El Pinós

Per a altres significats, vegeu «Pinós (desambiguació)».

El Pinós (castellà: Pinoso, oficialment el Pinós/Pinoso) és un municipi del sud del País Valencià situat a l'oest de la comarca del Vinalopó Mitjà i que compta amb una població de 7.966 habitants, segons el padró de l'INE de 2019.

El Pinós

Torre del Rellotge
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
38° 24′ 13″ N, 1° 02′ 28″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	el Vinalopó Mitjà
Capital	Pinoso (en)
Població humana
Població	8.281 (2023) (65,2 hab./km²)
Gentilici	pinosera, pinoser
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat de la Vid y el Mármol
Superfície	127 km²
Altitud	450 m
Limita amb	Villena Favanella Jumella la Romana l'Alguenya Monòver Iecla
Organització política
• Alcalde	Lázaro Azorín Salar
Identificador descriptiu
Codi postal	03650
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	03105
Codi ARGOS de municipis	03105
Lloc web	pinoso.org

Geografia

El Pinós té una extensió de 126,9 km² i el seu clima és mediterrani amb influència continental. La temperatura mitjana anual és de 15,2 °C i cauen 404 mm de precipitacions. Equidista uns 55 km tant de la capital de la província, Alacant, com de la ciutat de Múrcia. Limita amb els municipis de Monòver i L'Alguenya dins de la mateixa comarca i amb Favanella, Jumella i Iecla de la Regió de Múrcia.

Localitats limítrofes

	Nord: Villena Iecla (Regió de Múrcia)
Oest: Jumella (Regió de Múrcia)	El Pinòs	Est: Monòver
	Sud: L'Alguenya Favanella (Regió de Múrcia)

Pedanies

El seu ample terme municipal acull a 10 pedanies:

• El Rodriguillo (180 hab. segons cens INE 2006), situat 4 km al sud del nucli del Pinós.

• Culebró (91 hab.), uns 4 km a l'est del Pinós.

• Les Enzebres (87 hab.), també a l'est.

• Ubeda (73 hab.), 7 km al nord-est.

• Cases d'Ibáñez o Les Casetes (61 hab.), just en el límit amb la regió de Múrcia, uns 3 km a l'oest del nucli del Pinós.

• Lel (40 hab.), uns 5 km al nord.

• Cases del Pi (42 hab.)

• El Paredó (29 hab.), al nord.

• La Cavallussa (16 hab.), al sud-oest, limitant amb la regió murciana.

• Tresfonts (6 hab.), al sud-est.

Per la seua banda, el nucli urbà del Pinós té 6.705 habitants.

Natura

En la mateixa serra del Coto, en lloc protegit per l'impacte ambiental de les pedreres, envoltada d'una massa arbòria (pins, alzines, etc.) es troba l'Aula de la Naturalesa, oasi de calma i tranquil·litat en contacte amb el medi ambient, on es pot passar unes hores delectant-se d'un clima sec, d'un aire sa producte de la vall en el qual se situa envoltat de muntanyes (Cabeço, Carxe, Serra de la Pila, Serra de Salines).

Història

L'origen de la localitat és incert; en qualsevol cas, en l'època musulmana el Pinós era un grup de caserius dispersos.

Com estipulava el Tractat d'Almizra (1244), esta zona de la província d'Alacant passà a formar part de la Corona de Castella a mitjans del segle xiii. El 1296, Jaume II d'Aragó annexionà la comarca a la qual pertanyia el Pinós al Regne de València. En aquella època rebia el nom de "Cases de Costa", fins al 1773, en el qual va adquirir el seu nom actual del Pinós.

L'església parroquial, dedicada a Sant Pere Apòstol, se va construir el 1743. El Pinós va rebre el títol de Vila Reial i la independència de Monòver el 1826.

El 1887 va començar el projecte de construcció de la Torre del Rellotge (de corda manual), monument característic del Pinós.

Economia

Església parroquial de Sant Pere.

Les principals activitats econòmiques del Pinós són l'agricultura de secà de vinya, olivera i ametler, d'una indústria sabatera, mobiliària i agroalimentària en desenvolupament i d'una frenètica activitat minera basada en calcaris i sal gemma.

El municipi compta amb unes pedreres de marbre crema-ívori en la serra del Coto, punteres en producció d'esta varietat marmòria en tota la Unió Europea.

En el camp industrial nombroses fàbriques, especialment de calçat, jalonen el nucli urbà i el nou Polígon Industrial. Però són Bodega Cooperativa de Pinoso i Frutos Secos Mañán els dos màxims exponents en la transformació de productes agraris. Ambdues han arribat a ser punteres en el seu sector.

Donat l'important increment de les demandes de sal en el mercat interior en la dècada de 1960 i amb la finalitat de seguir subministrant la sal que se venia destinant al mercat exterior, se fa necessari un augment de la producció en les Salines de Torrevella que poguera atendre ambdós mercats de manera satisfactòria.

El Ministeri d'Hisenda en col·laboració amb la companyia arrendatària va emprendre un projecte mitjançant el qual s'incorpora el jaciment de sal gemma del Mont Cabeço del Pinós, augmentant la capacitat de producció de Torrevella.

