Còlera
El còlera és una malaltia infecciosa intestinal aguda causada per la ingestió d'aliments o aigua contaminats pel bacteri Vibrio cholerae dels serotips O1 i O139.[1] Sovint es presenta com una epidèmia, i té un període d'incubació curt, entre menys d'un dia i cinc dies. El bacteri produeix una enterotoxina que causa una diarrea copiosa, indolora i aquosa que pot conduir a una greu deshidratació i a la mort si no es tracta amb rapidesa. La major part dels pacients també pateixen vòmits.
La malaltia que era originària d'Àsia, concretament del delta del Ganges, i es va estendre des de la fi del segle xix per tot el món. Posteriorment va retrocedir i es va tornar a concentrar al sud d'Àsia. Es van registrar sis pandèmies que varen matar milions de persones a tot Europa, Àfrica i a Amèrica. La setena pandèmia, que encara està en curs, va començar el 1961 al sud d'Àsia, va arribar a Àfrica el 1971 i a Amèrica el 1991. La malaltia es considera endèmica en molts països i l'agent patogen que causa el còlera que actualment no pot ser eliminat del medi ambient.
Robert Koch va identificar el bacteri Vibrio cholerae com a causant del còlera l'any 1883.
Es tracta d'un proteobacteri en forma de coma, molt mòbil i gramnegatiu. Hi ha dues varietats: la clàssica i l'anomenada El Tor. Hi ha formes clíniques distintes, algunes d'alta mortalitat i d'altres no tan malignes.
Infecció
modifica- Font de contagi: només l'espècie humana.
- Transmissió: per contagi directe, aigua de beguda, la llet o altres aliments contaminats, especialment el peix.
- Les deposicions dels malalts contenen molts vibrions i la manca d'higiene, la desnutrició i la manca de mesures sanitàries facilita el contagi.
Símptomes principals
modificaLa multiplicació dels bacteris provoca alteracions de la permeabilitat a l'intestí prim que acaba donant lloc a: diarrea brusca, vòmits, que porten a la deshidratació amb la possibilitat d'un xoc circulatori mortal en poques hores.
Les manifestacions del còlera són variables d'un estat asimptomàtic a una profusa diarrea en absència de dolor, que apareix 24-48 hores després de la incubació. En aquest cas, es pot arribar a la pèrdua d'un litre de deposicions en una hora a conseqüència de la deshidratació produïda per les alteracions de la permeabilitat a l'intestí prim. En els casos severs, pot culminar en un estat de xoc hipovolèmic (quan la pèrdua de massa sanguínia és superior al 30%).
La persona presenta set, debilitat, atordiment de l'estat sensorial, hipotensió arterial, taquipnea i nàusees. La pell i la mucosa estan seques. La pèrdua de potassi pot determinar el desenvolupament de rampes musculars. La pèrdua dels líquids per sobre del 10% del pes pot conduir a un estat d'oligúria que pot desembocar en una insuficiència renal, i amb enfonsament ocular, pell arrugada i somnolència que pot conduir fins al coma.
La pèrdua d'hidrogencarbonat amb els excrements crea un estat d'acidosi metabòlica amb un desequilibri dels electròlits i l'augment de les anomalies de l'hematòcrit.
Tractament i prevenció
modificaLa majoria dels pacients -fins al 80%- poden ser tractats adequadament mitjançant l'administració de compostos salins de rehidratació oral forçada. Als pacients amb una deshidratació molt severa se'ls tracta mitjançant l'administració de sèrum intravenós.
Es pot acompanyar el tractament amb antibiòtics apropiats per a disminuir la durada de la diarrea, reduir el volum dels líquids de rehidratació necessaris i escurçar la durada de l'excreció de Vibrio.
El tractament amb antibiòtics de comunitats infectades, o "la quimioprofilaxi en massa", no té cap efecte sobre la prevenció i propagació del còlera. Fins i tot poden tenir efectes adversos per l'augment de la resistència als antimicrobians. Per tal de garantir l'accés oportú al tractament, en aquests casos s'han de crear centres de tractament del còlera entre la població afectada per a assegurar l'adequada profilaxi.
