Eli Donat
Eli Donat (en llatí: Aelius Donatus) va ser un escriptor i gramàtic romà que va viure a Roma a la meitat del segle iv. Fou el preceptor de Jeroni d'Estridó.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 315  | ||
| Mort | 380 (Gregorià) (64/65 anys) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptor, poeta, gramàtic | ||
| Període | Baix Imperi Romà | ||
| Activitat | (Floruit: segle IV ) | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
 | |||
Obres
modificaAmb el seu nom ens han arribat obres gramaticals i exegètiques.
Ars grammatica
modificaPertany al primer grup l'Ars grammatica, que adquirí gran renom a l'antiguitat i que suscità l'interès de comentaristes posteriors, com Servi Maure Honorat, Cledoni i Pompeu Maure.
La primera part, l'Ars minor, més breu i simple, està dedicada als que comencen els estudis gramaticals. S'estructura amb un model de preguntes i respostes i tracta de les vuit parts del discurs (De octo partibus orationis).
La segona part, l'Ars maior, dividida en tres llibres, tracta de la fonètica, la mètrica i l'estilística.
Aquesta separació en dues parts, Ars minor i Ars maior, és conseqüència del progressiu abandó de la primera part, més simple, a favor de la segona, més completa, iniciat a l'època antiga (amb Pompeu) i que continuà posteriorment a l'època medieval. L'ars minor romangué nogensmenys fins al Renaixement com a text útil per a iniciar l'estudi del llatí.
Comentari a Terenci
modificaEntre les obres exegètiques, hi ha el comentari sobre les comèdies de Terenci, incomplet, ja que no ha arribat als nostres dies la part relativa a l'Heautontimoroumenos.
L'obra s'inicia amb una biografia del poeta, extreta del De viris illustribus de Suetoni, però ampliada pel mateix Eli Donat; segueix amb una introducció al gènere literari de la comèdia, i després amb un comentari sobre cada una de les comèdies de Terenci, cadascuna introduïda amb observacions sobre l'estructura, la història, els personatges i la trama. És molt conegut per la seva frase proverbial «Pereant qui ante nos nostra dixerunt», que és probablement una citació de Terenci.[1]
Comentari a Virgili
modificaEl comentari a Virgili, compost segurament abans del 363, ha arribat als nostres dies mutilat: romanen únicament la dedicatòria al seu patró, L. Munatius; la biografia del poeta; la introducció a les Bucòliques (§ 47-69) i l'inici de llur explicació (§ 70-72).
A la dedicatòria Donat exposa el mètode filològic que segueix, els fonaments del qual estan constituïts per la completesa i la brevetat, amb contínua referència a les seves fonts, sense excloure alguna intervenció personal.
La Vita o biografia està, en canvi, extreta de Suetoni, de la Vita Vergili que forma part del De poetis, secció perduda del De viris illustribus.
La introducció (Praefatio) a les Bucòliques està constituïda per una primera part sobre l'autor i el títol de l'obra, el gènere literari, els motius que induïren a Virgili a escriure l'obra i el seu significat. La segona part, en canvi, ofereix un comentari específic de l'obra, concentrant-se en els seus aspectes estilístics i mètrics o en una exegesi textual més precisa.
Obres perdudes
modificaNo ha arribat als nostres dies el breu tractat De structuris et pedibus oratoriis, en el que Donat analitzava la mètrica.
Edicions modernes
modifica- Ars grammatica
- A. M. Negri (ed.), Elio Donato. Ars grammatica maior, Reggio Emilia 1960.
- W. J. Chase (ed.), The ars minor of Donatus, Madison 1926.
- A. Schönberger: Die Ars minor des Aelius Donatus: lateinischer Text und kommentierte deutsche Übersetzung einer antiken Elementargrammatik aus dem 4. Jahrhundert nach Christus, Frankfurt am Main 2008, ISBN 978-3-936132-31-1.
- A. Schönberger: Die Ars maior des Aelius Donatus: lateinischer Text und kommentierte deutsche Übersetzung einer antiken Lateingrammatik des 4. Jahrhunderts für den fortgeschrittenen Anfängeruntericht, Frankfurt am Main 2009, ISBN 978-3-936132-32-8.
- Comentari a Terenci
- P. Wessner (ed.), Aelius Donatus. Commentum Terentii, Leipzig 1902-1905.
- Comentari a Virgili
- G. Brugnoli, Donato Elio, a Enciclopedia virgiliana, II, Roma 1985, pp. 125-127.
- G. Brugnoli, Vitae Vergilianae, a Enciclopedia virgiliana, V, Roma 1990, pp. 570-580.
Referències
modifica- ↑ Robert A. Kaster, «Aelius Donatus», Guardians of Language: The Grammarian and Society in Late Antiquity, University of California Press, 1997, pàgina 277, ISBN 9780520212251
Enllaços externs
modifica
- Obres d'Eli Donat (llatí)