Ernest Maragall i Mira
Ernest Maragall i Mira (Barcelona, 5 de gener de 1943)[1] és un polític català.
Ha sigut Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya (novembre de 2006 - desembre de 2010) i Conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (maig de 2018[2] - novembre 2018).[3] Fou militant i fundador del Partit Socialista de Catalunya-Congrés i, posteriorment, del Partit dels Socialistes de Catalunya. Fou president del Consell de Nova Esquerra Catalana.[4] Un cop el partit es fusionà amb la plataforma Moviment Catalunya, esdevingué militant del Moviment d'Esquerres (MES).[5] Des de l'1 de maig de 2018 és militant d'Esquerra Republicana de Catalunya.[6] Ha sigut candidat a l'Alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals de 2019 i 2023 i el juny de 2023 va anunciar que es presentava com a segon a la llista per Barcelona d'Esquerra Republicana al Senat, en el marc de les eleccions generals espanyoles de 2023.[7]
Família
modificaErnest Maragall és fill de Jordi Maragall i Noble i net del poeta Joan Maragall i de Clara Noble. És germà de Pasqual Maragall, 127è President de la Generalitat de Catalunya, Pau Malvido i Jordi Maragall i Mira.
També és nebot d'Ernest Maragall i Noble, Joan-Anton Maragall i Noble i Helena Maragall, cosí germà de Joan-Anton Maragall i Garriga i Julio Maragall i oncle de Cristina Maragall. És cunyat de Diana Garrigosa.
Biografia
modificaJoventut i primers anys
modificaEstudià a l'escola Virtèlia i fou membre de l'escoltisme a l'agrupament escolta de la Confraria.[8] Participà activament en la lluita clandestina contra la dictadura franquista com a militant del Front Obrer de Catalunya des de la seva creació el 1961.
Des de l'any 1958 i fins al 1970 va treballar en el camp de la publicitat i el màrqueting. Des del 1970 i fins al 1979 va desenvolupar tasques com a analista informàtic de l'Ajuntament de Barcelona i com a economista al Gabinet Tècnic de Projectes de l'Ajuntament de Barcelona. Posteriorment va ésser gerent de l'Institut Cartogràfic de Barcelona S.A. Societat privada municipal (ICB S.A. Spm) i director general de l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) de l'Ajuntament de Barcelona.
Inicis polítics
modificaFundador de Convergència Socialista de Catalunya l'any 1974 i del PSC-Congrés l'any 1976. Des d'octubre de 1997 va exercir com a regidor d'Hisenda i Funció Publica i president del Consell del Districte de Sant Andreu. Des del mes de juliol de 1999 fins a 2004 va ésser regidor de Presidència i Hisenda, president de l'Institut Municipal d'Informàtica, president de l'Institut Municipal d'Hisenda i vicepresident de l'Institut Municipal d'Educació, dins de l'Ajuntament de Barcelona.
Com a representant de l'Ajuntament a la Federació de Municipis de Catalunya, va ocupar el càrrec de vicepresident de la Comissió de Funció Pública de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. Vicepresident del Consell d'Administració de Localret. Portaveu del Govern Municipal de l'Ajuntament de Barcelona des de juliol de 2001 fins al juny de 2003.
Tripartit
modificaEl desembre de 2003 és nomenat Secretari de Govern de la Generalitat de Catalunya, càrrec que va exercir fins al setembre de 2006. Del 2006 al 2010 va ser Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
Va ésser membre des de 1977 de l'executiva de Barcelona del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i de la seva Comissió Executiva fins a la seva sortida del partit el 2012.
Arran de les seves posicions catalanistes, que l'aïllaren al si del PSC, Maragall decidí d'impulsar una nova associació Plaça 21 per a la gent que se sent «òrfena de partit». Aquesta iniciativa es va presentar amb un manifest explicatiu el 25 de juliol de 2012.[9]
Nova Esquerra Catalana
modificaErnest Maragall, amb alguns membres del sector anomenat catalanista del PSC, va participar en la manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa", desmarcant-se de la posició oficial del partit.[10] La desafecció de Maragall devers el PSC cresqué més encara amb el rumb marcat per la nova direcció del partit considerada hostil al procés sobiranista català, i així l'11 d'octubre de 2012 abandonà la seva militància per a crear un nou partit anomenat Nova Esquerra Catalana (NEC).[11]
Ernest Maragall va concórrer a les eleccions al Parlament Europeu de 2014 com a número dos a la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya, encapçalada per Josep Maria Terricabras.[12] Amb el 23,67% dels vots a Catalunya, la coalició L'Esquerra pel Dret a Decidir, formada per ERC, NEC i CAT SÍ, va aconseguir dos eurodiputats, de manera que Maragall va sortir elegit. L'endemà de les eleccions Ernest Maragall va assegurar que a mitjan legislatura cediria el seu escó a Jordi Solé, número tres de la llista.[13]
Esquerra Republicana de Catalunya
modificaA les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 fou escollit com a diputat amb la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí.[14] El maig del 2018 es va fer militant d'ERC i el mateix mes fou nomenat conseller pel Govern de la Generalitat de Catalunya presidit per Quim Torra.[2] El novembre del mateix any va abandonar el càrrec per a preparar la seva candidatura a l'alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals de 2019. Durant la campanya va fer tàndem electoral amb Elisenda Alamany. Tot i ser la candidatura més votada, no va aconseguir formar govern.