El subministrament d'aigua potable i al sanejament és una solució desitjable i segueix sent el factor crític en la reducció de la incidència de brots de còlera.
Prevenció
modificaEncara que el còlera pot ser una amenaça per a la vida, la prevenció de la malaltia normalment és senzilla si se segueixen les pràctiques sanitàries adequades.
La prevenció principal es basa en l'ús d'aigua no contaminada o desinfectada. La cloració de l'aigua de boca fa que el còlera no es consideri una preocupació sanitària a Europa i Amèrica del Nord. L'últim gran brot de còlera als Estats Units es va produir el 1910-1911.[2][3]
Les mesures per a la prevenció del còlera no han canviat molt en els darrers decennis, i en la seva majoria consisteixen a proporcionar aigua neta i sanejament adequat a les poblacions potencialment afectades. Bullir l'aigua i a més filtrar-la, és una mesura preventiva bàsica, però molt eficaç. Hi ha diversos punts al llarg de la ruta de transmissió del còlera en la qual la seva propagació es pot aturar:
- Esterilització: és essencial la correcta eliminació i el tractament de les aigües fecals residuals infectades de còlera produïdes per les víctimes i tots els materials contaminats (per exemple, peces de vestir, roba de llit, etc.). Tots els materials que entren en contacte amb els pacients de còlera han de ser esterilitzats rentant-los en aigua calenta usant lleixiu clorat, si és possible. Les mans que entrin en contacte amb els pacients de còlera o les seves peces de vestir, roba de llit, etc., han de ser curosament netejades i esterilitzades amb aigua clorada o d'altre tipus eficaços de lluita contra els agents microbians.
- Clavegueram: cal fer un tractament antibacterià del clavegueram amb clor, l'ozó, llum ultraviolada o altres tipus de tractament eficaç abans que entri als cursos d'aigua subterranis, ajudant a prevenir l'abastament d'aigua inadvertidament a pacients no diagnosticats i propagant la malaltia.
- Fonts: advertències sobre la possible contaminació de còlera s'hauria de col·locar al voltant de les fonts d'aigua contaminada amb instruccions sobre la forma de descontaminar, l'aigua (punt d'ebullició, cloració, etc.) per al seu possible ús.
- Depuració de l'aigua: tota l'aigua utilitzada per beure, rentar o cuinar ha de ser esterilitzada per algun dels mètodes: ebullició, cloració, tractament d'ozó de l'aigua, la llum ultraviolada d'esterilització, o filtració antimicrobiana a les àrees on el còlera pot estar present. La cloració i ebullició són sovint el sistema menys costós i més eficaç d'aturar la transmissió. Els filtres de roba, encara que molt bàsics, han reduït significativament la incidència de còlera quan s'utilitzen en les aldees pobres de Bangladesh que depenen de les aigües superficials no tractades.[4] Són millor els filtres antimicrobians com els presents als equips de tractament d'aigües avançats que hi ha als equipaments per a expedicions. L'educació en salut pública i la incorporació de pràctiques de sanejament són d'importància fonamental per ajudar a prevenir i controlar la transmissió del còlera i altres malalties.
Una vegada que es detecta un brot, l'estratègia d'intervenció més habitual i efectiva per a reduir la mortalitat és garantint el ràpid accés al tractament i el control de la propagació de la malaltia.
La prevenció del còlera i el control no és una qüestió a tractar exclusivament pel sector de salut. Aigua, sanejament, educació i comunicació són alguns dels altres sectors que participen habitualment. S'ha d'adoptar un enfocament multidisciplinari per fer front a un possible brot de còlera.
Els viatgers han de tenir en compte el perill d'infecció en determinats països.
Vacunació
modificaA la fi del segle xix el metge català Jaume Ferran i Clua va desenvolupar una vacuna l'aplicació de la qual va estar envoltada de polèmica. En tot cas, la immunitat conferida per la vacunació o per l'acció de la mateixa malaltia és poc durable.
