Casa Calvet
La Casa Calvet és un edifici al carrer de Casp, 48 de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (ca) Casa Calvet  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial | |||
| Arquitecte | Antoni Gaudí i Cornet | |||
| Construcció | 1898 | |||
| Obertura | 1900 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Casp, 48 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 37-MH-EN | |||
| Codi BIC | RI-51-0003819 | |||
| Id. IPAC | 41 | |||
| Id. Barcelona | 1404 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Víctor Maria d'Imbert Manero Anna Solà Galí | |||
| ||||
Història
modificaVa ser projectat el 1898 per l'arquitecte Antoni Gaudí per èncarrec de Juliana Pintó i Roldós, vídua del fabricant tèxtil de Sant Genís de Vilassar Pere Màrtir Calvet i Carbonell (†1894)[2] i representant de la raó social Successors de Pere Calvet.[3]
L'any 1900, l'edifici guanyà el premi de l'Ajuntament de Barcelona al millor edifici de l'any,[4] i va servir tant per al negoci, al qual es van destinar la planta baixa i el soterrani, com per a habitatges, situats a les plantes superiors. Més endavant hi viuria el matrimoni format per Víctor Maria d'Imbert Manero i Anna Solà i Galí.[5]
Descripció
modificaEdifici entre mitgeres, de planta baixa i quatre pisos, destinat a oficines i habitatges. El projecte s'insereix dins la tipologia, aleshores ja molt codificada, de les cases de pisos de l'Eixample, amb dos habitatges per planta al voltant de quatre celoberts i de la caixa de l'escala, i amb façana anterior i posterior.[4]
A la façana principal, Gaudí posà a prova les possibilitats que li ofereix el repertori estilístic del barroc: les columnes de la planta baixa, l'ornamentació de la tribuna de la planta noble i dels balcons, el mateix tractament de la pedra, el coronament doblement curvilini de l'edifici. El repertori barroc apareix també al vestíbul i a l'escala principal.[4] Però el sector més personal i creatiu és, sens dubte, la façana interior, mancada de referències estilístiques però que desenvolupa una solució original al problema de les galeries, fet que l'apropa a la funcionalitat de les façanes racionalistes.[4]
Cal destacar també, al coronament de la façana, els bustos dels tres sants patrons de Vilassar de Dalt, d'on eren els Calvet: Sant Pere Màrtir (en honor del pare del propietari), Sant Genís d'Arle, el notari, i Sant Genís de Roma l'actor. Les columnes que flanquegen l'entrada recorden bobines de fil, i constitueixen una al·lusió al negoci tèxtil de la família.[6]
Els treballs de forja són obra del serraller Josep Perpinyà.[7]
Galeria d'imatges
modifica-
Façana -
Tribuna -
Frontons curvilinis
Referències
modifica- ↑ «Casa Calvet». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Defuncions. Any 1894. Registre 1833. Jutjat Universitat». AMCB, 21-02-1894. [Consulta: 27 abril 2019].
- ↑ «Juliana Pintó Roldos. Representant dels Successors de Pedro Calvet. Casp 48. Sol·licitar permis per a construir habitatge». Q127 Eixample 6887/1898. AMCB, 02-04-1898.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Casa Calvet». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Víctor Imbert [Víctor Maria d'Imbert Manero]». Repertori de col·leccionistes i col·leccions d'art i arqueologia de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Casa Calvet». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Perpinyà, Josep». Dades dels Països Catalans.
Enllaços externs
modifica
- «Casa Calvet». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Casa Calvet». UPCommons.