Comandant del Cos de Marines

El Comandant del Cos de Marines (CMC) és normalment el màxim oficial del Cos de Marines dels Estats Units, sent membre de la Junta de Caps d'Estat Major.^[1] El CMC informa directament al Secretari de la Marina dels Estats Units, i és responsable de l'organització, política, plans i programes del Cos de Marines, així com d'exercir de conseller del President, el Secretari de Defensa, el Consell Nacional de Seguretat,^[1] el Consell de Seguretat Interior^[1] i al Secretari de la Marina en totes aquelles qüestions relatives al Cos de Marines. Sota l'autoritat del Secretari de la Marina, el CMC designa al personal de la Marina i dota de recursos als comandants dels Comandaments Unificats de Combat.^[2] El Comandant realitza totes les altres funcions descrites a la Secció 5043 del 10è Títol del Codi dels Estats Units,^[3] o delega aquells deures o responsabilitats a altres oficials de la seva administració en nom seu. Així com la resta de caps, el CMC és un càrrec administratiu i no té comandament operatiu sobre les forces del Cos de Marines dels Estats Units.

El Comandant és nomenat el President i ha de ser confirmat pel Senat,^[3] i és nomenat com un general de quatre estrelles.^[3] "El Comandant és directament responsable davant del Secretari de la Marina de totes les actuacions del Cos de Marines. Això inclou l'administració, disciplina, organització interna, entrenament, requeriments, eficiència i disponibilitat per al servei. El Comandant és responsable del sistema de suport de material del Cos de Marines."^[4] Des de 1801, la seu del Comandant ha estat situada a les Casernes dels Marines de Washington DC i els seus oficials principals estan a Arlington, Virginia.

Comandants

Trenta-quatre^[5] homes han servit fins a l'actualitat com a Comandant del Cos de Marines, incloent al Comandant actual, General James T. Conway. El primer Comandant va ser Samuel Nicholas, que ocupà el càrrec sent capità^[5] car no hi havia cap ofici anomenat Comandant en aquells moments, i el Segon Congrés Continental havia autoritzat que el Marine amb més antiguitat ascendís fins a Coronel.^[6] El Comandant que més temps va servir com a tal va ser Archibald Henderson, a vegades referit com L'Avi del Cos de Marines, a causa dels seus 39 anys al càrrec.^[5] En els 234 anys d'història del Cos de Marines dels Estats Units, només un comandant ha estat afusellat: Anthony Gale, de resultes d'un consell de guerra el 1820.^[5]

Al juny del 2010, el Vicecomandant James F. Amos va ser recomanat pel Secretari de Defensa Robert Gates a succeir a Conway com a Comandant, i que Joseph F. Dunford, Jr. ocupés el càrrec de Vicecomandant.^[7]^[8] Si fos nomenat pel President Barack Obama, aquest canvi trencaria la tradició que el Comandant fos un oficial d'infanteria (el General Amos és aviador).^[8]^[7]