L'ús de la vacuna parenteral, mai ha estat recomanat per l'OMS a causa de la seva baixa eficàcia protectora i l'alta incidència de reaccions adverses greus. Existeix una vacuna oral (OCV) actualment disponible al mercat i és convenient per als viatgers. Aquesta vacuna es va demostrar segura i efectiva (85-90% després de sis mesos en tots els grups d'edat, disminuint a 62% en un any entre els adults) i està disponible per als individus a partir dels dos anys. S'administra en dues dosis amb 10-15 dies de diferència i en 150 ml d'aigua potable. El seu ús en salut pública amb campanyes de vacunació massiva és relativament recent. En els darrers anys diverses campanyes de vacunació s'han dut a terme amb el suport de l'OMS. El 2006, l'OMS va publicar unes recomanacions oficials per l'ús de l'OCV en les emergències complexes.
Epidemiologia
modificaEncara que el còlera és endèmic en algunes regions del món, molts aspectes de l'epidemiologia d'aquesta malaltia segueixen sent desconeguts. Malgrat els nombrosos estudis del Vibrio cholerae, el mètode de difusió, les característiques de l'estacionalitat i la dinàmica de la transició entre les etapes endèmiques, episodis epidèmiques i pandèmia, encara no són del tot clares.
Les àrees on es produeixin casos clínics de còlera amb aparició estacional sense una "importació", es defineixen com zones endèmiques. Encara que la propagació del còlera podria assolir la majoria de les zones temperades, no s'observa en totes la presència de Vibrio cholerae durant els períodes interepidèmics. Hi ha dos tipus de brots endèmics: a les zones on es produeixen casos de còlera, independentment de la presència de la pandèmia (principalment a Índia i Bangladesh) i les zones on es registren casos clínics només durant una pandèmia (Àfrica, Europa i Amèrica). Les característiques ambientals d'ambdós tipus de brots proporcionen la clau per entendre la manera en què el Vibrio cholerae roman en aquestes zones durant els períodes interepidèmics.
D'una primera anàlisi epidemiològica, s'observa que les zones properes als rius o la costa, estan estretament associats amb l'epidèmia de les zones, i que amb freqüència els primers casos del brot de còlera es produeixen en les comunitats pesqueres. A Bangladesh, les epidèmies de còlera, es produeixen dues vegades l'any, amb un patró estacional. Durant aquestes epidèmies, el Vibrio cholerae O1 està aïllat, tant dels pacients i de l'aigua, però desapareix a les estacions interepidèmiques. Estudis recents han confirmat la hipòtesi que l'agent patogen va ser transportat per invertebrats marins. La migració d'aquest animal al voltant de la costa d'Àsia està relacionat amb les epidèmies. El bacteri es desperta de la letargia per raons encara no conegudes (l'augment de la temperatura?) i es converteix en patogen per als éssers humans, en quant disposa dels invertebrats que el transportin. En canvi, en el Perú els casos de còlera anuals tenen un patró que segueix l'augment de la temperatura a la primavera.
El 2006 l'OMS va notificar 131.943 casos de còlera amb 2.272 morts. Àfrica té el 94,8% dels casos amb 125.082 notificacions. A l'Àsia s'han notificat 6.824 casos, a Amèrica 24, i a Europa 10 casos.[5]
Història
modificaOrigen i propagació
modificaEl còlera és probable que tingui el seu origen al subcontinent indi del qual és endèmic. La propagació de la malaltia va ser per les rutes comercials (per terra i mar) cap a Rússia, després a Europa Occidental, i des d'Europa als Estats Units. El còlera ja no és considerat una amenaça de salut preocupant a Europa i Amèrica del Nord gràcies a la filtració i la cloració dels subministraments d'aigua potable, però encara en gran manera afecta les poblacions als països en vies de desenvolupament.
