Carotenoide
Els carotenoides són un grup de pigments[1] vegetals liposolubles[2] sintetitzats per organismes que fan la fotosíntesi, bacteris que no la fan i alguns fongs[3] caracteritzats per tindre un color intens[4] (entre la gama de colors entre el vermell i el groc).[5] Tots els organismes que depenen del sol per a obtenir energia, ja siguin bacteris o plantes, contenen carotenoides; es troben a les membranes dels tilacoides i a les de l'embolcall dels cloroplasts. Es coneixen al voltant de 700 tipus de carotenoides.[5]
Els únics animals que se sap que produeixen carotenoides són els afidoïdeus i els tetraníquids, els quals van adquirir la capacitat i els gens dels fongs.[6][7][8]
El seu efecte antioxidant fa que aquests compostos tinguin un paper essencial per a protegir els organismes per tal que no pateixin danys durant la fotosíntesi, el procés de convertit la llum solar en energia química.
Químicament presenten els dobles enllaços conjugats, i poden ser de dos tipus: carotens o xantofil·les,[5] aquestes últimes contenen, a més, oxigen. Exemples de carotenoides són la luteïna, la violoxantina, la bixina o la neoxantina.
Els carotenoides són beneficiosos per a l'anèmia drepanocítica, i com a prevenció de les cataractes, la degeneració macular (luteïna, zeaxantina, licopè) i les malalties cardíaques, entre altres disfuncions.[9]
Classificació
modificaSegons quina sigui la seva estructura química, es poden classificar en grans grups:
- Carotens o carotenoides amb estructura d'hidrocarburs, que no contenen oxigen. Aquest són els carotenoides precursors de la vitamina A, per tant, també s'anomenen carotenoides provitamina A.
- Xantofil·les o oxicarotenoides, que contenen grups carboxil i/o hidroxil en els seus grups constituents. Aquest grup no presenta activitat provitamina A.
Referències
modifica- ↑ Meléndez-Martínez, Antonio J. «Prólogo». A: Carotenoides en agroalimentación y salud. Mèxic: Terracota, 2017, p. 8. ISBN 978-84-15413-35-6.
- ↑ Berman, 2017, p. 330.
- ↑ Álvarez i Alcalde, 2017, p. 537.
- ↑ Britton, George. «Preface». A: Carotenoides en agroalimentación y salud. Mèxic: Terracota, 2017, p. 10. ISBN 978-84-15413-35-6.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Mínguez Mosquera, Pérez Gálvez i Hornero-Méndez, 2006, p. 3.
- ↑ Moran, N. A.; Jarvik, T. «Lateral Transfer of Genes from Fungi Underlies Carotenoid Production in Aphids». Science, 328, 5978, 29-04-2010, pàg. 624–627. DOI: 10.1126/science.1187113.
- ↑ Altincicek, B.; Kovacs, J. L.; Gerardo, N. M. «Horizontally transferred fungal carotenoid genes in the two-spotted spider mite Tetranychus urticae». Biology Letters, 8, 2, 14-09-2011, pàg. 253–257. DOI: 10.1098/rsbl.2011.0704.
- ↑ Nováková, Eva; Moran, Nancy A. «Diversification of Genes for Carotenoid Biosynthesis in Aphids following an Ancient Transfer from a Fungus». Molecular Biology and Evolution, 29, 1, 1-2012, pàg. 313–323. DOI: 10.1093/molbev/msr206.
- ↑ Olmedilla Alonso, 2017, p. 38.
Bibliografia
modifica- Meléndez, Antonio (coord.). Carotenoides en agroalimentación y salud. Mèxic: Terracota, 2017. ISBN 978-84-15413-35-6.
- Berman, Judit [et al.].. «Capítulo 16. Ingeniería genética de la ruta biosintética de los carotenoides». A: Carotenoides en agroalimentación y salud. Mèxic: Terracota, 2017, p. 312-340. ISBN 978-84-15413-35-6.
- Álvarez, Rocío; Alcalde, María Jesús. «Capítulo 24. Carotenoides y ganadería». A: Carotenoides en agroalimentación y salud. Mèxic: Terracota, 2017, p. 537-556. ISBN 978-84-15413-35-6.
- Mínguez Mosquera, María Isabel; Pérez Gálvez, Antonio; Hornero-Méndez, Dámaso «Pigmentos carotenoides en frutas y vegetales: mucho más que simples “colorantes” naturales». CTC Alimentación, 26, 2006, pàg. 2-7.
- Olmedilla Alonso, Begoña. «Capítulo 4. Las vitaminas, carotenoides y minerales». A: Guía sobre alimentación en las enfermedades de la retina. Brudylab, 2017, p. 37-47. ISBN 978-84-697-4909-8.