Ciutadans pel Canvi
Ciutadans pel Canvi (CpC) (1999-2011) va ser un moviment polític de caràcter progressista, federal i republicanista creat per Pasqual Maragall que agrupava sectors de l'esquerra catalanista exteriors als partits polítics.[2] A les eleccions al Parlament de Catalunya del 1999, 2003 i 2006 es van presentar en coalició amb el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Des de les eleccions del 2010, el PSC va trencar la col·laboració[3] i l'any següent el moviment es va dissoldre.
| Lema | Una altra manera de fer política[1] |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | organització política  |
| Ideologia | catalanisme federalisme republicanisme espanyol |
| Alineació política | esquerra |
| Història | |
| Creació | 1999 |
| Data de dissolució o abolició | 13 desembre 2011 |
| Governança corporativa | |
| Joventuts | Joves Ciutadans pel Canvi |
| Altres | |
| Color | |
L'entitat treballava per enfortir la democràcia. Volia retornar la política als ciutadans; lluitar contra totes les formes d'exclusió social i aconseguir autogovern amb un catalanisme integrador, progressista i solidari. Se centrava en la mobilització de la societat civil per a la reforma constitucional en clau federal, una nova llei electoral de Catalunya[4] i la renda bàsica. L'associació s'articulava a través de plataformes territorials i de grups de treball temàtics.
El 1999 van obtenir setze diputats, el 2003 van ser deu i el 2006 només cinc. El primer president, Josep Maria Vallès i Casadevall, va ser conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2003 i 2006. El 2006, Carme Valls-Llobet va prendre el relleu de Vallès en la presidència de CpC. Per a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 José Montilla va baixar la quota dels catalanistes a les llistes electorals. CpC era molt crític amb la submissió del PSC al PSOE.[5] El 2 d'octubre del 2010 el plenari va elegir Àlvar Roda com a president. Sota la seva presidència es va decidir el 16 de desembre del 2011 dissoldre l'associació.[6][7]
El desembre 2013, uns antics membres de l'associació, insatisfets amb el curs del Partit dels Socialistes de Catalunya van crear un nou moviment autonomista Socialisme, Catalunya i Llibertat.[8]
Referències
modifica- ↑ Sallés, Quico «Ciutadans pel Canvi plega». Nació Digital, 16-11-2011.
- ↑ «Ciutadans pel Canvi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «El PSC trenca la coalició amb Ciutadans pel Canvi». Directe!Cat, 16-09-2010. Arxivat de l'original el 2016-08-07 [Consulta: 23 abril 2016].
- ↑ «Ciutadans pel Canvi insta els partits a basar la Llei electoral en la seva ILP». Directe!cat, 14-07-2011. Arxivat de l'original el 2016-08-07 [Consulta: 23 abril 2016].
- ↑ «Purga de catalanistes a les llistes del PSC». Directe!Cat, 23-07-2010. Arxivat de l'original el 2016-08-07 [Consulta: 23 abril 2016].
- ↑ «Ciutadans pel canvi acorda la seva dissolució». Ciutadans pel canvi, 17-12-2011. [Consulta: abril 2016].
- ↑ Picazo, Sergi «La fi de Ciutadans pel Canvi: Història d'una il·lusió». El Punt Avui, 25-12-2011, pàg. 22.
- ↑ Bellsolà, Carles «Ex miembros de Ciutadans pel Canvi se organizan al margen del PSC porque ya no lo consideran "un instrumento útil"» (en castellà). Crónica Política Global, 11-12-2013. Arxivat de l'original el 2016-06-25 [Consulta: 23 abril 2016].