- 1816-1826. Primera pandèmia de còlera: anteriorment restringida, la pandèmia es va iniciar a Bengala, i després es va estendre a través de l'Índia el 1820. 10.000 soldats britànics i un gran nombre d'indis van morir durant la pandèmia.[6] El brot de còlera es va estendre a la Xina, Indonèsia (on més de 100.000 persones van sucumbir tan sols a l'illa de Java) i a la mar Càspia abans de remetre. Els morts a l'Índia, entre 1817 i 1860, es calcula que supera els 15 milions de persones. Altres 23 milions de persones van morir entre 1865 i 1917. Els morts a Rússia durant un període similar va superar els 2 milions de persones.[7]
- 1829-1851. Segona pandèmia de còlera va arribar a Rússia, Hongria (al voltant de 100.000 morts) i Alemanya el 1831, Londres (més de 55.000 persones van morir al Regne Unit)[8] i de París el 1832. A Londres, la malaltia es va cobrar 6.536 víctimes i va arribar a ser coneguda com "el rei còlera", a París, varen sucumbir 20.000 (d'una població de 650.000) amb prop de 100.000 morts a tota França.[9] L'epidèmia va arribar al Quebec, Ontario i Nova York el mateix any i la costa del Pacífic d'Amèrica del Nord el 1834.[10] En l'epidèmia de còlera de 1831 van morir 150.000 persones a Egipte.[11] El 1846, el còlera va afectar la Meca, matant més de 15.000 persones.[12] Un brot de dos anys es va iniciar a Anglaterra i Gal·les el 1848 i va costar 52.000 vides.[13]
- 1849. Segon brot important a París. A Londres, va ser el pitjor brot de la història de la ciutat, segant 14.137 vides, dues vegades més que el brot de 1832. El còlera colpejà Irlanda el 1849 i va matar a molts supervivents de la Gran Fam Irlandesa ja debilitats per la fam i la febre.[14] El 1849, el còlera es va cobrar 5.308 vides a la ciutat portuària de Liverpool, Anglaterra, i 1.834 a Hull, Anglaterra.[9] Un brot a Amèrica del Nord es va cobrar la vida de l'expresident dels Estats Units, James K. Polk. El còlera, es creu que es va propagar des de les naus procedents d'Anglaterra i es va estendre per tot el riu Mississippí matant més de 4.500 persones a Saint Louis[9] i més de 3.000 a Nova Orleans[9] així com milers de persones a Nova York.[9] Mèxic va ser igualment afectat.[12] El 1849 el còlera es va estendre al llarg de Califòrnia, Mormó i Oregon Trail amb 6.000-12.000[15] es creu que van morir en el seu camí a la febre de l'or de Califòrnia, Utah i Oregon en els anys de còlera de 1849-1855.[9] Es creu que més de 150.000 nord-americans van morir durant les dues pandèmies entre 1832 i 1849.[16][17]
- 1852-1860. Tercera pandèmia de còlera, va afectar principalment a Rússia, amb més d'un milió de morts. El 1852, el còlera es va difondre a l'est d'Indonèsia i més tard va envair la Xina i el Japó el 1854. L'Argentina va ser infectada el 1858 i Corea el 1859. El 1859, un brot a Bengala, una vegada més, va donar lloc a la transmissió de la malaltia a l'Iran, l'Iraq, Espanya i Rússia.[12]
- 1854. Brot de còlera a Chicago va cobrar la vida de 5,5% de la població (al voltant de 3.500 persones).[9] El 1853-1854, l'epidèmia de Londres va acabar amb 10.738 vides. El brot del Soho a Londres va acabar després de l'eliminació de la bomba d'aigua manual de Broad Street per un comitè instigat a l'acció per John Snow.[18] Això demostrava que l'aigua contaminada (encara que no es van identificar els contaminants) va ser el principal agent de propagació del còlera. Es necessitaria gairebé 50 anys perquè aquest missatge fos cregut i s'actués en conseqüència. Construir i mantenir un sistema d'aigua potable no era, i no és, barat, però és absolutament essencial.
