La clorargirita és un mineral de la classe dels halurs que pertany i dona nom al grup de la clorargirita.[3] Fou descrita per primer cop el 1565, a partir d'un exemplar trobat al districte de Marienberg a les Muntanyes Metal·líferes d'Alemanya, i el seu nom fa al·lusió a la composició química de clorur i argent. També va ser coneguda amb els noms cerargirita, ostwaldita, argiroceratita o plata còrnia.[cal citació]

Infotaula de mineralClorargirita

Clorargirita sobre iodargirita, de Broken Hill, Austràlia Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaAgCl
Epònimclor i argent Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.3.AA.15
Nickel-Strunz 9a ed.3.AA.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.III/A.02 Modifica el valor a Wikidata
Dana9.1.4.1
Propietats
Sistema cristal·lícúbic
Colorincolora, gris, groguenca, negre
Macles{111}
Exfoliacióno en té
Fracturairregular
Tenacitatsèctil
Duresa2,5
Lluïssorresinosa, adamantina, mat
Color de la ratllablanca, brillant
Diafanitattransparent, translúcida
Densitatmesurada: 5,556 g/cm³
calculada: 5.57 g/cm³
Birefringènciaδ = 0,000
Solubilitaten amoníac
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1962 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolCag Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

Característiques

modifica

Químicament és un compost de clorur d'argent, amb fórmula AgCl. Cristal·litza en el sistema cúbic formant petits cubs o crostes i masses còrnies de plasticitat semblant a la cera. És de color blanc en estat fresc, i extremament sensible a la llum, que l'acoloreix de gris, violeta i negre. Té duresa 2,5 a l'escala de Mohs i densitat 5,56 g/cm³. És soluble en amoníac i es fon amb facilitat produint argent.

Segons la classificació de Nickel-Strunz la clorargirita pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, iodargirita, tocornalita, bromargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, vil·liaumita, salmiac, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, challacolloïta i hephaistosita.

Formació i jaciments

modifica

És un mineral secundari que apareix a la zona d'oxidació dels jaciments de minerals d'argent, especialment en les regions àrides. Generalment es dona associada amb uns altres minerals secundaris d'argent. Els que apareixen associats a la clorargirita més comunament són: wulfenita, carinthita, pelagita, plata, piromorfita, malaquita, limonita, jarosita, iodargirita, cerussita, bromargirita i atacamita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la pedrera Berta (Sant Cugat del Vallès-El Papiol, Vallès Occidental-Baix Llobregat),[4] a la mina Ramona (Bellmunt del Priorat, Priorat) i a la mina Balcoll (Falset, Priorat).[5]

 
Exemplar d'embolita, varietat amb brom de clorargirita

Varietats

modifica

Són descrites tres varietats de clorargirita:

  • Embolita, o clorargirita bròmica, una varietat que conté brom descrita originàriament a la mina Colorado, Copiapó, Xile.[6]
  • Buttermilcherz, una varietat col·loidal barrejada amb capes de silicats.[7]
  • Iodobromita, o iode-brom-clorargirita, un halur d'argent que conté quantitats substancials de clor, brom i iode.[8]

Referències

modifica
  1. «Chlorargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 maig 2014].
  2. Chlorargyrite, Mineral Data Publishing.
  3. «Chlorargyrite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 maig 2014].
  4. «Pedrera Berta». Mineralogistes de Catalunya, VI, 2/3, 1994, pàg. 34-77 [Consulta: 13 gener 2024].
  5. Abella, Joan. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat, 2008. ISBN 978-84-612-1312-2 [Consulta: 13 gener 2024]. 
  6. «Bromian Chlorargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 maig 2014].
  7. «Buttermilcherz» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 maig 2014].
  8. «Iodian Bromian Chlorargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 maig 2014].