Can Carabassa
Can Carabassa és un edifici situat al barri de la Font d'en Fargues de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Mansió i masia  | |||
| Arquitecte | Tomàs Soler i Ferrer | |||
| Construcció | c. 1798 | |||
| Ús | edifici escolar | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Font d'en Fargues (Barcelonès) | |||
| Localització | Peris Mencheta, 26-46, Llobregós, 25-39, Bda. Can Mateu, 1-9, Marquès de Foronda, 2-8 i 26 i Torrent del Carmel, 1-11 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 30237 | |||
| Id. Barcelona | 2814 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Germans de la Sagrada Família de Belley | |||
Història
modificaLa primera notícia és del 1655, quan era propietat de Nicolau de Melgar i la seva dona Teresa.[2][1] El 1709 va ser adquirida per Francesc Folch, i la seva neta Llúcia es va casar amb Josep Ignasi Carabassa,[2][1] que el 1798 va promoure'n la transformació de l'antiga masia en una mansió.[1][2] L'obra s'atribueix a l'arquitecte Tomàs Soler i Ferrer, fill del també arquitecte Joan Soler i Faneca, que aquell mateix any va demanar que s'acabés la conducció de la mina d'aigua de Sant Genís dels Agudells.[3]
L'any 1803, els Carabassa vengueren la finca a Josep Anton de Gispert i Augirot,[3][1] que va morir el 1825, i els seus hereus la vengueren a Climent Guix i Borràs.[3][1]
El 1909 fou adquirida per Carles Marés i Robert, un indià enriquit a Amèrica, on es va casar amb Isabel Gribbin,[3][1] i la van rebatejar com a Vil·la Maryland en honor al lloc d'origen de la dona.[4] Carles Marés va morir el 1930 i la finca va ser heretada pels seus fills Josep Carles, Josepa i Joaquim Pere Marés i Gribbin, aquest darrer un cèlebre violinista.[5] Els germans Marés i Gribbin en segregaren diverses parcel·les per a cases unifamiliars amb jardí al carrer del Marquès de Foronda,[6] i el 1954 vengueren la resta als Germans de la Sagrada Família de Belley, dedicats a l'ensenyament.[5][1]
El setembre del 1956 s'hi va inaugurar el nou col·legi,[5] ampliat a començaments de la dècada següent amb quatre pavellons, i el 1975 un altre destinat a l'administració i residència de la comunitat.[7] El 1984 s'hi inaugurà la piscina i la pista poliesportiva,[7] i el 1994, els germans de la Sagrada Família van adquirir a l'Ajuntament de Barcelona una parcel·la on hi havia estat la casa del masover.[7]
Descripció
modificaLes terres de conreu de l'antiga masia, regades abastament pel torrent de Carabassa que les travessa, es dedicaven principalment a la vinya. Tenien cup, bótes i trull i la terra era treballada per masovers.[1]
La mansió té tres cossos: un de central, més alt, amb dues façanes semblants, i porxos laterals a la primera planta i quatre grans columnes a cada façana.[1] Fins a la instal·lació del col·legi, hi havia dos cossos annexos de planta baixa, destinats als utensilis de conreu.[6]
A la part posterior de la casa hi havia un jardí romàntic amb arbres fruiters i plantes trepadores.[7] Al davant hi havia un estany amb una estàtua de sant Josep amb el nen Jesús, que fou traslladada a un altre indret de la finca.[7]
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 «Can Carabassa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Frías Martínez, 2010, p. 15.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Frías Martínez, 2010, p. 19.
- ↑ Frías Martínez, 2010, p. 23.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Frías Martínez, 2010, p. 20.
- ↑ 6,0 6,1 Frías Martínez, 2010, p. 22.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Frías Martínez, 2010, p. 21.
Bibliografia
modifica- Frías Martínez, Miryam. Levantamiento arquitectónico de Can Carabassa. Universitat Pokitècnica de Catalunya. Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (projecte final de carrera), 2010.
Enllaços externs
modifica
- «Can Carabassa». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.