- 1863-1875. Quarta pandèmia de còlera, es va estendre principalment a Europa i Àfrica. Almenys 30.000 dels 90.000 pelegrins a la Meca van caure víctimes de la malaltia. El còlera es va cobrar 90.000 vides a Rússia el 1866.[19] L'epidèmia de còlera que es va estendre amb la Guerra Austro-Prussiana (1866) s'estima que es va cobrar 165.000 vides a l'Imperi Austríac.[20] Hongria i Bèlgica van perdre 30.000 persones i als Països Baixos van morir 20.000 més. El 1867, Itàlia va perdre 113.000 vides.[21]
- 1866. Esclata a Amèrica del Nord. Va matar a uns 50.000 nord-americans.[16] A Londres, una epidèmia localitzada a l'East End acaba amb 5.596 vides, just quan Londres havia completat les seves obres d'aigües residuals i el sistema de tractament d'aigua, si bé a l'East End no estava completada. William Farr, utilitzant el treball de John Snow, et al. que fa que l'aigua potable contaminada és la font probable de la malaltia, va ser capaç d'identificar amb relativa rapidesa l'East London Water Company com la font de l'aigua contaminada. L'acció ràpida va impedir més morts.[9] També un petit brot a Ystalyfera al sud de Gal·les. Causats per l'aigua local que corria per un canal contaminat, es tractava sobretot dels seus treballadors i les seves famílies les que ho van patir, van morir 119 persones. En el mateix any més de 21.000 persones van morir a Amsterdam, Països Baixos.
- 1881-1896. Cinquena pandèmia de còlera; Segons el Dr AJ Wall, l'epidèmia de 1883-1887 va costar 250.000 vides a Europa i almenys 50.000 a les Amèriques. El còlera es va cobrar 267.890 vides a Rússia (1892);[22] 120.000 a Espanya;[23] 90.000 al Japó i 60.000 en Pèrsia. A Egipte el còlera es va cobrar més de 58.000 vides. El brot de 1892 a Hamburg va matar 8.600 persones. Encara que en general responsable de la virulència de l'epidèmia, el govern de la ciutat va ser en gran manera sense canvis. Aquesta va ser l'últim greu brot de còlera Europea.
- 1899-1923. Sisena pandèmia de còlera va tenir poc efecte a Europa a causa dels avenços en salut pública, però les principals ciutats de Rússia (més de 500.000 persones moren de còlera durant el primer quart del segle 20)[24] i en l'Imperi Otomà es van veure particularment afectades per morts per còlera. 1902-1904 L'epidèmia de còlera es va cobrar 200.000 vides a l'Argentina.[25] 27 epidèmies es van registrar durant les peregrinacions a la Meca En el segle xix fins a 1930, i més de 20.000 pelegrins van morir de còlera durant el 1907-08 Hajj[26]
La sisena pandèmia de còlera va matar més de 800.000 a Índia. L'últim brot als Estats Units va ser el 1910-1911, quant el vaixell de vapor Moltke fet que les persones infectades a Nova York. Les autoritats de salut Vigilant van aïllar als infectats en Swinburne Illa. Onze persones van morir, incloent-hi un treballador de la salut en Swinburne Illa.[2][3][27]
- 1932. Una epidèmia de còlera a la Xina, causada per les Inundacions de la Xina de 1931, fou la més mortal del segle XX amb 30.000 morts i 100.000 casos.[28]
- 1961-1970. Setena pandèmia de còlera es va iniciar a Indonèsia, anomenada El Tor a partir del cep,[29] i va arribar a Bangladesh el 1963, l'Índia el 1964, i l'URSS el 1966. A partir del Nord d'Àfrica es va estendre a Itàlia el 1973. Al final de l'any 1970, hi va haver brots petits al Japó i al Pacífic Sud. També hi va haver molts informes d'un brot de còlera a prop de Bakú el 1972, però la informació sobre el fet va ser suprimida a la Unió Soviètica.