#	Imatge	Nom	Rang	Presa de possessió del càrrec	Final del càrrec	Notes
1		NicholasSamuel Nicholas	O-04 Major	28 de novembre de 1775	27 d'agost de 1783	El primer Comandant de facto pel seu paper com a oficial més veterà dels Marines Continentals.^[9]
2		BurrowsWilliam W. Burrows	O-05 Tinent Coronel	12 de juliol de 1798	6 de març de 1804	El primer Comandant de iure, que inicià diverses organitzacions importants del Cos, incloent la Banda de Marines dels Estats Units
3.03		WhartonFranklin Wharton	O-05 Tinent Coronel	7 de març de 1804	1 de setembre de 1818	Va ser el primer Comandant en ocupar la Casa del Comandant a Casernes dels Marines, Washington DC
3.5		Henderson1Archibald Henderson (en funcions)	O-05 Major	16 de setembre de 1818	2 de març de 1819	Comandant en funcions, posteriorment serviria com Comandant entre 1820 i 1859
4	—	GaleAnthony Gale	O-05 Tinent Coronel	3 de març de 1819	8 d'octubre de 1820	L'únic Comandant que ha estat afusellat
5		Henderson2Archibald Henderson	O-07 Brevet Brigadier general	17 d'octubre de 1820	6 de gener de 1859	El Comandant que ha servit més temps al càrrec; conegut com "l'Avi del Cos de Marines"; conegut pel seu paper en l'expansió de la missió del Cos incloent el expeditionary warfare i el Cos de desplegament ràpid^[10]
6		HarrisJohn Harris	O-06Coronel	7 de gener de 1859	1 de maig de 1864	Comandant durant l'inici de la Guerra Civil Americana
7		ZeilinJacob Zeilin	O-07Brigadier general	10 de juny de 1864	31 d'octubre de 1876	Va ser el primer general del Cos de Marines. Aprovà oficialment el disseny de l'Àliga, Globus i Àncora com emblema del Cos de Marines
8		McCawleyCharles G. McCawley	O-06Coronel	1 de novembre de 1876	29 de gener de 1891	Trià "Semper Fidelis" ("Sempre Fidels" en llatí, com el lema oficial del Cos de Marines
9		HeywoodCharles Heywood	O-08 Major General	30 de juny de 1891	2 d'octubre de 1903	Va ser el primer Marine en lluir el ranc de Major General
10		ElliottGeorge F. Elliott	O-08 Major General	3 d'octubre de 1903	30 de novembre de 1910	Resistí amb èxit les temptatives de retirar els Marines dels vaixells capitals i de fusionar el cos a l'Exèrcit
11		BiddleWilliam P. Biddle	O-08 Major General	3 de febrer de 1911	24 de febrer de 1914	Establí la Força de Base Avançada, precursora de l'actual Força Marine de la Flota
12		BarnettGeorge Barnett	O-08 Major General	25 de febrer de 1914	30 de juny de 1920	Serví com a Comandant durant la I Guerra Mundial, que provocà un gran increment de personal durant el seu mandat
13		LejeuneJohn A. Lejeune	O-08 Major General	1 de juliol de 1920	4 de març de 1929	Inicià la tradició del ball d'aniversari amb l'Orde 47 del Cos de Marines, encara vigent
14		NevilleWendall C. Neville	O-08 Major General	5 de març de 1929	8 de juliol de 1930	Condecorat amb la Medalla d'Honor i la Medalla Honorària del Cos de Marines
15		FullerBen H. Fuller	O-08 Major General	9 de juliol de 1930	28 de febrer de 1933	Consolidà el concepte de la Força Marine de la Flota
16		RussellJohn H. Russell, Jr.	O-08 Major General	1 de març de 1934	30 de novembre de 1936	El sistema de promocions d'antiguitat dels oficials havia canviat per la promoció per selecció, la 1a Brigada de marines havia estat retirada d'Haití, i el nombre de vaixells que portaven destacaments de Marines continuà augmentant.
17		HolcombThomas Holcomb	O-09 Tinent General	1 de desembre de 1936	31 de desembre de 1943	Expandí el Cos unes 20 vegades per la II Guerra Mundial i integrà les dones al Cos. Va ser el primer Marine en ser promogut (després de retirar-se) al ranc de General
18		VandegriftAlexander A. Vandegrift	O-09 General	1 de gener de 1944	31 de desembre de 1947	Guardonat amb la Medalla d'Honor. Va ser el primer Marine en actiu en ostentar el ranc de General. Resistí les temptatives de fusionar el Cos a l'Exèrcit
19		CatesClifton B. Cates	O-10General	1 de gener de 1948	31 de desembre de 1951	Receptor de la Creu de la Marina
20		ShepherdLemuel C. Shepherd, Jr.	O-10General	1 de gener de 1952	31 de desembre de 1955	Primer Comandant em servir a la Junta de Caps d'Estat Major
21		PateRandolph M. Pate	O-10General	1 de gener de 1956	31 de desembre de 1959	—
22		ShoupDavid M. Shoup	O-10General	1 de gener de 1960	31 de desembre de 1963	Guardonat amb la Medalla d'Honor.
23		GreeneWallace M. Greene, Jr.	O-10General	1 de gener de 1964	31 de desembre de 1967	Supervisà la proliferació del Cops durant la Guerra de Vietnam
24		ChapmanLeonard F. Chapman, Jr.	O-10General	1 de gener de 1968	31 de desembre de 1971	Comandant durant la Guerra de Vietnam
25		CushmanRobert E. Cushman, Jr.	O-10General	1 de gener de 1972	30 de juny de 1975	Supervisà als darrers Marines abandonar Vietnam i el Cos disminuí a 190.000 homes en temps de pau mentre mantenia la disponibilitat
26		WilsonLouis H. Wilson, Jr.	O-10General	1 de juliol de 1975	30 de juny de 1979	Guardonat amb la Medalla d'Honor.
27		BarrowRobert H. Barrow	O-10General	1 de juliol de 1979	30 de juny de 1983	Va ser el primer Comandant en servir els 4 anys regulars com a membre de la Junta de Caps d'Estat Major. Assolí l'aprovació de la fabricació dels avions Harrier modificats, així com d'altres millores per augmentar l'efectivitat del Cos de Marines.
28		KelleyPaul X. Kelley	O-10General	1 de juliol de 1983	30 de juny de 1987	Al 2007, en una columna al Washington Post, el General Kelly parlà contra l'ordre executiva del President George W. Bush sobre l'interrogatori i la tortura als sospitosos de terrorisme.
29		GrayAlfred M. Gray, Jr.	O-10General	1 de juliol de 1987	30 de juny de 1991	El Centre de Recerca Alfred M. Gray de la Base del Cos de Marines de Quantico custodia els Arxius del Cos de Marines i les Col·leccions Especials i la Biblioteca de la Universitat del Cos de Marines.
30		MundyCarl E. Mundy, Jr.	O-10General	1 de juliol de 1991	30 de juny de 1995	Actualment està al consell de direcció de General Dynamics i és el President de la fundació de la Universitat del Cos de Marines.
31		KrulakCharles C. Krulak	O-10General	1 de juliol de 1995	30 de juny de 1999	Fill del Tinent General del Cos de Marines Victor H. Krulak
32		JonesJames L. Jones	O-10General	1 de juliol de 1999	12 de gener de 2003	Supervisà el desenvolupament dels uniformes de camuflatge MARPAT i l'adopció del Programa d'Arts Marcials del Cos de Marines. Va ser el primer oficial dels Marines en servir com a Comandant del Comandament Europeu dels Estats Units (USEUCOM) i Comandant Suprem Aliat a Europa de l'OTAN (SACEUR), llavors Conseller de Seguretat Nacional de l'Administració Obama
33		HageeMichael W. Hagee	O-10General	13 de gener de 2003	13 de novembre de 2006	Comandant del Cors durant els primers anys de la Guerra d'Iraq
34		ConwayJames T. Conway	O-10General	14 de novembre de 2006	22 d'octubre de 2010	Comandà les tropes dels Marines durant la Guerra d'Iraq i supervisà l'expansió del Cos a 202.000 membres
35		ConwayJames F. Amos	O-10General	22 d'octubre de 2010	17 d'octubre de 2014	Primer aviador naval en servir com a Comandant^[11]
36		AmosJoseph F. Dunford, Jr.	O-10General	17 d'octubre de 2014	Al càrrec

