Estrella de Wolf-Rayet

Les estrelles de Wolf-Rayet (abreujades sovint com a WR) són estrelles massives, calentes i en una fase d'evolució gairebé al final del seu cicle. Mostren una intensa pèrdua de material associada a forts vents estel·lars.

Aquest tipus d'estrelles té temperatures superficials de més de 25.000 - 50.000 K; són molt blaves, amb el seu màxim d'emissió situat en l'ultraviolat. Els seus espectres mostren bandes d'emissió brillants, corresponents a hidrogen o heli ionitzats. La superfície estel·lar també presenta línies d'emissió amples de carboni, nitrogen i oxigen. Constituïxen el tipus espectral W. Les galàxies de Wolf-Rayet són galàxies amb un elevat nombre d'estrelles de tipus WR.

Descobriment

Aquest tipus d'estrelles van ser descobertes pels astrònoms francesos Charles Wolf i Georges Rayet^[1] , que van identificar en la constel·lació del Cigne tres estrelles peculiars amb bandes d'emissió brillants i colors grocs. Les estrelles WR s'identifiquen amb les inicials WR i un nombre (per exemple, WR134).

Causes del comportament

El 1929, es va determinar que l'amplària de les línies d'emissió és causada per un intens efecte Doppler produït en els forts vents d'ejecció. En els anys 1970, es va suggerir que les estrelles WR podien haver perdut els seus embolcalls lleugers d'hidrogen, deixant al descobert els nuclis rics en heli. En l'actualitat, es pensa que aquest procés comença quan l'estrella ha generat prou elements pesants (carboni i oxigen) en el seu nucli; aquests elements arriben a la superfície estel·lar i en aquest moment disminuïx l'habilitat de l'estrella per a radiar l'energia produïda en el seu interior. Com a conseqüència, es desencadena un fort vent estel·lar. Les taxes de pèrdua de material pel fort vent estel·lar poden ser tan elevades com 10^-5 o 10^-6 masses solars per any. Nombroses estrelles WR es troben en el centre de nebuloses planetàries,^[2] formades presumiblement a partir del material ejectat. Es considera igualment que les estrelles de Wolf-Rayet podrien ser precursors de supernoves. Aquestes estrelles són molt poc freqüents i no s'han detectat més de 200 estrelles WR a la Via Làctia.

Referències

↑ Murdin, P.. «Wolf, Charles J E (1827-1918)». A: The Encyclopedia of Astronomy and Astrophysics, 2001, p. 4101. ISBN 978-0333750889.
↑ «The relation between the Wolf–Rayet stars and the planetary nebulae». The Astrophysical Journal, 40, 1914, pàg. 466. Bibcode: 1914ApJ....40..466W. DOI: 10.1086/142138.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estrella de Wolf-Rayet

R136b

[1] Murdin, P.. «Wolf, Charles J E (1827-1918)». A: The Encyclopedia of Astronomy and Astrophysics, 2001, p. 4101. ISBN 978-0333750889.

[wright-2] «The relation between the Wolf–Rayet stars and the planetary nebulae». The Astrophysical Journal, 40, 1914, pàg. 466. Bibcode: 1914ApJ....40..466W. DOI: 10.1086/142138.

[1]

[2]