Fanny Salvini-Donatelli
Fanny Salvini-Donatelli (Florència, 1815 - 1891) fou una soprano operística italiana. És sobretot coneguda avui per crear el paper de Violetta de l'òpera de Verdi, La Traviata, però fou també una admirada intèrpret de la resta d'obres del compositor així com de les de Donizetti.[1]
 El retrat de Fanny Salvini-Donatelli en un arxiu del La Fenice  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1815 Florència (Itàlia) |
| Mort | 1891 (75/76 anys) Milà (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera, actriu, actriu de teatre |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
Biografia
modifica
Fanny Salvini-Donatelli, de nom genuí Francesca Lucchi,[2] va néixer a Florència en una família pròspera. Les dificultats financeres després de la mort del seu pare la portaren a una carrera com a actriu.[3] Durant els primers anys 1830 es convertia en la segona muller de l'actor Giuseppe Salvini, (i la madrastra de l'actor molt més famós Tommaso Salvini).[4] Tanmateix, el seu matrimoni fou infeliç, com ho era la seva relació amb els seus fillastres. Després de la seva deserció de la família el 1842, Giuseppe Salvini obtingué la separació basant-se en la infidelitat.[5] Moria dos anys més tard. Mentre estigué casada amb Salvini, estudià cant i feu el seu debut operístic el 1839 al Teatro Apollo a Venècia com Rosina a dIl barbiere di Siviglia.
Salvini-Donatelli començà a tenir una carrera important a Itàlia quan va cantar principalment a La Fenice i el Teatro Regio de Parma, on el 1850 un sonet en el seu honor, escrit per l'epigramista de la ciutat, Artaserse Folli, es distribuïa a l'audiència.[6] També actuà a La Scala, al Teatro Regio de Torí, al Teatro Comunale de Bolonya, al Teatro Grande di Trieste i altres teatres italians. A fora d'Itàlia, cantà a París, Barcelona, Viena (on feia el seu debut el 1843 com Abigaille dins de Nabucco dirigit pel mateix Verdi),[2] i Londres (on feia el seu debut el 1858 al Theatre Royal, Drury Lane com Leonora a Il trovatore).[7] Encara que se la recorda principalment per crear el paper de Violetta per La traviata, va crear uns altres quatre papers en òperes ara oblidades: Editta a Allan Cameron de Giovanni Pacini (18 de març de 1848, La Fenice); Elmina a Elmina de Salvatore Sarmiento (8 de febrer de 1851, Teatro Regio di Parma); Clemenza a Il fornaretto de Gualtiero Sanelli (24 de març de 1851, Teatro Regio di Parma); i Donna Eleonora a La prigioniera de Carlo Ercole Bosoni (16 de gener de 1853, La Fenice).[8]
Es creia generalment que s'havia retirat de l'escenari el 1860. Tanmateix, se la troba cantant al Théâtre Royal De La Monnaie a Brussel·les el 1877.[9] Fanny Salvini-Donatelli mort a Milà el juny de 1891.
El "fiasco" de La traviata
modifica
El mateix Verdi va descriure l'estrena de 1853 de La traviata com a "fiasco".[10] Salvatini-Donatelli tenia 38 anys en aquell moment i era bastant robusta. El fet del seu físic, que no era l'idoni per interpretar una dona jove bonica que es consumeix de la tuberculosi, se cita sovint com una de les raons per al fracàs inicial de l'òpera. En el tercer acte, quan el doctor anuncia que la malaltia de Violetta ha empitjorat i només té unes hores de viure, l'audiència de la primera nit es diu que es va posar a riure, amb un membre del públic que cridà: "No veig cap malaltia, només hidropesia"![11] Verdi ja havia expressat dubtes seriosos sobre la conveniència de Salvatini-Donatelli per al paper dos mesos abans de l'estrena i envià al seu llibretista, Francesco Piave, al director de La Fenice per transmetre la seva visió que Violetta exigia una cantant "amb una elegant figura, jove i que canti amb passió".[12] La seva petició d'un canvi d'intèrpret no va ser reeixida.