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 10 U.S.C. § 151 Joint Chiefs of Staff: composition; functions.
↑ 10 U.S.C. § 165 Combatant commands: administration and support
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 10 U.S.C. § 5043 Commandant of the Marine Corps
↑ «Appendix A: How the Marines Are Organized». A: Marine Corps Concepts and Programs 2006 (PDF). United States Marine Corps, p. 252 [Consulta: 6 maig 2007].
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 «Commandants of the U.S. Marine Corps». Historical Topics: Frequently Requested. Reference Branch, History Division, United States Marine Corps. Arxivat de l'original el 2011-12-19.
↑ Journal of the Continential Congress. «Resolution Establishing the Continential Marines». United States Marine Corps History Division, 10-11-1775. Arxivat de l'original el 7 d'octubre 2010.
↑ ^7,0 ^7,1 «Gates pegs Amos to lead Marine Corps». United Press International, 15-06-2010.
↑ ^8,0 ^8,1 Cavas, Christopher P. «Amos expected to be named commandant». Marine Corps Times, 15-06-2010. Arxivat de l'original el 28 d'abril 2011.
↑ Hoffman, Col Jon T. Marine Corps Association. USMC: A Complete History. Beth L. Crumley (illustration editor), Charles J. Ziga (design), Col John Greenwood (editor), James O. Muschett (editor). Hugh Lauter Levin Associates, 2002. ISBN 0-88363-650-6 [Consulta: 1r juliol 2010]. Arxivat 2009-05-04 a Wayback Machine.
↑ Krivdo, Michael E. «Harpers Ferry: Last Action of "Henderson Era"». Fortitudine. United States Marine Corps Historical Program [[[Marine Corps Base Quantico|Quantico]], VA], 34, 4, 4th quarter 2009, pp. 7–11 [Consulta: 1r febrer 2010].
↑ Shea, Sgt Jimmy D. «Taking the Reins: Marine Corps Welcomes New Commandant». Headquarters Marine Corps. United States Marine Corps, 22-10-2010. Arxivat de l'original el 25 d’octubre 2010. [Consulta: 22 octubre 2010].

