Dionisi Cató
Dionisi Cató (en llatí Dionysius Cato) va ser un escriptor de l'antiga Roma, suposat autor de l'obra Dionysii Catonis Disticha de Moribus ad Filius.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle III |
| Mort | segle III |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
| Període | Imperi Romà |
| Activitat | (Floruit: segle III ) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
L'obra comença amb un prefaci dirigit per l'autor al seu fill, on indica que els homes són propensos a desviar-se del camí recte per falta d'un consell adequat, i li demana que presti la seva atenció a les lliçons instructives que explica al llibre. Segueixen cinquanta-sis proverbis, expressats de forma breu, com ara parentem ama ('estima als pares'), diligentiam adhibe ('sigues diligent'), jus-jurandum serva ('manté els juraments') i d'altres de semblants. Després ve el cos principal de l'obra, format per una sèrie de preceptes morals, cent quaranta-quatre, escrits en forma de sentència cada apotegma en dos hexàmetres dactílics. La col·lecció està dividida en quatre llibres. El segon, el tercer i el quart inclouen breus prefacis escrits en vers, i el conjunt s'acaba amb una mena d'apologia que explica els temes que es presenten al lector.[1]
Probablement el nom no és el de l'autor sinó un sinònim. La biblioteca del Monestir de Montserrat té un incunable amb texts seus.[2]
Hi ha hagut moltes controvèrsies sobre qui va ser realment l'autor del llibre. S'ha dit que podria ser de Sèneca o d'Ausoni, s'ha atribuït a Quint Sammònic Serè, a Boeci, a un Octavi i a un Probe, i a altres autors desconeguts. S'ha dit que era una mostra de la millor llengua llatina, i també que les seves expressions eren bàrbares, i que indicaven un llatí degenerat. Els pensaments que expresa s'han considerat una mostra de la més alta filosofia, i també un garbuix d'expressions inútils. S'ha dit que havia de ser un escriptor cristià, i algú va resseguir els seus proverbis comparant-los amb la Bíblia. Altres autors consideren que era una mostra de tota la religió i la moral romana. Erasme de Rotterdam, Lorenzo Valla i Joseph Juste Scaliger el van lloar.[1]
| « | Rem tibi quam nosces aptam dimittere noli, fronte capillata, post est occasio calva. (en català: Quan ets informat sobre una oportunitat, no la deixis passar! De front, té cabells, d'esquena l'ocasió és calba) |
» |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Smith, William (ed.). «Cato Dionysius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 3 juliol 2022].
- ↑ Alexandre Olivar, «Els Incunables conservats a la Biblioteca de Montserrat», Scripta et Documenta, Barcelona, Editorial de l'Abadia de Montserrat, 1990, pàgines 35, ISBN 9788478261703