- Estiu 1973. Epidèmia de còlera a Itàlia, amb epicentre a la ciutat de Nàpols. El 15 d'agost hi ha alguns casos de gastroenteritis que no causen alarma. Però el 20 d'agost mor en un hospital de Nàpols una dona a qui s'havia diagnosticat enterocolitis, i pocs dies després moren altres dues dones que presentaven símptomes semblants. Tot i que el brot epidèmic va concentrar-se en el sud d'Itàlia, es van donar casos també a Sardenya, Roma, Milà, Florència, Bolonya i Pescara. En total van ser 277 casos, amb 24 persones mortes. Segons les estadístiques oficials, la mortalitat més alta va produir-se a Nàpols (24 morts entre les 277 persones afectades) i a Bari (6 morts entre les 110 persones afectades). No es va arribar a determinar l'origen del brot epidèmic, però es va atribuir al consum de musclos. Les autoritats va comissar tots els que eren a la venda i es va prohibir el consum de peix i altres aliments que podrien haver estat transmissors de la malaltia.[30][31]
- Abril-novembre 1974. Epidèmia de còlera a Portugal, causada per la soca El Tor Inaba, amb 2467 casos confirmats bacteriològicament i 48 morts. Es va aïllar el bacteri en el 42% de les mostres de marisc que es van analitzar i també es va trobar en un brollador i una marca d'aigua embotellada.[32]
- Gener 1991-setembre 1994. Esclata a Amèrica del Sud, pel que sembla, quan un vaixell va descarregar aigua de llast. Començant al Perú va haver 1,04 milions de casos identificats i gairebé 10.000 morts. L'agent causal va ser un O1, la soca Tor, amb petites diferències de la soca pandèmica setena. El 1992 va aparèixer una nova soca a Àsia, un no-O1, Vibrio nonagglutinable (NAG) anomenat O139 Bengala. Va ser identificat per primera vegada en Tamil Nadu, l'Índia i per un temps desplaçades El Tor al sud d'Àsia abans de la disminució en la prevalença del 1995 al voltant del 10% dels casos. És considerat com un intermediari entre el Tor i el clàssic cep i es produeix en un nou serogrup. Hi ha proves de l'aparició de la resistència d'ampli espectre als medicaments com trimetoprim/sulfametoxazole i estreptomicina.
Els brots recents i en curs
modifica- El 2000, al voltant de 140.000 casos de còlera van ser notificats oficialment a l'OMS. Àfrica va representar el 87% d'aquests casos.[33]
- Juliol-desembre 2007. La manca d'aigua potable a Iraq ha portat a un brot epidèmic de còlera.[34] El 2 de desembre de 2007, l'ONU va reportar 22 morts i 4.569 casos confirmats per laboratori.[35]
- Agost de 2007. L'epidèmia de còlera es va iniciar a l'Orissa, Índia. El brot va afectar Rayagada, Koraput i districtes de Kalahandi on més de 2.000 persones van estar ingressades als hospitals.[36]
- Agost-octubre de 2008. Fins al 29 d'octubre de 2008, un total de 644 casos de còlera confirmats per laboratori, entre ells vuit morts, s'havien verificat a l'Iraq.[37]
- Març-abril de 2008. 2.490 persones de 20 províncies del Vietnam han estat hospitalitzades amb diarrea aguda. Dels hospitalitzats, 377 pacients van donar positiu de còlera.[38]
- Novembre de 2008. Metges Sense Fronteres van informar d'un brot en un camp de refugiats a la República Democràtica del Congo a la capital de la província oriental de Goma. Uns 45 casos van ser tractats entre el 7 i el 9 novembre.
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
- Agost 2008-abril 2009. El 2008, brot de còlera de Zimbabwe que encara continua, es calcula que 96.591 persones en el país s'han infectat amb el còlera i, del 16 d'abril 2009, 4.201 morts han estat comptabilitzats.[41] D'acord amb l'Organització Mundial de la Salut, durant la setmana de 22-28 març de 2009, la "Ràtio de mortalitat bruta (CFR)," havia disminuït del 4,2% al 3,7%.[42] Les actualitzacions diàries per al període 29 març 2009 - 7 abril 2009, amb una llista de 1.748 casos i 64 morts, donant un MCR setmanal de 3,66% (vegeu taula dalt);[39] No obstant això, en el període del 8 al 16 d'abril, amb 1.375 nous casos i 62 morts (i un MCR resultant de 4,5%).[40] La taxa de mortalitat es va mantenir per sobre del 4,7% per a la major part de gener i principis de febrer de 2009.[43]
- Gener de 2009 - La província de Mpumalanga a Sud-àfrica va confirmar més de 381 nous casos de còlera, de manera que el nombre total de casos tractats des de novembre de 2008 és de 2.276. 19 persones han mort a la província des del brot.[44]
- Octubre 2010- 2018. A Haití es produí el primer brot modern de còlera de grans dimensions. La malaltia, - inexistent a l’illa en aquell moment – fou introduïda per un contingent nepalès de les Nacions Unides establert a la vall del riu Artibonite.[45] Segons les Nacions Unides, 9.000 persones van morir a causa de la malaltia, i 800.000 han estat infectades.