Bibliografia

Allan Reed Millett and Jack Shulimson. Comandants of the Marine Corps. Naval Institute Press, 2004. ISBN 9780870210129.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comandant del Cos de Marines

[USC10-151-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 10 U.S.C. § 151 Joint Chiefs of Staff: composition; functions.

[USC10-165-2] 10 U.S.C. § 165 Combatant commands: administration and support

[USC10-5043-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 10 U.S.C. § 5043 Commandant of the Marine Corps

[2006Concepts-4] «Appendix A: How the Marines Are Organized». A: Marine Corps Concepts and Programs 2006 (PDF). United States Marine Corps, p. 252 [Consulta: 6 maig 2007].

[CMC_HistoryDivision-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 «Commandants of the U.S. Marine Corps». Historical Topics: Frequently Requested. Reference Branch, History Division, United States Marine Corps. Arxivat de l'original el 2011-12-19.

[birth-6] Journal of the Continential Congress. «Resolution Establishing the Continential Marines». United States Marine Corps History Division, 10-11-1775. Arxivat de l'original el 7 d'octubre 2010.

[cmc-7] 7,0 ^7,1 «Gates pegs Amos to lead Marine Corps». United Press International, 15-06-2010.

[MCT_CMC-8] 8,0 ^8,1 Cavas, Christopher P. «Amos expected to be named commandant». Marine Corps Times, 15-06-2010. Arxivat de l'original el 28 d'abril 2011.

[Hoffman-9] Hoffman, Col Jon T. Marine Corps Association. USMC: A Complete History. Beth L. Crumley (illustration editor), Charles J. Ziga (design), Col John Greenwood (editor), James O. Muschett (editor). Hugh Lauter Levin Associates, 2002. ISBN 0-88363-650-6 [Consulta: 1r juliol 2010]. Arxivat 2009-05-04 a Wayback Machine.

[Fortitudine1-10] Krivdo, Michael E. «Harpers Ferry: Last Action of "Henderson Era"». Fortitudine. United States Marine Corps Historical Program [[[Marine Corps Base Quantico|Quantico]], VA], 34, 4, 4th quarter 2009, pp. 7–11 [Consulta: 1r febrer 2010].

[11] Shea, Sgt Jimmy D. «Taking the Reins: Marine Corps Welcomes New Commandant». Headquarters Marine Corps. United States Marine Corps, 22-10-2010. Arxivat de l'original el 25 d’octubre 2010. [Consulta: 22 octubre 2010].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]