Viquipèdia

Can 64

intérpret musical

Can 64 va ser un col·lectiu de cantautors catalans, pioners de la Nova Cançó a Lleida. A la manera dels Setze Jutges, i coetanis amb ells, Can 64 va esdevenir el referent de la Cançó[1][2] per les terres de Ponent durant set anys.[3][4]

Infotaula d'organitzacióCan 64
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Lloc de constitucióLleida
Activitat
Activitat1964 – 1971
Membres anteriorsToni Olmo
Màrius Carretero (Màrius)
Enric Jené
Santi Jené
Carles Fernández
Josep Anton Escolà
Lluís Brunat
Francesc Pascual
Romi Porredon
Raül Torrent
Segell discogràficPDI
GènereNova Cançó
Viasona: can-64

Història

modifica

Romà Sol, president del Cercle de Belles Arts, organitzà diversos recitals, entre ells els d'Any Nou, amb gran èxit.[5][6][7][8][9] L'Esbart Màrius Torres del Sícoris Club[10][11] acollí la presentació oficial de Can 64, on Manuel Lladonosa també els va donar poemes per a musicar. El Pare Joan Gabernet cedí les instal·lacions de la Congregació Mariana per als primers recitals,[12] fins que el desterraren l'any 1966[13] El Club Esportiu Huracans finançà fotografies promocionals i va organitzar diversos cicles de concerts de cançó catalana.[14] I també Joan Culleré, dirigent del clandestí Front Nacional de Catalunya, contribuí al repertori.[15]

Al llarg de set anys van fer nombroses actuacions per tota la província[16][17] i més d'una desena a Barcelona i a Saragossa, molts cops obrint els recitals de Cançó amb membres dels Setze Jutges pels pobles de Lleida, i àdhuc amb els cantants bascs Mikel Laboa i Benito Lerxundi en un encontre (Ez dok amairu - Can 64) al Club Esportiu Huracans al març de 1967, sota l'encapçalament "La nova cançó basca, la nova cançó catalana".[18][19] El 1969, consolidats com una referència cultural a Lleida, van ser invitats a actuar al sopar anyal de la revista "Ciudad", exponent i impulsora del Leridanismo,[20] La lletra d'una cançó de Lluís Brunat, molt crítica, provocà un gran desconcert.[21][22]

El grup es va dissoldre l'any 1971, encara que alguns dels seus membres van seguir cantant no professionalment. Després de la dissolució, l'any 1997 el col·lectiu va actuar a Bellpuig, Castellnou de Seana, Linyola i Cervera amb motiu de la presentació del llibre Can 64, la Nova Cançó a Lleida, que s'acompanyava amb el CD La tardor de les aloses.[23][24] La darrera actuació va ser a Lleida el 28 de maig del 2010, en la presentació del llibre pòstum d'Isidor Cònsul, marit de la Romi i autor del pròleg del llibre de Can 64.[25]

Reconeixement

modifica

Foren objecte d'atenció en diversos mitjans de comunicació de l'època[26][27][28][29][30][31][32] tot i que el grup no va enregistrar cap disc.

L'any 1997 els membres del grup van publicar el llibre Can 64: La Nova Cançó a Lleida. El compromís d'uns cantautors als anys 60 (Pagès Editors), que incloïa un disc compacte titulat La tardor de les aloses, amb cançons de cada un dels darrers cantautors del grup. Un treball coral produït com a recordatori i reivindicació de la seva tasca musical entre 1964 i 1971, i una mirada en perspectiva des del present.[33][34][35][36][37] Aquesta iniciativa va permetre al grup i als seus components ser reconeguts per la seva tasca com a cantautors lleidatans als llibres posteriors "Diccionari de la Cançó", de Miquel Pujadó (2000)[38] i "Quan Lleida era yé-yé", de Javier de Castro, Àlex Oró i Josep M. Ruiz.[39]

« El grup Can 64, format per una colla de nois de Lleida que mai no van enregistrar cap disc, ha estat ignorat per la Història Oficial de la cançó, malgrat una activitat intensa i continuada al llarg d'un bon grapat d'anys (...) alguns del membres de Can 64 eren lletristes excel·lents, i, en tot cas, la seva tasca fou sincera i honesta. »
— Miquel Pujadó i García[40]
« El col·lectiu anomenat Can 64 fou pioner a la Ciutat de Lleida i constituïa la representació local “oficiosa” de la anomenada Cançó Catalana que havia arrencat a principis de la dècada. »
— Quan Lleida era yé-yé[39]

Discografia

modifica
  • 1r Mercat de la música (diversos conjunts, un d'ells Woodpecker, amb Lluís Brunat). Enregistrat als estudis Sonograma d'Albatàrrec (Lleida). Dipòsit legal: B-3978-1995.
  • La tardor de les aloses (Francesc Pascual; Carles Fernández (Carles Ferran); Màrius; Lluís Brunat; Raül Torrent). Edició: PDI S.A. Barcelona. Dipòsit legal: B-11.036-1997.
  • Rere la porta oberta (Carles Ferran i Josep M. Tur). Edició i distribució: PDI S.A. Dipòsit legal:B-2.169-2001.