Pandèmia de la diversitat genètica
modificaLes anàlisis de l'evolució dels polimorfismes de fragment de longitud ampliada (AFLP) de les soques de la pandèmia de Vibrio cholerae ha posat de manifest la variació en l'estructura genètica. Dos grups han estat identificats: Grup I i Grup II. Majoritàriament, el Grup I consta de les soques dels anys 1960 i 1970, mentre que en gran part el grup II conté les soques dels anys 1980 i 1990, basat en el canvi en l'estructura del clon. Aquesta agrupació de les soques es veu millor a les soques procedents del continent africà.[46]
Pandèmies de còlera a Espanya
modificaVa arribar per primer cop a la península Ibèrica l'any 1833 a Vigo en un vaixell anglès procedent de Portugal.[47] El 1834, amb el focus originat a Barcelona, l'epidèmia va causar la mort de 3.344 persones a la ciutat.[48] Durant el segle xix diversos brots afectaren també al País Valencià i les Balears. L'epidèmia del 1854 a Barcelona, amb 6.419 morts va donar els arguments definitius per a l'enderroc de les muralles de la ciutat i la creació de l'Eixample com a model de ciutat higiènica. L'epidèmia de còlera més mortífera va ser la del 1885 amb 120.000 víctimes mortals a la part oriental de la península Ibèrica i amb el 28% dels morts corresponents al País Valencià. L'estiu de 1971 es va declarar el darrer brot, de poca mortalitat a Espanya, però no va arribar a ser una epidèmia.
Referències
modifica- ↑ Finkelstein, RA «Cholera, Vibrio cholerae O1 and O139, and Other Pathogenic Vibrios» (en anglès). En: Medical Microbiology. 4th edition(1996) Chapter 24. Baron, S; editor. The University of Texas Medical Branch at Galveston. PMID: 21413330 [Consulta: 5 octubre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Cholera Kills Boy. All Other Suspected Cases Now in Quarantine and Show No Alarming Symptoms.». New York Times, 18-07-1911. «The sixth death from cholera since the arrival in this port from Naples of the steamship Moltke, thirteen days ago, occurred yesterday at Swineburne Island. The victim was Francesco Farando, 14 years old.»
- ↑ 3,0 3,1 «More Cholera in Port». Washington Post, 10-10-1910. «A case of cholera developed today in the steerage of the Hamburg-American liner Moltke, which has been detained at quarantine as a possible cholera carrier since Monday last. Dr. A.H. Doty, health officer of the port, reported the case tonight with the additional information that another cholera patient from the Moltke is under treatment at Swinburne Island.» Arxivat 21 de febrer 2013 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-02-21. [Consulta: 30 novembre 2009].
- ↑ Colwell, Rita R.; Huq, Anwar; Islam, M. Sirajul; et al. «Reduction of cholera in Bangladeshi villages by simple filtration» (
PDF) (en anglès). Proceedings Nat Acad Sci US, 100, 2003, pàg. 1050-1055.
- ↑ Estadístiques OMS 2006
- ↑ còlera armes biològiques.
- ↑ L'epidèmia de còlera el 1832 Estat de Nova York, per G. William Beardslee.
- ↑ pandèmia de còlera asiàtic de 1826-37.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 Rosenberg, Charles E.. University of Chicago Press. Els anys del còlera: Estats Units el 1832, 1849 i 1866, 1987. ISBN 0-226-72677-0.
- ↑ «How Epidemics Helped Shape the Modern Metropolis». New York Times [Consulta: 15 abril 2008]. «On a Sunday in July 1832, a fearful and somber crowd of New Yorkers gathered in City Hall Park for more bad news. The epidemic of cholera, cause unknown and prognosis dire, had reached its peak.»
- ↑ Epidèmia de còlera a Egipte (1947) Arxivat 2010-11-22 a Wayback Machine.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 pandèmia de còlera asiàtic de 1846-63. UCLA School of Public Health.
- ↑ Setena pandèmia de còlera, cbc.ca, 2 de desembre de 2008.
- ↑ La fam irlandesa.
