Eduard III de Bar
Eduard III de Bar (finals de juny de 1377 - 25 d'octubre de 1415, Agincourt) va ser marquès de Pont-à-Mousson de 1399 a 1415 i duc de Bar de 1411 a 1415. Era fill de Robert I, comte després duc de Bar, i de Maria de França.
Va esdevenir l'hereu del ducat de Bar a la mort dels seus germans més grans Enric i Felip, morts a la batalla de Nicòpolis (1396). El seu pare el va fer marquès de Pont-à-Mousson el 1399. El 1405, fou encarregat per Carles VI de França de defensar el Bolonès amenaçat pels anglesos. A final de 1406 va participar en la campanya de Guiena sota les ordres de Lluís I d'Orleans, però la disenteria va delmar l'exèrcit francès. Després de l'assassinat de Lluís d'Orleans, el 1407, es va acostar a Joan Sense Por i es va acabar unint als borgonyons. Va succeir al seu pare el 12 d'abril de 1411.
Nom original | (fr) Édouard III de Bar |
---|---|
Biografia | |
Naixement | juny 1377 valor desconegut |
Mort | 25 octubre 1415 (38 anys) batalla d'Azincourt (Regne de França) |
Causa de mort | mort en combat |
Sepultura | Bar-le-Duc |
Activitat | |
Ocupació | feudatari |
Carrera militar | |
Conflicte | Guerra dels Cent Anys |
Altres | |
Títol | Duc de Bar (1411–1415) Marquès de Pont-à-Mousson (1399–1415) |
Família | Casa de Scarpone |
Pares | Robert I de Bar i Maria de França |
Germans | Felip de Bar Lluís II de Bar Joan de Bar Enric de Bar Violant de Bar Maria de Bar Violant de Bar Bonna de Bar Joana de Bar |
Va morir en la batalla d'Agincourt i el va succeir el seu germà Lluís de Bar, bisbe de Verdun, conegut com a Lluís I o Lluís (segons si es compta a Lluís de Montbéliard que fou comte uxori i no suo iure). No es va casar i només va deixar fills bastards.
Bibliografia
modifica- Georges Poull, La Maison souveraine et ducale de Bar, 1994
- Eduard III, herzog von Bar (+ 1415) Arxivat 2005-03-18 a Wayback Machine.