El projecte se va aprovar en el Consell de Ministres de 26 de juny de 1970, aportant l'Estat 131 milions de pessetes i la companyia els 239 restants.

Les obres van començar en desembre de 1970 i van finalitzar el 1972, posant-se en marxa les instal·lacions el 6 d'abril de 1973.

L'essència del projecte es fonamenta en alimentar la llacuna de Torrevella amb salmorra saturada procedent del Pinós, amb una concentració en CINa de prop de 300 g/l (l'aigua de la mar conté sol 30 g/L), aconseguint així elevar notablement la producció i reduir la dependència de la collita als riscos meteorològics.

El jaciment del Pinós va ser triat mitjançant un estudi regional dafloraments diapírics, entre els quals es trobaven els ubicats en Iecla, Castalla i Jumella.

S'estima que el Mont Cabeço compta amb unes reserves de sal de 500 milions de t, podent-se explotar per les tècniques actuals de respecte a la natura 120 milions.

El sistema d'explotació emprat és el de dissolució del mineral mitjançant injecció d'aigua en el mateix jaciment, en pous independents d'unes dimensions concretes, i transport de la salmorra resultant fins a Torrevella a través d'una canonada de 53,8 km.

Demografia

A pesar de la seua situació geogràfica llunyana de la costa, El Pinós compta amb una certa colònia de residents britànics, que constitueixen el 4,24% de la població (INE 2006); no deixa de sorprendre al visitant veure els cartells de les immobiliàries estar escrits abans en anglès que en valencià i castellà. La proporció total d'estrangers en el municipi és del 10,96%.

La demografia del Pinós ha estat des de sempre lligada a l'evolució de la vinya; així, el seu màxim demogràfic es va produir a principis del segle xx (moment cúspide de les exportacions de vi a França), però l'epidèmia de fil·loxera va iniciar una lenta sagnia que es va incrementar a mitjan segle, amb l'èxode rural cap a les zones costaneres de constant creixement turístic.

No obstant això, en els últims vint anys, i en particular en l'últim decenni, la població ha invertit estes taxes de creixement negatives que havien caracteritzat a la demografia del municipi des dels anys 1920.

Evolució demogràfica del Pinós
	1860	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2001	2006	2007
Població	4.718	6.724	7.946	8.142	8.245	7.740	5.114	6.015	5.194	5.101	5.223	5.612	6.273	7.315	7.442

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 10 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 del Partit Popular (PP) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - el Pinós
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Lázaro Azorín Salar	2.682	69,90%	10 (+1)
	Partit Popular		Iván Pablo Román Falcó	770	20,70%	2 ()
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		José Luis Martínez Lázaro	322	8,39%	1 (+1)
	Vots en blanc			63	1,64%
Total vots vàlids i regidors				3.837	100 %	13
	Vots nuls			109	2,76%
Participació (vots vàlids més nuls)				3.946	69,41%**
Abstenció				1.739*	30,59%**
Total cens electoral				5.685*	100 %**
Alcalde: Lázaro Azorín Salar (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (10 vots de PSPV)
Fonts: JEC, JEZ Elda, M. Interior, Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2011 l'alcalde del Pinós és Lázaro Azorín Salar del PSPV.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Silvano Pérez Mira	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Pedro Doménech Vidal	UPID	28/05/1983	--
1987–1991	Perfecto Rico Mira	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Fernando Azorín Tormos	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Emilio Martínez Sáez	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Emilio Martínez Sáez Francisco Navarro Martínez Ramón Cerdá Juárez	PP PP GM	03/07/1999 01/06/2000 16/06/2000	Defunció Moció de censura --
2003–2007	Vicente Rico Ramírez José María Amorós Carbonell	PSPV-PSOE PP	14/06/2003 04/02/2005	Dimissió/renúncia --
2007–2011	José María Amorós Carbonell	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Lázaro Azorín Salar	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015–2019	Lázaro Azorín Salar	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Lázaro Azorín Salar	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	Lázaro Azorín Salar	PSPV-PSOE	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Festes

• Dia del Villasgue. Festes que commemoren l'obtenció del títol de Vila Reial, amb el qual el Pinós aconseguí la independència de la localitat veïna de Monòver. És una festa cultural i gastronòmica que cada vegada rep més visitants, en la qual es mostren l'artesania, els balls tradicionals i la cultura popular de la població. Se celebra el diumenge més pròxim al 12 de febrer.
• Festes Patronals. Se celebren en honor de la Verge del Remei. El Pinós rep un gran nombre de visitants que poden gaudir de diferents activitats, com són la fira, la solta de vaquilles o les actuacions musicals. Un dels actes més populars és la Gran Cavalcada, que se celebra el dia 6 d'agost. Tenen lloc de l'1 al 9 d'agost.

Cultura

A la localitat es juga a la Pilota a Llonges, modalitat del Joc de pilota semblant a les Galotxetes de les veïnes Monòver i la Romana.

Vegeu també

• Galotxetes

Enllaços externs

• Ajuntament d'El Pinós (castellà)
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine.