Eva Lootz (Viena, Àustria, 1940)[1] és una escultora austríaca que resideix a Madrid des de 1965.

Plantilla:Infotaula personaEva Lootz
Biografia
Naixement1940 Modifica el valor a Wikidata (83/84 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultora, artista visual Modifica el valor a Wikidata

Lloc webevalootz.net Modifica el valor a Wikidata

Ha sigut pionera en el camp de les instal·lacions escultòriques, i en les seves obres utilitza elements naturals com fusta, pedres, ferro, sorra, mercuri, i carbó.[2] L'any 1994 va ser guardonada amb el Premio Nacional de Artes Plásticas.[2] En l'actualitat treballa especialment amb l'aigua i el llenguatge,[3] i el febrer de 2013 va ser guardonada amb el Premio Arte y Mecenazgo a la millor artista.[4]

Biografia

modifica

Eva Lootz (Viena, Àustria, 1940) es va llicenciar en direcció de cinema i televisió i a Viena rep formació en Musicologia de Belles arts i Filosofia. A de final dels anys 70 es va traslladar a Espanya, on va començar a exposar.

El 1986 va exposar a l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró. Va muntar una instal·lació amb dues peces escultòriques que consistien en cubs plens de sorra amb les arestes obertes, de tal manera que el material s'estenia de forma regular per la sala, com una reflexió sobre els principis de la termodinàmica. L'any següent va presentar una altra exposició individual a Barcelona, aquest cop a la Sala Montcada.[5]

Entre les seves últimes exposicions inclouen la llengua dels ocells (Palau de cristall supressió MNCARS, Madrid, 2002) i Hidrotopias - l'escriptura de l'aigua (Fundació Suñol, Barcelona, 2009). Ha fet nombroses intervencions en l'espai públic com a "No-MA-DE-JA-DO", en l'illa de la Cartuja (Expo'92), "Interminable flux" (Silkeborg, Dinamarca, 2002) o " Proyecto Recoletos " (Madrid, 2004) o peça "La oreja parlante" està situat a la riba dreta del riu Ebre a Saragossa (Expo'08). Eva ha estat professor a la Facultat de Belles arts de Conca i ha impartit cursos i conferències en les facultats de Belles arts d'Espanya, Suècia i els EUA.UU, en el Museu Thyssen.

El seu treball artístic s'ha reconegut en nombroses ocacións, ha rebut, entre altres, el Premio Nacional de Artes Plásticas (1994), el Premio Tomás Francisco Prieto de la Real Casa de la Moneda (2009) i el Premio MAV de Mujeres en las Artes Visuales (2010).

En l'obra d'Eva Lootz hi ha un marcat interès en la interacció entre la matèria i llenguatge en la seva obra i des dels seus inicis, es caracteritza per l'ús de registres heterogenis. Un dels pilars fonamentals de la seva obra es troba en el coneixement dels materials i del seu comportament. El plaer de manipulació aconsegueix crear incertesa en les realitats del medi que pensàvem immutables. El joc d'antagonismes en relació amb els materials i formes, però també un conjunt de conceptes es converteix en part de les seves propostes. Des d'enfocaments anti-expresius i processuals, evoluciona cap a la creació d'espais on participin tots els sentits i en un ambient recollit, tal com ella diu cap a una "art contínua".

Les obres de Lootz porten amb ells un munt de reflexions entorn de conceptes com el trànsit, moviment viatges, llibertat, feminitat, el pas del temps, natura... a través d'associacions sinèrgiques, les connexions entre els significats, cruïlla evocadora... Ho fa subtilment, de tal manera que l'equilibri i la pau, construït per l'artista no és eclipsat pel discurs.

Publicacions

modifica

Aquí una breu selecció d'algunes publicacions i exposicions de l'artista.

Publicacions (catàlegs) des del 2002

modifica
  • 2009: Viajes del agua, catàleg exposició a La Casa Encendida. Madrid: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Madrid, (castellà), ISBN 9788496917576.
  • 2009: Mundo. Seco. Benamor. Amarga, catàleg exposició Sala Verónicas. Múrcia: CENDEAC, (castellà), (anglès), ISBN 9788496898448.
  • 2008: LUZ PARA TODO. Intervenció en Artifariti, novembre.
  • 2007: EXPOSICIÓN GALERÍA TRINTA. Santiago de Compostela.
  • 2006: EXPOSICIÓN GALERÍA MAIOR. Palma.
  • 2005: EXPOSICIÓN GALERÍA ESTIARTE. Galería Estiarte. Madrid.
  • 2002: Eva Lootz. La lengua de los pájaros, catàleg amb CD-ROM, exposició al Palacio de Cristal. Madrid: Centro Nacional de Arte Reina Sofia, (castellà), ISBN 9788480261654

Vídeos

modifica
  • 2000: Viajes de arena.
  • 2002: Water meditation (Meditación del agua).
  • 2004: No es más que un pequeño agujero en mi pecho.
  • 2005: El casting.
  • 2005: Blind spot.
  • 2007: A veces, después de la lluvia.
  • 2009: Mil veces, sin importarle....
  • 2011: Entre-manos.

