Viquipèdia

Do menor

Do menor (també dom en la notació europea i Cm en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala menor natural a partir de la nota do; així està constituïda per les notes do, re, mi♭, fa, sol, la♭ i si♭. La seva armadura té tres bemolls; en el cas de les escales menors melòdica i harmònica les alteracions addicionals s'afegeixen al costat de les notes i no a l'armadura. El seu relatiu major és la tonalitat de mi♭ major, i la tonalitat homònima és do major.

Do menor
Tonalitat relativaMi♭ major
Tonalitat paral·lelaDo major
Notes
do, re, mi♭, fa, sol, la♭, si♭, do

En el barroc, la música en do menor s'escrivia usualment amb una armadura de dos bemolls, i algunes edicions modernes d'aquell repertori ho fan així. Això era conseqüència del fet que encara persistia l'ambigüitat entre la tonalitat i els modes antics. En aquest cas la tonalitat de do menor, sense el la bemoll, funcionava com el do menor dòric.

Dels dos concerts per a piano que Mozart va escriure en menor, un d'ells està en do menor, el núm. 24, K 491. Do menor ha anat associada amb el caràcter heroic des del temps de Beethoven, i un exemple destacat n'és la seva Simfonia núm. 5. El fet que la Simfonia núm. 1 de Brahms estigués en do menor va contribuir a fer que se la denominés la "desena de Beethoven". Tres de les nous simfonies d'Anton Bruckner estan en do menor.

Exemples de composicions en l'escala menor

modifica

Composicions clàssiques

modifica

Cançons

modifica


 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Do menor
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Do_menor&oldid=31849506»