Referències

modifica
  1. ↑ «II Festival de la Canción Catalana para aficionados» (en castellà). La Vanguardia, 17∕2∕1968. [Consulta: 12∕9∕2011].
  2. ↑ 1968-07 El Correo Catalán: “Can 64”, solitarios representantes de la Nova Cançó por las tierras leridanas
  3. ↑ DE CASTRO, Javier; ORÓ, Àlex; RUIZ, Josep M. Quan Lleida era yé-yé. Pagès Editors, 2005, Pàgs. 184-5.
  4. ↑ Durant una bona colla d'anys, Can 64 fóra l'únic testimoni existent del fenomen de la Cançó Catalana a Lleida. (Ressò de Ponent, nº 52, Juny 1987, p. 11.)
  5. ↑ 1968-12-22 La Mañana: Éxito de Can 64 en el Círculo de Bellas Artes
  6. ↑ 1969-08-07 Diario de Lérida: En el Círculo de Bellas Artes, próximo recital del grupo de “Nova Cançó” leridano “Can 64”
  7. ↑ 1969-08-08 Diario de Lérida: Can 64, otra vez en marcha.
  8. ↑ 1969-08-08 La Mañana: Con gran brillantez se celebró, en el Círculo de Bellas Artes, el recital de Can 64, homenaje póstumo a Toni Olmo
  9. ↑ 1968-01-04 La Mañana: Esclatant èxit del recital de cançó catalana en el Cercle de Belles Arts
  10. ↑ De Castro, Oró, Ruiz: Op. Cit., p. 152
  11. ↑ Jarne i Mòdol, Antonieta. Estratègies de contestació a la Lleida franquista (1939-1977). Servei de Publicacions Universitat de Lleida, 1998, p.89. ISBN 84-89727-64-3. 
  12. ↑ Jarne i Mòdol, Antonieta. Estratègies de contestació a la Lleida franquista (1939-1977). Servei de Publicacions Universitat de Lleida, 1998, p.88. ISBN 84-89727-64-3. «La primera audició de Raimon, al Desembre de 1963, organitzada per l'Esbart, tingué lloc a les Congregacions Marianes, sense autorització, conjuntament amb Josep Maria Espinàs.» 
  13. ↑ El 27 de març de 1966 el P. Gabernet abandonaría Lleida per ordre del Bisbe i en contra del sentir popular. (Santiago Mascaraque, Mª Carmen: La iglesia de Lleida durante el franquismo (1938-1967), p.121).
  14. ↑ Jarne i Mòdol, A.:Op.Cit., p.90
  15. ↑ “Can 64, La Nova Cançó a Lleida”, p. 45
  16. ↑ 1968-04-22 La Mañana: Can 64 es el conjunto de muchos esfuerzos y esperanzas
  17. ↑ 1969-07 La Mañana: Tuixent celebró con esplendor la tradicional fiesta de San Jaime
  18. ↑ DE CASTRO, Javier; ORÓ, Àlex; RUIZ, Josep M.:Op. cit, p.104
  19. ↑ Jarne Mòdol, A: Op.Cit., 1998, p.92
  20. ↑ 1969. La Mañana: Brillante conmemoración del XXI Aniversario de “Ciudad"
  21. ↑ Isidor Cònsul, al pròleg de Can 64, la Nova Cançó a Lleida, p. 12)
  22. ↑ De Castro, Oró, Ruiz, Op. Cit., p.185
  23. ↑ 1997-05-17 La Mañana: El legendario Can 64 se reúne en Bellpuig por una sola noche. Crònica del concert de presentació del llibre i el compacte a Bellpuig, amb la participació de l'Isidor Cònsul, fill del poble i autor del pròleg, i la Núria Feliu.
  24. ↑ 1997-06 Revista de l'Associació de Dones Atenea: Núria Feliu, Can 64 i l'Atenea
  25. ↑ 2010-05-21 La Mañana: Homenaje al editor Isidor Cònsul en el Institut d'Estudis Ilerdencs
  26. ↑ 1968-07 Tele/estel: El grup Cant 64 de Lleida.
  27. ↑ 1968-07 El Correo Catalán: “Can 64”, solitarios representantes de la Nova Cançó por las tierras leridanas.
  28. ↑ 1968-08 Tele/estel: Segrià.
  29. ↑ 1968-09 Diario de Lérida: A vora del riu.
  30. ↑ 1968-09 La Mañana: Racó 68.
  31. ↑ 1968-09 Tele/estel: Uns cantants lleidatans injustament desconeguts.
  32. ↑ 1968-12-28 El Correo Catalán: El “Grup Can 64”, en Lérida.
  33. ↑ 1997-03-29 La Mañana: Los miembros de Can 64 escriben un libro sobre los años 60.
  34. ↑ 1997-04 La Mañana: Los pioneros de la “Nova Cançó” reviven su labor como “Can 64”.
  35. ↑ 1997-04-23 La Mañana: Can 64 rememora el inicio de la Nova Cançó a Lleida.
  36. ↑ 1997-08-18 Revista La Mañana: Can 64, rebel·lia retroactiva.
  37. ↑ Torrent Torrent, Raül: Nova Cançó a Lleida. El Segre, suplement "Memòria del segle XX". 1997-08, pàg. 223.
  38. ↑ Pujadó i Garcia, Miquel: Diccionari de la cançó. Enciclopèdia Catalana, 2000
  39. ↑ 39,0 39,1 De Castro, Javier; Oró, Àlex; Ruiz, Josep M. Quan Lleida era yé-yé. Pagès Editors, 2005. 
  40. ↑ Pujadó i García, Miquel Serra d'Or, 8/1997, 1997, p. 223.