Des de l'oposició, el seu grup municipal va pactar amb el govern d'Ada Colau els pressupostos del 2021 i la connexió del tramvia per l'Avinguda Diagonal.[15]
El 28 de maig de 2022 va ser proclamat candidat d'Esquerra Republicana a l'alcaldia de Barcelona per a les eleccions municipals de 2023 després que el 90% de la militància li donés suport.[16] No va esdevenir alcalde i va donar suport a la proposta de Xavier Trias, tot i que finalment un pacte entre PP, PSC i Comuns va investir alcalde Jaume Collboni.[7] El novembre de 2023 va anunciar que deixava el plenari de l'Ajuntament de Barcelona a finals d'any
Ernest Maragall es va donar de baixa del partit en juliol de 2024[17] en sortir a la llum pública l'existència d'una estructura a ERC dedicada a fer atacs de falsa bandera, que es finançada pel partit amb factures falses a través de l'empresa de comunicació Relevance,[18] i que entre altres accions va fer una enganxada de cartells contra els germans Maragall per la malaltia d'Alzheimer de Pasqual Maragall.[19]
Referències
modifica- ↑ http://www.europarl.europa.eu/meps/es/124933/ERNEST_MARAGALL_home.html
- ↑ 2,0 2,1 «DECRET 3/2018, de 29 de maig, pel qual es nomenen el vicepresident del Govern i els consellers i conselleres dels departaments de la Generalitat de Catalunya.». DOGC, 31-05-2018. [Consulta: 1r juny 2018].
- ↑ 324cat «Torra nomena Alfred Bosch conseller d'Acció Exterior i Relacions Institucionals». CCMA.
- ↑ Article d'Empordà.info, el 17 de desembre de 2012
- ↑ «Els crítics del PSC, el partit d'Ernest Maragall i Moviment Catalunya presenten MES, un nou partit d'esquerres». 324.cat, 30-11-2014. [Consulta: 30 novembre 2014].
- ↑ «Ernest Maragall anuncia en un article publicat a l'ARA que es fa militant d'ERC». Ara, 01-05-2018. [Consulta: 1r maig 2018].
- ↑ 7,0 7,1 NacióDigital. «Ernest Maragall: número dos d'ERC al Senat». [Consulta: 20 juny 2023].
- ↑ Anna Roig Llort, "Generació Virtèlia", Editorial L'Arquer, Barcelona, 2011, pàg. 31 i 54 a 56.
- ↑ Article de Vilaweb, el 25 de juliol de 2012
- ↑ Article d'El Periódico, 11 de setembre de 2012
- ↑ Article al diari Ara, l'11 d'octubre de 2012
- ↑ «Ernest Maragall, número dos a la llista d'ERC per les europees». El Punt Avui, 03-03-2014 [Consulta: 3 març 2014].
- ↑ Tugas, Roger «Ernest Maragall cedirà el seu escó a Jordi Solé a mitja legislatura». Ara, 26-05-2014 [Consulta: 26 maig 2014].
- ↑ «Composició del Parlament - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017». Arxivat de l'original el 2017-12-22. [Consulta: 22 desembre 2017].
- ↑ Vera, Esther; Ortega, Maria «Ernest Maragall: "L’urbanisme tàctic ha perjudicat la imatge de Barcelona"». Ara, 27-12-2020.
- ↑ «Ernest Maragall és proclamat candidat a l’alcaldia per ERC», 29-05-2022. [Consulta: 26 octubre 2022].
- ↑ Rocamora i Seguí, Carme. «Ernest Maragall estripa el carnet d'ERC per l'escàndol dels cartells». Nació, 22-07-2024. [Consulta: 24 juliol 2024].
- ↑ «Escàndol: ERC hauria pagat 50.000 euros per silenciar els joves dels cartells contra els Maragall». La República, 06-07-2024. [Consulta: 17 juliol 2024].
- ↑ Cesc Maideu, Aleix Moldes i Núria Orriols Guiu. «Relevance va demanar a ERC que l'estructura B justifiqués les facures encara que fos amb "informes inventats"». Ara, 15-07-2024. [Consulta: 17 juliol 2024].
Enllaços externs
modifica
- Ernest Maragall Arxivat 2018-12-15 a Wayback Machine.