Eduardo Baeza y Alegría

Eduardo Baeza y Alegría (Saragossa, 1901 - 1981) fou un metge i polític aragonès, governador civil de Barcelona cap al final de la dècada de 1940.

Eduardo Baeza y Alegría

Biografia
Naixement	(es) Eduardo Baeza Alegría 3 novembre 1901 Vitòria (Àlaba)
Mort	desembre 1981 (80 anys) Saragossa (Espanya)
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 24 abril 1951 – Felipe Acedo Colunga → Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes
Governador civil de Barcelona
22 maig 1947 – 16 març 1951 ← Bartolomé Barba Hernández – Felipe Acedo Colunga →
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 6 abril 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
25 abril 1944 – 24 abril 1946 Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946)
Governador civil de la província de Saragossa
22 desembre 1943 – 31 desembre 1947 ← Francisco Sáenz de Tejada y Olózaga – Tomás Romojaro Sánchez →
President de la Diputació Provincial de Saragossa
28 octubre 1942 – 31 desembre 1943 ← Lorenzo López Buera – José María Monterde Pérez →
Dades personals
Ideologia	Conservadorisme i catolicisme polític
Formació	Universitat de Saragossa
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	metge, polític
Partit	Falange Española Tradicionalista y de las JONS

Biografia

Va treballar com a mestre fins que es llicencià en medicina. Treballà com a metge ortopèdic, i durant la Dictadura de Primo de Rivera fou membre de la Junta de les Joventuts de la Unión Patriótica. Durant la guerra civil espanyola es va afiliar a la Falange Española de las JONS i va dirigir l'Hospital Militar Costa. Fou nomenat consejero nacional del Movimiento Nacional del 1943 al 1962, president de la Diputació Provincial de Saragossa d'octubre de 1942 a desembre de 1943, governador civil de Saragossa de desembre de 1943 al 1947 i governador civil de Barcelona de 1947 a 1951.

Durant el seu mandat va visitar Barcelona Eva Duarte de Perón (1947). EL 1950 va fer destituir el subcap provincial del Movimiento, Fernández Ramírez, cosa que l'enemistà amb certs sectors falangistes. Alhora, la seva suposada relació amb l'artista de cabaret Carmen de Lirio i la vaga de tramvies de 1951 el van desprestigiar, i fou substituït per Felipe Acedo Colunga. El 1965 fou president de la Federació Aragonesa de Futbol

Bibliografia

• Jaume Fabre Vint anys de resistència a Catalunya (1939-1959) Edicions La Magrana, Barcelona, 1978 FONT: ISBN.

Càrrecs públics
Precedit per: Bartolomé Barba Hernández	Governador Civil de Barcelona 1947-1951	Succeït per: Felipe Acedo Colunga