Exposicions i obres en col·leccions públiques i privades

modifica

Exposicions individuals

modifica

Només una breu selecció des del 2008:

  • Hidráulica 2, Galería Altxerri, Donòstia / Sant Sebastià.

2009:

  • Eva Lootz. Agujeros, Galería 9MA, Barcelona.
  • Mundo. Seco. Benamor. Amarga. Sala Verónicas, Múrcia.
  • Hidrotopies. L'escriptura de l'aigua, Fundació Suñol, Barcelona.
  • Viajes de Agua, La Casa Encendida, Madrid.

2010:

  • Redes de Agua, Galería ArtNueve, Múrcia.
  • A la izquierda del padre, Fundación Casa de la Moneda, Madrid.
  • Agua y sal, Galería Pilar Serra, Madrid.

2011:

  • El fondo indiferenciado de la consciencia.... Casa sin fin, Càceres.
  • Pensar dibujando / Drawing as Thought. Skissernas Museum - Museum of Public Art, Lund, Suècia.

2012:

  • Nudos. Círculo de Bellas Artes, Madrid.
  • Dis-cursos de agua. Centro de Arte Contemporáneo de Caja de Burgos (CAB de Burgos).

2023

Exposicions col·lectives

modifica

Només una selecció del 2011 i 12:

2012:

  • Teatro de anatomía. Espacio RMS, La Asociación, Madrid.
  • Genealogías feministas en el arte español: 1960-2010. MUSAC, León.
  • El cicle de la vida. Sala Estudi – La Nau, València
  • 5è Aniversari 2007/2012. Col·lecció Josep Suñol. Fundació Suñol, Barcelona.

2011:

  • ARCO. Galería Pilar Serra, Madrid. Galería Altxerri, Donòstia / Sant Sebastià.
  • Air_port_art. Centro de Arte Complutense, Madrid.
  • Ellas. Creadoras de los siglos XX y XXI. Fundación Caja Vital, Vitòria-Gasteiz.
  • Olor, Color. Química, Art i Pedagogia. Arts Santa Mònica, Barcelona.
  • Arcopaz. Arte Contemporáneo por la paz. Vélez Blanco, Almeria.
  • Lo que pintan las mujeres. Museo de Obra Gráfica i Museo del Objeto Encontrado. San Clemente, Conca.
  • Aproximaciones I. Centro de Artes Visuales Fundación Helga de Alvear, Càceres.

Col·leccions permanents

modifica
  • Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid.
  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Barcelona.
  • Museo de Arte Abstracto de Cuenca, Conca.
  • Museu de Belles Arts d'Àlaba / Araba, Vitòria-Gasteiz.
  • Museu d'Art Contemporani de Malmö, Suècia.
  • Museo Municipal de Madrid. Madrid.
  • Museo Patio Herreriano / Colección Arte Contemporáneo, Valladolid.
  • Centro Galego de Arte Contemporánea, Santiago de Compostela.
  • Centro Atlántico de Arte Moderno, Las Palmas, Illes Canàries.
  • Centro de Arte Caja de Burgos, Burgos.
  • Photomuseum, Zarautz, Gipuzkoa / Guipúscoa.
  • Comunidad Autónoma de la Región de Murcia, Múrcia.
  • Biblioteca Nacional d'Espanya, Madrid.
  • Banco de España, Madrid.
  • Banco Exterior de España.
  • Caja de Ahorros de Asturias, Oviedo.
  • Col·lecció BBVA, Madrid.
  • The Chase Manhattan Bank, Nova York, EUA.
  • Fundació Caixa de Pensions, Barcelona.
  • Fundación Amigos del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid.
  • Fundación Coca-Cola, Madrid.
  • Fundación Juan March, Palma.
  • Fundación Antonio Pérez, Conca.
  • Instituto de Crédito Oficial, Madrid.
  • Col·lecció Unión Fenosa, A Coruña.
  • Col·lecció d'art de l'ajuntament de Miengo, Cantàbria.
  • Col·lecció Martín Blanco, Segòvia.
  • Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), València
  • Col·lecció Pilar Citoler, Madrid.

Referències

modifica
  1. «Eva Lootz, la artista del lenguaje». El Mundo, 09-12-2004 [Consulta: 12 abril 2013].
  2. 2,0 2,1 «La escultora Eva Lootz obtiene el Premio Nacional de Artes Plásticas». El País, 20-12-1994 [Consulta: 12 abril 2013].
  3. «Eva Lootz nos sumerge en el CAB Burgos». ABC, 24-05-2012 [Consulta: 12 abril 2013].
  4. «Eva Lootz, premio Arte y Mecenazgo a mejor artista». El País, 18-02-2013 [Consulta: 12 abril 2013].
  5. Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014].  Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS

Enllaços externs

modifica