Cindy Sherman

fotògrafa estatunidenca

Cindy Sherman (anglès: Cynthia Morris Sherman) (Glen Ridge, 19 de gener de 1954) és una fotògrafa i directora de cinema nord-americana.[1]

Plantilla:Infotaula personaCindy Sherman

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Cynthia Morris Sherman Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 gener 1954 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Glen Ridge (Nova Jersey) Modifica el valor a Wikidata
FormacióBuffalo State University (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFotografia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París
Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófotògrafa, realitzadora, activista pels drets de les dones, directora de cinema, artista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereRetrat i autoretrat Modifica el valor a Wikidata
MovimentArt feminista i Art abjecte Modifica el valor a Wikidata
Representada perGaleria Skarstedt Modifica el valor a Wikidata
Participà en
19 juny 1982documenta 7 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMichel Auder (1984–1999) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0792398 Allocine: 135930 Allmovie: p564612 TMDB.org: 1058100
Instagram: cindysherman Discogs: 2244302 Modifica el valor a Wikidata

Des de principis de la dècada de 1970, Cindy Sherman ha treballat en una sèrie de fotografies escenificades en què va alternant diferents papers i personatges, en molts casos associats amb narratives de ficció. Sherman ha mostrat sempre un punt de vista definit i intencionat, més que la majoria d'artistes joves de la seva època. Cada fase de la seva obra s'esdevé a partir de l'anterior, amb una lògica implacable. Crida especialment l'atenció la determinació amb la qual va traçar el seu propi camí quan encara era estudiant.

Des del principi, les seves idees i tècniques van combinar elements narratius i conceptuals amb una visió fílmica i de performance. L'obra primerenca de Sherman pot dividir-se en tres fases. En la primera, es va centrar en la cara i va aprendre a explorar el seu ampli potencial expressiu mitjançant el maquillatge i la mímica, com a Untitled (ABCDE) (Sense títol [ABCDE], 1975). En la segona, es va dedicar a retallar imatges fotogràfiques de figures específiques. Sherman va utilitzar aquest mètode per retallar els seus personatges com a «nines» en paper fotogràfic, per exemple a Untitled (Murder Mystery People) (Sense títol, [Sospitosos d'assassinat], 1976/2000). En aquesta sèrie explica una ficció hollywoodiana a l'estil d'Agatha Christie amb els seus típics personatges, tots 17 representats per l'artista, que és també qui fa les fotografies. En la tercera fase, Sherman va produir estudis sociològics: la fotografia Untitled (Doctor and Nurse) (Sense títol, [doctor i infermera], 1980), mostra una infermera, en una actitud gairebé d'adoració, davant un metge.[2]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «Cindy Sherman». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «FEMINISMES! Exposicions». CCCB, 2019. [Consulta: 20 desembre 2019].