Daixnak
La Federació Revolucionària Armènia, coneguda com a Daixnak (de l'armeni Hay Heghapokhakan Daixnaktsutiun, Federació Revolucionària Armènia) és un partit polític d'Armènia que dirigí la independència (1917-1918) i la República Democràtica d'Armènia (1918-1921). El partit fou fundat el 1890 i reclamava justícia social, democràcia i autodeterminació per als armenis; fou ben aviat influent entre la diàspora. Va perdre el poder al desembre de 1920 i fou prohibit pel govern comunista d'Armènia (i després per la Unió Soviètica) des del 1921.
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | ARF | ||||
Tipus | Partit polític armeni | ||||
Ideologia | Socialdemocràcia, Gran Armènia | ||||
Alineació política | esquerra | ||||
Història | |||||
Creació | 1890 | ||||
Fundador | Christapor Mikaelian (en) , Stepan Zorian (en) i Simon Zavaryan (en) | ||||
Activitat | |||||
Membre de | Internacional Socialista Segona Internacional (1907–1916) Congrés Nacional Armeni (1917) (1917–1917) Internacional Obrera i Socialista (1923–1940) | ||||
Membres | 32.000 (2007) | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Presidència | Hrant Markarian | ||||
Propietari de | |||||
Afiliació nacional | Aliança Armènia Aliança 8 de març (Líban) | ||||
Afiliació europea | Internacional Socialista | ||||
Diputats | 11 / 107 | ||||
Artsakh | 3 / 33 | ||||
Líban | 3 / 128 | ||||
Altres | |||||
Color | |||||
Lloc web | http://www.arfd.am | ||||
Restablert el 1989, fou prohibit el desembre de 1994 quan era el principal partit d'oposició. El 1998, després de la dimissió del president Levon Ter-Petrosian, la seva prohibició fou anul·lada i va participar en el nou govern del president Robert Kotxarian amb dos ministres, i encara avui (2004) té al govern un ministre.
Entre els anys 1975 i 1987, els Commandos Justícia contra el Genocidi Armeni (CJGA) van ser la branca militar de la Federació Revolucionària Armènia (FRA).[1] Aquest fet es va fer patent ja el maig de 1976, quan un membre dels CJGA va ser assassinat quan la seva pròpia bomba va esclatar a la seu de la FRA a París.[2] Es va confirmar quan el politòleg francès Gaïdz Minassian va aconseguir el permís per consultar els arxius de la FRA per realitzar la seva tesi doctoral.[3] En diverses ocasions, els diaris oficials de la FRA, als Estats Units, França i al Líban, van justificar la lluita armada,[4] publicant comunicats oficials dels CJGA.[5] Aquesta elecció tenia profundes arrels en la història de la FRA: el partit ja havia utilitzat el terrorisme diverses vegades, tant contra l'Imperi Otomà com contra armenis contraris a la seva política, essent el més famós el cas de l'assassinat de Bedros Kapamaciyan, alcalde de Van, el desembre de 1912, i el de l'arquebisbe Leon Tourian, el 24 de desembre de 1933.[6]
Resultats electorals
modificaAny | Escons | +/– |
---|---|---|
1908 | 4 / 275 |
4 |
1912 | 10 / 288 |
6 |
1914 | 4 / 275 |
6 |
1919 | 0 / 160 |
4 |
Eleccions legislatives
Any | Vots | % | Escons | +/– | Pos. | Govern |
---|---|---|---|---|---|---|
1919 | 230,772 | 89.0% | 72 / 80 |
Nou | 1r | Majoria |
Partit a l'exili | ||||||
1995 | - | 1 / 190 |
71 | 14è | Oposició | |
1999 | 84,232 | 7.79% | 5 / 131 |
4 | 4t | Suport |
2003 | 136,270 | 11.36% | 11 / 131 |
6 | 4t | Coalició |
2007 | 177,907 | 13.16% | 16 / 131 |
5 | 4t | Coalició (2007-09) |
3r | Oposició (2009-12) | |||||
2012 | 85,550 | 5.68% | 5 / 131 |
11 | 4t | Oposició (2012-16) |
4t | Coalició (2016-17) | |||||
2017 | 103,173 | 6.58% | 7 / 105 |
2 | 4t | Coalició |
2018 | 48,811 | 3.89% | 0 / 132 |
7 | 5è | Coalició (2018) |
5è | Oposició (2018-21) | |||||
2021[[#endnote_a{{{3}}}|[a]]] | 269,481 | 21.11% | 10 / 107 |
10 | 2n | Oposició (2012-16) |
a.^ Dins de la coalició Aliança Armènia.
