Critolau de Lícia
Critolau (grec antic: Κριτόλαος, llatí: Critolaus) fou un filòsof peripatètic grec nadiu de Faselis (Lícia). Va estudiar a Atenes amb Aristó de Ceos, a qui va succeir al front de l'escola peripatètica. Va viure fins a 82 anys i hauria mort abans del 111 aC.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 200 aC  Faselis (Turquia) |
| Mort | c. 120 aC (79/80 anys) Atenes (Grècia) |
| Escolarca de l'escola peripatètica | |
| 118 aC ← Aristó de Ceos – Diodor de Tir → | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | filòsof |
| Període | Període hel·lenístic |
| Moviment | Escola peripatètica |
| Professors | Aristó de Ceos |
| Alumnes | Diodor de Tir |
Tenia una gran reputació i va ser enviat pels atenesos a Roma el 155 aC amb Carnèades l'acadèmic i Diògenes de Babilònia l'estoic per negociar l'aixecament d'una multa de 500 talents imposada pels romans a Atenes per haver destruït la ciutat d'Oropos. Els ambaixadors van tenir èxit. Cató Licinià era partidari de la seva sortida de Roma al més aviat possible, perquè com a gran orador influïa en els dirigents romans.[1]
Ciceró cita una «balança» de Critolau, on en un platet hi posava els béns de l'ànima i a l'altre les possessions individuals, i creia que la balança s'inclinava sempre cap a la banda de l'ànima.[2] Aulus Gel·li el cita diverses vegades: diu que Critolau parlava de manera elegant i polida (scita et teretia) i que defensava que el plaer era dolent i era l'origen d'altres mals, com ara la injustícia, la desídia, la covardia i l'oblit. També deia que Critolau va ser l'autor d'una Història dels ambaixadors de Milet i una altra sobre l'orador Demòstenes.[3] El Pseudo Plutarc diu que va escriure una obra sobre l'Epir i una altra titulada Fenòmens (Φαινόμενα).[4]
Un gramàtic amb el mateix nom és esmentat a l'Etymologicum Magnum (un lèxic romà d'Orient de l'any 1150).
Referències
modifica- ↑ Kempe, Algra. The Cambridge History of Hellenistic Philosophy.. Cambridge: Cambridge University Press, 2007, p. 471. ISBN 9780521616706.
- ↑ Ciceró. Tusculanes V, 51
- ↑ Aulus Gel·li, Les Nits Àtiques, IX 5-6; XI 9.
- ↑ Pseudo Plutarc. Parallela Minora 6.9