Bibliografia

modifica
  • Lladonosa i Vall-llebrera, Manuel. «Màrius Carretero i els anys de l'Esbart Màrius Torres». Lectura a l'acte de presentació del llibre “Al meu aire”, recull pòstum d'articles periodístics de Màrius Carretero, a l'Institut d'Estudis Ilerdencs, el 2011-05-05.
  • Lladonosa i Vall-llebrera, Manuel. «La societat civil lleidatana sota el franquisme». A: Lleida 1910-1985. Fundació Caixa de Pensions, 1985, p.20-29. 
  • Torrent i Torrent, Raül: Nova Cançó a Lleida. El Segre, suplement "Memòria del segle XX". 1997-08, pàg. 223.
  • Màrius Carretero: Can 64 i l'Esbart Màrius Torres. Ressò de Ponent: Revista de l'Ateneu Popular de Ponent, Nº 52, 1987, p. 32-33.
  • Brunat, Lluís; Carretero, Màrius; Fernández, Carles; Pascual, Francesc; Torrent, Raül: Can 64 - La Nova Cançó a Lleida: el compromís d'uns cantautors als anys seixanta. Pròleg d'Isidor Cònsul. Lleida : Pagès Editors, 1996. ISBN 8479353775.
  • Miquel Pujadó i García: Diccionari de la Cançó. Enciclopèdia Catalana, 2000. ISBN 8441204675. Pàgs 111, 135, 145, 189, 215, 283.
  • Miquel Pujadó i García: : Discografia catalana recent: "La tardor de les aloses". Serra d'Or (1997 - 08), pàg. 223.
  • De Castro, Javier; Oró, Àlex; Ruiz, Josep M: Quan Lleida era yé-yé. Lleida. Pagès Editors, 2005. ISBN 8497792610. Pàgs. 90, 104, 117, 152, 184, 185, 186, 199, 210, 234, 254, 267, 277, 290, 291, 299.
  • Màrius Carretero: Al meu aire. Lleida, 2011. Dipòsit legal: L-348/11. Pròlegs de Ramon Pedrós, Miguel Àngel Soriano-Montagut i Marcos, Andrés Rodriguez, Carles Ferran, Raül Torrent.
  • Jarne i Mòdol, Antonieta. Estratègies de contestació a la Lleida franquista (1939-1977). Servei de Publicacions Universitat de Lleida, 1998. ISBN 84-89727-64-3. 
  • Solé i Mauri, Belén: Església i cultura popular a Lleida sota el franquisme. ISBN 8489727643. Servei de Publicacions. Universitat de Lleida.
  • Santiago Mascaraque, Mª Carmen: La iglesia de Lleida durante el franquismo (1938-1967). ISBN 8489727643. Servei de Publicacions. Universitat de Lleida.
  • Sistac, Ramon: Simposi Pompeu Fabra: Jornades científiques de l'Institut d'Estudis Catalans (1988). ISBN 84-7283-524-3, Dipòsit Legal B35094-2000

Enllaços externs

modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Can_64&oldid=33397371»