Presidencials
Any | Candidat | Vots | % | Pos. |
---|---|---|---|---|
1991 | Sos Sargsyan | - | 4.3% | 3r |
1996 | prohibit, suport a Vazgen Manukyan[7] | |||
1998 | Suport a Robert Kocharyan[8] | |||
2003 | ||||
2008 | Vahan Hovhannisyan | 100,966 | 6.2% | 4t |
2013 | No va participar | |||
2018 | Suport a Armen Sarkissian[9] | |||
2022 | Boicot[10] |
Eleccions legislatives
Any | Vots | % | Escons | +/– | Pos. | Govern |
---|---|---|---|---|---|---|
2000 | - | - | 9 / 33 |
Nou | 2n | Oposició |
2005[[#endnote_a{{{3}}}|[b]]] | 10.573 | 17.36% | 3 / 22 |
6 | 3r | Oposició |
2010 | 12,725 | 20.18% | 4 / 22 |
1 | 3r | Oposició |
2015 | 12,965 | 18.81% | 7 / 22 |
3 | 3r | Oposició |
2020 | 4,758 | 6.47% | 3 / 33 |
4 | 4t | Oposició |
b. ^ Dins del Moviment 88.
Referències
modifica- ↑ Francis P. Hyland, Armenian Terrorism: the Past, the Present, the Prospects, Boulder-San Francisco-Oxford: Westview Press, 1991, pp. 61-62; Yves Ternon, La Cause arménienne, Paris: Le Seuil, 1983, p. 218; The Armenian Reporter, January 19, 1984, p. 1.
- ↑ Yves Ternon, p. 221
- ↑ Gaïdz Minassian, Guerre et terrorisme arméniens, Paris, Presses universitaires de France, 2002, pp. 32-34 and 106-109.
- ↑ Asbarez, April 24, May 1st and 22, 1973; Haïastan, July 1981 and special issue on Sassounian affair, February 1984; The Armenian Weekly, August 21, September 17, December 10 and 24, 1983, January 14 and 28, 1984 and December 31, 1986.
- ↑ Haïastan, February and April–May, 1983
- ↑ Türkkaya Ataöv, "Procurement of Arms for Armenian Terrorists: Realities Based on Ottoman Documents", Heath W. Lowry, "Nineteenth and Twentieth Century Armenian Terrorism: 'Threads of Continuity'" and Paul B. Henze, "The Roots of Armenian Violence", in International Terrorism and the Drug Connection, Ankara University Press, 1984, pp. 71-84 and 169-202; Michael M. Gunter, pp. 29-30 and 55; Houshamatyan of the Armenian Revolutionary Federation. Album-Atlas, volume I, Heroic Battles. 1890-1914, Los Angeles-Glendale: Next Day Color Printing, 2006, p. 7; Gaïdz Minassian, pp. 2 and 30-32; Louise Nalbandian, The Armenian Revolutionary Movement, Berkeley-Los Angeles-London: University of California Press, 1963, chapter VII; Kapriel Serope Papazian, Patriotism Perverted, Boston: Baikar Press, 1934, pp. 13-18 and 68-70; Rapport présenté au congrès socialiste international de Copenhague par le parti arménien "Dachnaktzoutioun", Genève, 1910, pp. 9 and 15-17; Jeremy Salt, The Unmaking of the Middle East, Berkeley-Los Angeles-London: University of California Press, 2008, p. 59; Yves Ternon, pp. 124-125.
- ↑ «Armenia: Repercussions Continue One Year After President's Re-election». RFE/RL, September 9, 1997.
- ↑ Radio Free Europe/Radio Liberty «Dashnaks Endorse Kocharian's Reelection Bid». azatutyun.am. Radio Free Europe/Radio Liberty, 25-11-2002.
- ↑ «Armen Sarkissian Elected Fourth President of Armenia». civilnet.am, 02-03-2018. Arxivat 18 de juny 2018 a Wayback Machine.
- ↑ «Opposition will not nominate candidates for President of Armenia» (en anglès). Public Radio of Armenia.