La difamació és l'acte de dir mal d'una persona, grup o entitat, cercant de fer mal al seu bon nom o la seva honor, dignitat o reputació.[1] En dret penal és un delicte contra les persones (físiques o morals) i una infracció.[2] A més de ser punible, en dret civil es pot demanar indemnització per als danys morals o materials causats per difamació.

En dret es fa de vegades una diferència d'un costat entre l'insult, una agressió verbal sovint impulsiva, emès en una forma efímera, sobretot de forma parlada i de l'altre costat la difamació (en dret anglosaxó libel) per declaracions danyoses en la premsa i altres mitjans de comunicació permanents. Dins dels delictes contra l'honor, el codi penal d'Andorra diferència entre calúmnia, difamació i injúria. La publicitat per qualsevol mitjà pot ser un factor agreujant. El perdó per la persona ofesa posa fi a la responsabilitat criminal.[3] El codi penal de l'Estat espanyol del 1995 només defineix la calúmnia (difundir informació falsa o mentidera) i la injúria (insult) com els dos delictes contra l'honor. En cas de publicitat, el propietari del mitjà comparteix la responsabilitat penal i civil.[4] Per perseguir delictes d'injúria i calúmnia, la llei espanyola requereix que l'ofès presenti una querella.[5]

Referències

modifica
  1. «difamar». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Catalunya. «difamació». Tesaurus. Parlament de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2017].
  3. «Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal». Govern d'Andorra, 2005.
  4. «Ley organica 10/1995 de 23 de noviembre del Código Penal» (en castellà). BOE, 24-11-1995, pàg. 34011-34012.
  5. Morales i Prats, 2012, p. 36.

Bibliografia

modifica

Vegeu també

modifica