Dàton
Dàton (o Datos: grec antic: Δᾶτον / Δάτος; gentilici Δατηνός i Δατήνιος) fou, segons sembla, una ciutat de l'antiga Grècia situada a la Perea Tàsica, a la costa de Tràcia, de localització desconeguda. Bé podria ser el nom original de la ciutat de Filips (abans Crènides),[1][2] bé podria ser una colònia de Tasos que els atenesos colonitzaren i reanomenaren Neàpolis,[1][3] bé podria ser una ciutat diferent (al costat de Chrisoúpoli,en tal vegada)[4] o bé podria ser el nom de la contrada que incloïa Filips i Neàpolis.[1][2] Plini el Vell[5] i el periple atribuït a Escílax de Carianda[6] la situen entre Neàpolis i el riu Nestos, i Estrabó diu que era veïna del territori dels edons, els odomants i els bisaltes.[7]
| Tipus | ciutat antiga i polis  | ||
|---|---|---|---|
| Localització | |||
Heròdot diu que a Dàton hi hagué una batalla el 465 aC entre els atenesos, que volien establir una colònia a l'Estrímon (la futura Amfípolis) per controlar les mines d'or, i els edons, els nadius de la zona; en aquella batalla morí Sòfanes, general dels atenesos, juntament amb Leagre.[8] Es tractaria, doncs, d'una població tràcia.[2] En canvi, el periple d'Escílax diu que era una ciutat grega fundada per Cal·lístrat d'Atenes el segle iv aC.[6] Per la seva banda, Zenobi[9] i Eustaci[10] afirmen que Dàton era una colònia de Tasos, com bona part de ciutats de la Perea Tàsica.[3] Per altra banda, Valeri Harpocratió[11] i Apià[12] són els que indiquen que Dàton fou el nom antic de Crènides, que fou conquerida per Filip i reanomenada Filips.
Estrabó,[7] Valeri Harpocratió[11] i Zenobi[9] esmenten la ciutat a propòsit de l'expressió grega Δᾶτον ἀγαθῶν, 'un munt de coses bones', literalment 'un Dàton de coses bones'. Efectivament, Estrabó diu que el territori de Dàton tenia llacs, rius i planes fèrtils, un port i mines d'or. Gràcies a la referència de Valeri Harpocratió sabem que la ciutat l'esmentà Èfor al llibre quart de les seves Històries, Teopomp al llibre tercer de la seva Història de Filip II, i Filòcor, al cinquè llibre de la seva Història de l'Àtica.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Jones, Horace Leonard. The Geography of Strabo. Vol. III. Loeb, 1924, p. 359, nota 549.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Daton». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.
- ↑ 3,0 3,1 Smith, William (ed.). «5. Neapolis». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 22 abril 2021].
- ↑ «Daton (Macedonia)». ToposText. Aikaterini Laskaridis Foundation. [Consulta: 4 desembre 2022].
- ↑ Plini el Vell, Història Natural, IV, 28.2.
- ↑ 6,0 6,1 Periple de Pseudo-Escílax, 67.
- ↑ 7,0 7,1 Estrabó, Geografia, VII, fragments 33 i 36.
- ↑ Heròdot, Històries, IX, 75.
- ↑ 9,0 9,1 Zenobi, Paremiologies, III, 11.
- ↑ Eustaci de Tessalònica, Comentari a Dionís Periegeta, 517.
- ↑ 11,0 11,1 Valeri Harpocratió, Lexicó dels Deu Oradors, D7.
- ↑ Apià, Les Guerres Civils, IV, 105.