Cornella

espècie d'au
(S'ha redirigit des de: Cornella negra)
«Cucala» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Cucala (mitologia)» i «Cucales»

La cornella o cornella negra [1] o cucala (Corvus corone) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids força freqüent a la Catalunya interior (especialment al Berguedà, el Solsonès i la Cerdanya), molt escassa a la costa catalana i molt menys freqüent al sud.

Infotaula d'ésser viuCornella negra
Corvus corone Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura0,91 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,5 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou19 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22706016 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaCorvidae
GènereCorvus
EspècieCorvus corone Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Cornella negra (Corvus corone), al fons, i cornella emmantellada (Corvus cornix), en primer terme. Durant molt de temps van ser considerades subespècies diferents de la mateixa espècie Corvus corone.

Descripció

modifica

És un còrvid de mida mitjana, sense gaires trets típics, característicament negre, amb veu força peculiar i disseny de vol amb la cua quadrada.

El cos, ulls, potes i bec són completament negres, presentant tanmateix, iridescències verdoses i púrpures a la part superior del plomatge. Els joves mostren una tonalitat més brunenca.

A priori es podria confondre de lluny amb altres còrvids, però, malgrat tot, es poden discriminar força bé. A desgrat de la mida, es diferencia del corb per la grandària del bec, la silueta de la cua i la manca de plomes hirsutes a la gola.

Es distingeix de la gralla pel color dels ulls i per no presentar gris a les espatlles.

De la graula, per l'absència de plomes en forma de calça a sobre dels tarsos, i de les gralles de muntanya, per la manca de coloració a les cames i al bec.

És força garruladora, bo i emetent un cucleig característic, menys greu que el del corb. Pot imitar fàcilment altres veus, i hom la pot sentir fins i tot mimetitzant el tamborineig dels pigots.

Amb unes ales relativament amples, vola generalment a no gaire altura, amb un vol força recte amb batecs pausats i regulars. Planeja molt menys que els corbs i les gralles de muntanya.

Alimentació

modifica

Menja molt a terra, en àrees obertes, on sempre camina sense saltar.

És força polífaga, podent capturar pollets i altres petits vertebrats. Sent atracció per carronyes i despulles. També es nodreix de gra, insectes, cucs, fruits i ous.[2]

Hàbitat

modifica

És molt característica en àrees de prats i conreus. Habita àrees obertes amb boscanys, riberes o tanques arbrades, on instal·la el niu a força altura, defugint les àrees boscanes massa denses.

En els darrers anys ha sofert una certa expansió.

Costums

modifica

La seua organització social comporta el territorialisme. Solament forma estols a les àrees de joca i durant la reproducció, que és quan s'apleguen els exemplars solters i els desaparellats.

La dinàmica d'ocupació de l'espai a l'època reproductora depèn dels recursos alimentaris disponibles i de la densitat de població, la qual cosa provoca la interacció dels estols de solters amb les parelles ja formades per tal d'ocupar les millors àrees.

És sedentària o transhumant, però a l'hivern pot rebre la visita de migrants transpirinencs.

Reproducció

modifica

Fa una posta a l'any i gairebé sempre en arbres.

Taxonomia

modifica

Sovint s'ha considerat que Corvus corone i Corvus cornix pertanyen en realitat a una única espècie:[3]

  • Corvus corone (sensu lato) – cornella eurasiàtica.[4]

A la classificació del Congrés Ornitològic Internacional versió 13.1 (2023) ambdues són considerades espècies diferents,[5]

Referències

modifica
  1. L Svensson, K Mullarney, D Zetterström. Guia d’ocells. Europa i regió mediterrània. Ediciones Omega. 2010 ISBN 978-84-282-1534-3 (català)
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 103. ISBN 84-315-0434-X
  3. Handbook of the Birds of the World and BirdLife International (2022). Handbook of the Birds of the World and BirdLife International digital checklist of the birds of the world. Version 7
  4. cornella eurasiàtica «Cornella». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/06/2021(català)
  5. Gill, F.; Donsker, D.; Rasmussen, P. (Eds). 2023. IOC World Bird List (v13.1). doi: 10.14344/IOC.ML.13.1. https://www.worldbirdnames.org/bow/crows/ (anglès)

Bibliografia

modifica
  • Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 181.

Enllaços externs

modifica