Cookeïta

La cookeïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la clorita. Rep el nom en honor de Josiah Parsons Cooke Jr. (Boston, Massachusetts, Estats Units, 12 d'octubre de 1827 - Newport, Rhode Island, EUA, 3 de setembre de 1894), mineralogista i químic de Harvard.

Cookeïta
Fórmula química	(Al₂Li)Al₂(AlSi₃O10)(OH)₈
Epònim	Josiah Parsons Cooke
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.55
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.55
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.09a
Dana	71.4.1.2
Heys	16.1.5
Propietats
Color	blanc, verd groguenc, rosa, marró
Exfoliació	perfecta {001}
Fractura	micàcia
Tenacitat	flexible
Duresa	2,5 a 3,5
Lluïssor	cerosa, grassa, nacrada
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,58 a 2,69 g/cm³ (mesurada); 2,968 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,572 a 1,576 nβ = 1,579 a 1,584 nγ = 1,589 a 1,600
Birefringència	δ = 0,017 a 0,024
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 35° a 60°
Dispersió òptica	r < v
Impureses comunes	Fe, Mn, Mg, Ca, Na, K
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Ckt
Referències

Característiques

La cookeïta és un silicat de fórmula química (Al₂Li)Al₂(AlSi₃O₁₀)(OH)₈. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, efesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

Va ser descrita a partir de mostres recollides en dues pedreres del comtat d'Oxford, a l'estat nord-americà de Maine: les pedreres del mont Rubellite, a la localitat d'Hebron, i la pedrera del mont Mica, a la localitat de Paris. Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.