Estragó
L'estragó o dragonet (Artemisia dracunculus),[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Artemisia dins la família de les asteràcies[2] que és utilitzada com a condiment culinari.[3]
Artemisia dracunculus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | oli d'estragó, estragó i estragó sec |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Tribu | Anthemideae |
| Gènere | Artemisia |
| Espècie | Artemisia dracunculus L., 1753 |
.svg){kind=icon}
Addicionalment pot rebre els noms de badiana, dragonera, herba dragonera i herba vinagrera. També s'ha recollit la variant lingüística estragon.[1]
Morfologia
modifica
Dicotiledònia herbàcia de tipus perenne. La seva alçada mai no supera el metre però tampoc és menor de 50 centímetres. L'arrel en forma de rizoma serà la seva forma vegetativa durant la reproducció. Té tiges verdes fines i llargues, molt ramificades. Les fulles són de color verd fosc, llargues primes i acabades en punxa. Es troben disposades de forma alterna i amb pecíol curt. Disposa d'un limbe de color verd brillant, sencer i lanceolat. Trobem que les fulles tenen dimensions diferents segons la zona de la planta; així doncs, fulles petites a les puntes de les tiges, mentre que les fulles del peu són llargues i poden arribar a fer 7,5 cm. A les fulles conté elements epidèrmics com pèls secretors. Aquests són responsables de l'emissió d'una aroma forta i resistent i de gust agre.
Sexualitat de la planta: podem observar un flòscul perifèric femení i un d'intermedi hermafrodita. La inflorescència és de capítols globulosos i petits. La corol·la conté cinc pètals soldats que donen a la flor una forma tubular.
El fruit d'aquesta planta és un aqueni de color marró fosc. La seva forma vital de Raunkjaer és sense la seva part aèria.
Taxonomia
modificaAquest tàxon va ser publicat per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné.[2]
Subespècies
modificaDins d'aquesta espècie es reconeixen les següents subespècies:[2]
- Artemisia dracunculus var. changaica (Krasch.) Y.R.Ling
- Artemisia dracunculus var. dracunculus
- Artemisia dracunculus var. pamirica (C.Winkl.) Y.R.Ling & Humphries
- Artemisia dracunculus var. qinghaiensis Y.R.Ling
- Artemisia dracunculus var. turkestanica Krasch.
Sinònims
modificaEls següents noms científics són sinònims d'Artemisia dracunculus:[2]
- Artemisia dracunculus subsp. typica H.M.Hall & Clem.
- Draconia dracunculus (L.) Soják
- Oligosporus dracunculus (L.) Poljakov
Ecologia
modificaAquest arbust no el trobarem a la península a menys que no sigui en cultiu per a indústria. Tot i això és una planta molt distribuïda per diferents zones del planeta. Trobem, llavors, al sud d'Anglaterra, França, Rússia, algunes zones dels Estats Units, Mèxic i, fins i tot, algunes zones del Canadà.
Farmacologia
modificaÉs coneguda aquesta "herba" com a espècia culinària, dona aroma i gust suau a diferents plats, molt utilitzada en la gastronomia mexicana i mediterrània. És també un dels ingredients imprescindibles de la salsa bearnesa. Però no només té aquest efecte aromatitzant, sinó que s'han descobert diferents principis actius que aporten a l'estragó diverses qualitats per al seu ús en farmacologia.
Com a droga s'utilitzen les fulles. Aquestes es componen d'olis essencials:
- 0.5-1% Estragol
- metilcavicol 68-80%
- Cis i trans ocimè 6-12%, Limonè 2-6%).
Té accions eupèptiques, carminatives i emmenagogues. Usos en digestions pesades, regulació dels períodes menstruals, en meteorisme, singlot, anorèxia i inapetència alimentària.
L'arrel també ha estat utilitzada de forma tòpica en mossegades de gossos i serps. I les fulles fresques tenen ús en dolors artrítics i prevenció d'accidents vasculars.
Es troba en forma de diferents preparats per a l'administració com a cataplasmes, banys per a peus i mans en dolors artrítics, envoltat de gases per a dolor de queixals i infusions.
Toxicitat
modificaCal tenir en compte que un excés o sobredosificació té activitat neurotòxica. Aquesta neurotoxicitat comporta paràlisi reversible dels músculs.
Cal evitar l'estragol en embarassades, ja que té efectes carninogèns en el fetus. També s'ha d'evitar durant la lactància perquè pot anar a la llet materna provocant també efectes carcinògens sobre el nounat.
Conreu de l'estragó
modificaÉs una planta que suporta bé el sol. El terra, cal que no sigui gaire humit i més aviat arenós. També es pot cultivar a casa en test i es pot usar com a planta ornamental en jardins.
Té una moderada resistència al fred, i el reg s'ha de fer cada 2-3 dies a l'estiu evitant que quedi anegada. Cal un adob mineral a la primavera. Les seves arrels no són resistents així que cal atenció especial. Per a aconseguir una planta robusta i amb moltes ramificacions cal una poda a la tardor des de la base deixant gairebé només el peu.
Cada dos anys i durant el període de primavera serà necessari treure-la d'arrel, dividir-la i tornar-la a plantar per esqueixos.
La multiplicació es fa per esqueix de l'estoló tallant una part de l'arrel. A l'estiu apareixeran les seves flors verdoses.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Artemisia dracunculus». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1r juliol 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Artemisia dracunculus» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r juliol 2022].
- ↑ «estragó ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