Malgrat el que l'audiència va poder pensar de l'aparença física de Fanny Salvini-Donatelli, el seu cant era molt apreciat. Els crítics contemporanis mostren que la seva primera ària del primer acte, Sempre libera, rebia grans aplaudiments. El crític de La Gazzetta di Venezia escrivia l'endemà: "Salvini-Donatelli va cantar aquells passatges de coloratura, dels quals el maestro n'escrivia tants, amb una habilitat indescriptible i perfecció. Va captivar el teatre."[13] El "fracàs" de l'actuació de la nit de l'estrena fou només relatiu. A més a més dels aplaudiments per a l'ària de Salvini-Donatelli, el preludi orquestral era tan ben rebut que l'audiència començà a demanar Verdi, que havia de sortir a saludar fins i tot abans que la cortina pugés per començar el primer acte. La cosa es va començar a descarrilar en el segon acte, especialment el cant del baríton (Felice Varesi) i el tenor (Ludovico Graziani).[14] La traviata també fou reeixida a la taquilla. Va tenir deu representacions a La Fenice, i amb un vespre els beneficis foren el doble de les altres dues òperes de Verdi que s'hi havien representat, Ernani i Il corsaro.[15] En qualsevol cas, un any més tard es muntava una altra vegada al Teatro San Benedetto a Venècia en una recepció indiscutiblement triomfant. En aquella ocasió, el paper de Violetta era pres per Maria Spezia, tretze anys més jove i considerablement més esvelta que Salvini-Donatelli.[16]
Els problemes de la nit de l'estrena no semblen haver dissuadit Salvini-Donatelli d'intentar el paper en altres ocasions. El cantà tres vegades més com a mínim: el 1856 a Constantinoble, quan Luigi Arditi la dirigí per primera vegada a Turquia;[17] el 1857 al Teatro Comunale de Bologna (amb la segona revisió i portant el títol de Violetta).;[8] i el 1858, quan la cantà a Londres al Drury Lane Theatre.[18]
Rols operístics
modificaSe sap que Fanny Salvini-Donatelli va cantar els papers següents:.[19]
|
|
Referències
modifica- ↑ Rosenthal i Warrack (1979) pàg. 436
- ↑ 2,0 2,1 Rescigno (2001) pàg. 473
- ↑ Regli (1860) pàg. 480
- ↑ Algunes fonts, p. ex. Gatti (1955) pàg. 133, erròniament la descriu com la segona muller de Tommaso Salvini
- ↑ Salvini (1955) pàg. 34-36
- ↑ Arxius del Teatro Regio de Parma
- ↑ Dwight (1858) pàg. 87
- ↑ 8,0 8,1 Casaglia
- ↑ Haine i Servais (2004) pàg. 68.
- ↑ Matz (1964) pàg. 25
- ↑ Boyden, Kimberley, i Staines (2002) pàg. 232
- ↑ Citat a Kimbell (1985) pàg. 298-299
- ↑ Italià original: "La Salvini-Donatelli cantò que' passi d'agilità, che molti per lei scrisse il maestro, con una perizia e perfezione da non dirsi : ella rapì il teatro." Citat dins Teatri, arti e letteratura, Volums 59, 1853-1854, pàg. 22
- ↑ Phillips-Matz (1964) pp.24-25
- ↑ Phillips-Matz (1995)
- ↑ Von Buchau (1991)
- ↑ Bomberger (1999) pàg. 14
- ↑ Xerrada de Ciutat (1959) pàg. 48
- ↑ Dades compilades principalment de Casaglia amb addicions de Rescigno (2001), Haine i Servais (2004), Dwight (1859) i Conati (1992). Aquesta llista pot ser no exhaustiva.
- ↑ Conati (1982) pàg. 1859
- ↑ Príncep Józef Michal Poniatowski (1816-1873), tenor operístic polonès i compositor. Era el nebot del Príncep general polonès Józef Antoni Poniatowski. Vegeu Shaman et al. (1999) p. 89.
- ↑ Salvatore Sarmiento (1817 - 1869), compositor italià d'unes quantes òperes, música religiosa, i Cançons neapolitan
- ↑ Gualtiero Sanelli (Parma, 14 de maig de 1816 - Maranhao, Brasil, 15 de desembre de 1861) fou compositor d'unes quantes òperes, reeixides en el seu dia però ara oblidades. Vegeu "Sanelli, Gualtiero" a Sadie (1992)
- ↑ Carlo Ercole Bosoni (1826-1887), compositor i director italià.
