Fats Domino
Fats Domino (Nova Orleans, 26 de febrer de 1928 - Harvey, 24 d'octubre de 2017)[1] fou un cantant, pianista i compositor estatunidenc. Va conrear el rhythm & blues en els anys cinquanta i posteriorment el rock and roll, estil del qual va esdevenir un dels seus pioners i un dels seus màxims representants.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Antoine Dominique Domino Jr. 26 febrer 1928 Nova Orleans (Louisiana) |
Mort | 24 octubre 2017 (89 anys) Harvey (Louisiana) |
Causa de mort | disfunció orgànica |
Sepultura | Mount Olivet Cemetery (en) |
Altres noms | Fats Domino |
Residència | Nova Orleans |
Grup ètnic | Afroamericans |
Activitat | |
Lloc de treball | Nova Orleans |
Ocupació | cantant, compositor, músic de jazz, pianista, compositor |
Activitat | 1949 - |
Membre de | |
Gènere | Rock and roll, rhythm and blues, bugui-bugui i jazz |
Influències | |
Veu | Baríton |
Instrument | Piano i veu |
Segell discogràfic | Imperial Polydor Records ABC Records Philips Records London Records Mercury Records Reprise Records |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Premis | |
Lloc web | fatsdominoofficial.com |
|
Domino va vendre més de 65 milions de discos.[3] Nascut a Nova Orleans en una família criolla francesa, Domino va signar amb Imperial Records el 1949. El seu primer senzill "The Fat Man" és citat per alguns historiadors com el primer senzill de rock and roll i el primer a vendre més d'1 milió de còpies.[4][5] Domino va continuar treballant amb el coautor de la cançó Dave Bartholomew, aportant el seu distintiu estil de piano rodant a "Lawdy Miss Clawdy" (1952) de Lloyd Price i anotant una sèrie d'èxits principals començant per "Ain't That a Shame" (1955). Entre 1955 i 1960, va tenir onze èxits pop nord-americans entre els 10 millors.[6] El 1955, cinc dels seus discos havien venut més d'un milió de còpies, sent certificat d'or.[7]
Domino era tímid i modest per naturalesa, però va fer una contribució significativa al gènere del rock and roll.[8] Elvis Presley va declarar a Domino una "enorme influència en mi quan vaig començar" i quan es van conèixer el 1959, el va descriure com "l'autèntic rei del rock 'n' roll". Els Beatles també van ser molt influenciats per Domino.[9][10]
Quatre dels discos de Domino van ser nomenats al Saló de la Fama dels Grammy per la seva importància: "Blueberry Hill", "Ain't That a Shame", "Walking to New Orleans" i "The Fat Man".[11] Va ser inclòs al Saló de la Fama del Rock and Roll com a part del seu primer grup d'incorporats el 1986. Associated Press estima que durant la seva carrera, Domino "va vendre més de 110 milions de discos".[12]
Referències
modifica- ↑ «Fats Domino, rock ‘n’ roll pioneer and New Orleans hero, dies at 89». Los Angeles Times, 25-10-2017. [Consulta: 11 octubre 2022].
- ↑ «Fats Domino». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ O'Connor, Roisin. «Fats Domino dead: Rock and roll legend dies, aged 89». The Independent, 25-10-2017. [Consulta: 26 octubre 2017].
- ↑ «Fats Domino», 10-09-2020. [Consulta: 10 juny 2021].
- ↑ «Fats Domino, 1928–2017», 25-10-2017. [Consulta: 10 juny 2021].
- ↑ Browne, David (October 25, 2017). «Fats Domino, Rock and Roll Pioneer, Dead at 89». Rolling Stone.
- ↑ Friedlander, Paul (2006). Rock And Roll: A Social History. Boulder, Colorado: Westview Press. pp. 28–32.
- ↑ «'The Big Beat' Celebrates Fats Domino, Rock's Reclusive Giant». The New York Times, 23-02-2016 [Consulta: 26 octubre 2017].
- ↑ Leight, Elias. «Paul McCartney Remembers 'Truly Magnificent' Fats Domino», 26-10-2017. [Consulta: 10 juny 2021].
- ↑ Manning, Evan «Remembering Fats Domino: The Beatles, Elvis Presley and the real king of rock 'n' roll». National Post, 26-10-2017 [Consulta: 10 juny 2021].
- ↑ «Fats Domino», 10-09-2020. [Consulta: 10 juny 2021].
- ↑ «Fats Domino dead: Rock n' roll pioneer dead at 89». [Consulta: 10 juny 2021].