Segons la Constitució Apostòlica Romano Pontifici eligendo de 1975 (II, 1, 33), els cardenals perdien la condició d'electors del papa exactament el dia que complien vuitanta anys. A la mort de Pau VI el 6 d'agost de 1978, hi havia un total de 130 cardenals, dels quals només 115 tenien dret d'elecció a causa de l'esmentada raó d'edat.[1]

Plantilla:Infotaula esdevenimentConclave de 1978
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Map
 41° 54′ N, 12° 27′ E / 41.9°N,12.45°E / 41.9; 12.45
Tipusconclave Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps25 - 26 agost 1978 Modifica el valor a Wikidata
Data26 agost 1978 Modifica el valor a Wikidata
1963 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCapella Sixtina (Ciutat del Vaticà) Modifica el valor a Wikidata
EstatCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Participant
Franz König
Laurean Rugambwa
Stefan Wyszyński
William Wakefield Baum
Benet XVI
Joseph Höffner
António Ribeiro
Hermann Volk
Alfred Bengsch
Joseph Schröffer
José Maurer
James Robert Knox
Jaime Sin
Stephen Kim Sou-hwan
Bernardin Gantin
Joan Pau II
Agnelo Rossi
José Salazar López
Giuseppe Siri
Luis Aponte Martínez
Jean-Marie Villot
Aloísio Lorscheider
Franjo Šeper
Basil Hume
Salvatore Pappalardo
Victor Razafimahatratra
François Marty
Michele Pellegrino
Léon-Joseph Suenens
Giovanni Benelli
Pablo Muñoz Vega
Vicent Enrique i Tarancón
Avelar Brandão Vilela
Lawrence T. Picachy
Mario Nasalli Rocca di Corneliano
Gabriel-Marie Garrone
Umberto Mozzoni
Ugo Poletti
Thomas Benjamin Cooray
Antonio Poma
Antonio Samorè
Aníbal Muñoz Duque
Eduardo Francisco Pironio
Ermenegildo Florit
László Lékai
Paulo Evaristo Arns
Opilio Rossi
Corrado Bafile
Pietro Palazzini
Bernard Jan Alfrink
Paul-Émile Léger
Pericle Felici
Joan Pau I
Octavio Beras Rojas
Reginald Delargey
Stéphanos I Sidarouss
Paul-Pierre Philippe
Timothy Manning
Owen McCann
Maurice Roy
Mario Casariego y Acevedo
Jean Guyot
Joseph Cordeiro
John Joseph Krol
Pio Taofinu'u
George Flahiff
Silvio Oddi
Paolo Bertoli
Terence James Cooke
Justinus Darmojuwono
Maximilien de Furstenberg
John Joseph Carberry
Giuseppe Paupini
Sergio Pignedoli
Léon-Étienne Duval
Sergio Guerri
Gordon Joseph Gray
Emmanuel Kiwanuka Nsubuga
Hyacinthe Thiandoum
Joseph-Marie Trịnh Như Khuê
Joseph Albert Malula
Narcís Jubany i Arnau
Egidio Vagnozzi
Alexandre Renard
Corrado Ursi
Sebastiano Baggio
Juan Landazuri Ricketts
Paul-Joseph-Marie Gouyon
John Francis Dearden
Humberto Sousa Medeiros
Raúl Primatesta
Dominic Ekandem
Julio Rosales
José Maria Bueno y Monreal
Mario Luigi Ciappi
James Darcy Freeman
Maurice Michael Otunga
Juan Carlos Aramburu
Joseph Parecattil
Raúl Silva Henríquez
José Humberto Quintero Parra
Paul Zoungrana
Giovanni Colombo
Giuseppe Maria Sensi
František Tomášek
Alfredo Vicente Scherer
John Cody
Marcelo González Martín
Francesco Carpino
Johannes Willebrands
Eugênio de Araújo Sales Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpapa Modifica el valor a Wikidata
ElegitJoan Pau I Modifica el valor a Wikidata

El 16 d'agost, mentre durava la sede vacante, va morir el cardenal Paul Yü Pin (Xina), amb la qual cosa els electors passaven a ser 114. Tots aquests cardenals van ser convocats al conclave que s'esdevingué a Roma del 25 al 26 d'agost de 1978. Tanmateix tres d'ells, els cardenals Bolesław Filipiak (Polònia), Valerian Gracias (Índia) i John Josep Wright (Estats Units d'Amèrica) no hi pogueren assistir per malaltia, de manera que els electors reunits només foren 111. Entre ells hi havia el borrianenc Vicent Enrique i Tarancón, cardenal del títol de S. Giovanni Crisostomo a Monte Sacro Alto, arquebisbe de Madrid, i el colomenc Narcís Jubany i Arnau, cardenal del títol de S. Lorenzo in Damaso, arquebisbe de Barcelona.[2]

A la quarta votació, el segon dia de conclave, va ser elegit papa Albino Luciani, cardenal del títol de S. Marco, patriarca de Venècia, Itàlia, el qual va adoptar en nom de Joan Pau I.[3][4]

Cardenals convocats

modifica

Aquesta llista de cardenals convocats està ordenada per continents i dintre de cada continent per data de naixement (imprescindible per a computar els vuitanta anys). De cadascun d'ells, s'indica el bisbat suburbicari, el títol o la diaconia i l'any del consistori papal en el qual va ser promogut al cardenalat, a més dels càrrecs que ocupava (vigents, emèrits i/o anteriors).[5]

Àfrica

modifica

Amèrica

modifica

Oceania

modifica
Cardenals convocats al conclave que va elegir el papa Joan Pau I
D'Àfrica 12 cardenals
D'Amèrica 31 cardenals
D'Àsia 11 cardenals
D'Europa 57 cardenals
D'Oceania 3 cardenals
Total 114 cardenals

Dels quals

  • 6 eren cardenals-bisbes (Àfrica 1; Europa 5)
  • 92 eren cardenals-preveres o de títol (Àfrica 10; Amèrica 30; Àsia 11; Europa 38; Oceania 3)
  • 16 eren cardenals-diaques (Àfrica 1; Amèrica 1; Europa 14)

Referències

modifica
  1. time.com «Religion: How Pope John Paul I Won». Time Magazine, 11-09-1978. Arxivat de l'original el 2012-11-05 [Consulta: 16 gener 2011]. Arxivat 2012-11-05 a Wayback Machine.
  2. Madrid-Malo, Mario. Tú eres Pedro: el papado en la historia (en español). Bogotá: Editorial San Pablo, 2005, p. 194. ISBN 978-95-869-2727-7 [Consulta: 20 gener 2011]. 
  3. «Modern Heroes of the Church - Leo Knowles». Google Books. [Consulta: 15 febrer 2014].[Enllaç no actiu]
  4. Allen, John L. Jr. «Debunking four myths about John Paul I, the 'Smiling Pope'». National Catholic Reporter, 02-11-2012.
  5. Conclave d'agost 1978 amb tots els cardenals convocats, a Catholic-hierarchy.org

Enllaços externs

modifica
  • Pàgina especialitzada de la Florida International University (anglès)