- ↑ Pietro Platania (Catania, 5 d'abril de 1828 - Nàpols, 26 d'abril de 1907), compositor, director i teòric de música.
- ↑ Achille Peri (Reggio Emilia, 1812 - Reggio Emilia, 1880)
Bibliografia
modifica- Boyden, Matthew; Kimberley, Nick; and Staines, Joe, The Rough Guide to Opera, Rough Guides, 2002. ISBN 1858287499
- Bomberger, E. Douglas, Brainard's Biographies of American Musicians, Greenwood Publishing Group, 1999. ISBN 0313307822
- Casaglia, Gherardo, Almanacco Amadeus Arxivat 2012-05-25 a Wayback Machine.. Accessed 17 January 2009.
- Conati, Marcello, "A Chronology of the First Performances of Rigoletto", in Bollettino Verdi, VoI. 3, N. 9, January 1982, EDT srl, ISBN 8885065872
- Conati, Marcello, L'Italia Musicale: 1847-1859, Centro internazionale di ricerca sui periodici musicali, University of Maryland, College Park Center for Studies in Nineteenth-Century Music, 1992
- Dwight, John Sullivan, Dwight's Journal of Music, Vols. 8 and 9, Oliver Ditson and Company, 1859.
- Gatti, Carlo, Verdi, the Man and His Music: the man and his music, Putnam, 1955.
- Haine, Malou and Servais, Franz, L'Apollonide de Leconte de Lisle et Franz Servais: 20 ans de collaboration, Editions Mardaga, 2004. ISBN 2870098138
- Kimbell, David R. B., Verdi in the Age of Italian Romanticism, Cambridge University Press Archive, 1985. ISBN 0521316782
- Musical World, The, Vol. 32, J. Alfredo Novello, 1854
- Phillips-Matz, Mary Jane, "The Truth About Traviata", Opera News Vol. 28, 1963–1964, Metropolitan Opera Guild, 1964. (Reprinted by the Metropolitan Opera International Radio Broadcast Information Center Arxivat 2011-06-09 a Wayback Machine..) Accessed 18 January 2009.
- Phillips-Matz, Mary Jane, "Venetian Glories", Opera News, February 1995. Accessed 18 January 2009.
- Regli, Francesco Dizionario Biografico (dei più celebri poeti ed artisti melodrammatici, tragici e comici, maestri, concertisti, coreografi, mimi ballerini, scenografi, giornalisti impressarii ecc. ecc. che fiorirono in Italia dal 1800 al 1860), Enrico Dalmazzo, 1860.
- Resigno, Eduardo, Dizionario Verdiano, Biblioteca Universale Rizzoli, 2001, pp. 473–474. ISBN 8817866288
- Rosenthal, H. and Warrack, J. The Concise Oxford Dictionary of Opera, 2nd Edition, Oxford University Press, 1979
- Sadie, Stanley (ed) The New Grove Dictionary of Opera, Macmillan, 1992. ISBN 0935859926
- Salvini, Celso, Tommaso Salvini: nella storia del teatro italiano e nella vita del suo tempo, Cappelli, 1955
- Shaman, William, et al., More EJS: Discography of the Edward J. Smith Recordings, Greenwood Publishing Group, 1999. ISBN 0313298351
- Teatri, arti e letteratura, Vol. 59, 1853–1854, Gov. della Volpe, 1854
- Teatro Alighieri (Ravenna) Teatro di Tradizione Dante Alighieri. Accessed 18 January 2009.
- Teatro La Fenice, "La Traviata" - Programma di sala Arxivat 2009-12-22 a Wayback Machine., November 2004. Accessed 18 January 2009.
- Teatro Regio di Parma, Archives Arxivat 2011-06-04 a Wayback Machine.. Accessed 18 January 2009.
- Town Talk, Vol. 1 (May 8, 1858 - May 14, 1859), H. Tuck, 1859.
- Virella Cassañes, Francisco, La ópera en Barcelona: Estudio histórico-crítico, Redondo y Xumetra, 1888, p 357.
- Von Buchau, Stephanie, "The Traviata Saga" Arxivat 2009-01-22 a Wayback Machine., San Francisco Opera, 1991. Accessed 18 January 2009.