Independents per Folgueroles	16/06/2007
2011 - 2015	Carles Baronet Aldabó	Independents per Folgueroles	11/06/2011
2015 - 2019	Carles Baronet Aldabó	n/d	13/06/2015
2019 - 2023	Xavier Roviró i Alemany	n/d	15/06/2019
Des del 2023	n/d	n/d	17/06/2023

Personatges

Jacint Verdaguer i Santaló (1845-1902), poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874.
Joan Farré i Oliver (1957), mestre cisteller.
Joan Nani Roma Cararach (1972), pilot de motos i cotxes, guanyador del Ral·li Dakar en les dues categories (Motos el 2004 i Cotxes el 2014)

Referències

↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 43. ISBN 84-393-5437-1.
↑ Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc.. Barcelona: Millà, 1991, p.102. ISBN 84-7304-186-0.

Vegeu també

Plantada de l'Arbre de Maig de Folgueroles

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Folgueroles

[1] AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 43. ISBN 84-393-5437-1.

[2] Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc.. Barcelona: Millà, 1991, p.102. ISBN 84-7304-186-0.

[1]

[2]