Equidnes
|
Aquest article tracta sobre família de mamífers monotremes. Si cerqueu l'ésser mitològic, vegeu «Equidna (mitologia)». |
Els equidnes (Tachyglossidae) són, juntament amb els ornitorrincs, els únics supervivents de l'ordre Monotremata (mamífers que ponen ous). El nom d'equidna prové d'un monstre de la mitologia grega.
Tachyglossidae  | |
|---|---|
 equidna de musell curt | |
| Dades | |
| Nombre de cries | 400 |
| Període d'incubació de l'ou | 10 dies |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Monotremata |
| Família | Tachyglossidae Gill, 1873 |
| Gèneres | |
.svg){kind=icon}
Morfologia
modificaSón animals amb un musell allargat en forma de bec, sense dents i amb una llengua allargada i retràctil. El cos, d'uns 30 a 90 centímetres, segons l'espècie, està cobert per una barreja de dos tipus de pèls, essent un d'ells més llarg i rígid, a manera d'espines. Només tenen un orifici corporal pels aparells urinari, reproductiu i digestiu. Ponen ous, tot i ser classificats com a mamífers.[2] L'orella i l'ull comparteixen una mateixa obertura.
Taxonomia
modificaEl francés Étienne Geoffroy Saint-Hilaire va treballar sense èxit per tal d'establir l'equidna i l'ornitorrinc com a nova classe de vertebrats, separats a la vegada de mamífers i rèptils i no simplement inferiors als placentaris. Existeixen dos gèneres d'equidnes amb tres espècies:
- Tachyglossus aculeatus
- Zaglossus bruijni
- Zaglossus attemboroghi
A més a més s'han trobat tres espècies més en el registre fòssil australià.
Ecologia
modificaEls equidnes viuen en tot el continent australià (i s'estenen a Papua Nova Guinea); són l'únic animal nadiu amb una distribució tan extensa. Hivernen soterrats. Són grans excavadors amb el seu bec. Són molt longeus, poden arribar a viure 50 anys.
Amb el seu agut sentit de l'olfacte, l'equidna utilitza el seu llarg musell per buscar menjar, detectar el perill i localitzar a altres equidnes. Els tèrmits són l'aliment predilecte, és per això que els equidnes són sovint anomenades «formiguers espinosos». Una vegada trobat el menjar, atrapa la presa amb la seva llarga i enganxifosa llengua.
Tradicionalment se'ls ha atribuït un alt grau de primitivisme a causa de les seves característiques híbrides entre rèptil i mamífer però res més lluny de la realitat. El cervell és l'òrgan que desmenteix en major mesura aquesta afirmació: presenta un còrtex gruixut i també un neocòrtex amb nombrosos replecs. El còrtex cerebral de les equidnes és comparable al dels euteris. Al cervell també s'observen els lòbuls frontals molt desenvolupats i no hi ha presència de cos callós, tot i que els dos hemisferis cerebrals estan comunicats per la comissura anterior igual que en la resta de monotremes.[3]
Referències
modifica- ↑ Entrada «Tachyglossidae (echidna)» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 9 setembre 2024].
- ↑ «equidna | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 juny 2019].
- ↑ Ashwell, K. Neurobiology of Monotremes: Brain Evolution in Our Distant Mammalian Cousins (en anglès). Csiro Publishing, 2013. ISBN 9780643103160.