- ↑ Unruh, John David (1993). "L'altre costat de les Planes: Els emigrants d'altres terres i la Trans-Mississippi West, 1840-60". University of Illinois Press. pp. 408-410, 516 ISBN 978-0-252-06360-2
- ↑ 16,0 16,1 L'epidèmia de còlera el 1832 a Nova York Estat - p. 2, per G. William Beardslee.
- ↑ Vibrio cholerae a les platges d'esbarjo i als afluents del sud de Califòrnia Arxivat 2020-04-04 a Wayback Machine.
- ↑ Snow, John. "En el mode de comunicació del còlera", 1855.
- ↑ Plagues i epidèmies d'Europa oriental 1300-1918 Arxivat 2011-06-05 a Wayback Machine.
- ↑ Impacte de les malalties infeccioses en la guerra. Dr.Matthew R. Smallman-Raynor i Dr. Andrew D. Cliff (enllaç).
- ↑ Vibrio cholerae i el còlera - La història i l'impacte global Arxivat 2008-12-16 a Wayback Machine.
- ↑ Còlera - Enciclopèdia 1911.
- ↑ «The cholera in Spain». New York Times, 20-06-1890 [Consulta: 8 desembre 2008].
- ↑ còlera: Set pandèmies.
- ↑ Els 1900: els anys de les epidèmies Arxivat 2005-04-20 a Wayback Machine., la Societat d'Història de Salut de les Filipines.
- ↑ http://www.britannica.com/EBchecked/topic/114078/cholera/253250/Seven-pandemics#ref=ref886683
- ↑ Massachusetts Medical Society. Diari del Boston Medical and Surgical, 1911. «A Nova York, fins al 22 de juliol, hi va haver onze morts per còlera, una de les víctimes va ser un empleat de l'hospital de l'illa de Swinburne, que havia estat donat d'alta. El desè era un noi de disset anys, que havia estat passatger de proa al vaixell de vapor, Moltke. El pla aprovat de prendre cultius dels tractes intestinals de totes les persones detingudes sota observació en quarantena, i d'aquesta manera es va descobrir que cinc dels 500 passatgers del Moltke i Perugia, encara que en excel·lent estat de salut en aquest moment, estaven refugiant els microbis del còlera.»
- ↑ Courtney, Chris. «Wuhan in the Time of Cholera» (en anglès). Visualising China, 26-03-2020. [Consulta: 6 setembre 2021].
- ↑ Felsenfeld, O. «Some observations on the cholera (E1 Tor) epidemic in 1961-62» (en anglès). Bull. World Health Organ., 28, pàg. 289-96 [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «La lezione dell'epidemia di colera del 1973» (en italià). [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «Italia: epidemia di colera» (en italià). [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ Blake, Paul A.; Rosenberg, Mark L.; Bandeira Costa, Jose; et al. «Cholera in Portugal, 1974. I. Modes of transmission» (PDF) (en anglès). American Journal of Epidemiology, 105, 1977, pàg. 337-343.
- ↑ Full de seguiment de la malaltia del Còlera Arxivat 2011-07-16 a Wayback Machine.. IRC International Water and Sanitation Centre.
- ↑ «U.N. reports cholera outbreak in northern Iraq». CNN [Consulta: 30 agost 2007].
- ↑ La crisi del còlera colpeja Bagdad, The Observer, 2 de desembre de 2007.
- ↑ Creixen la mortalitat per còlera a l'Índia, BBC News.
- ↑ Informe de situació sobre la diarrea i el còlera a l'Iraq, 29 Oct 2008, ReliefWeb.
- ↑ Perfil del còlera per països: Vietnam. OMS.
- ↑ 39,0 39,1 Organització Mundial de la Salut: Zimbabwe Daily Còlera Updates.
- ↑ 40,0 40,1 zimbabwe_cholera_update_16apr2009.pdf OMS Zimbabwe Daily Còlera actualització, 16 d'abril de 2009.
- ↑ Organització Mundial de la Salut. Còlera a Zimbabwe: Butlletí Epidemiològic número 16 Setmana 13 (22-28 de març de 2009). 31 març 2009.; OMS Zimbabwe: actualització diària del còlera, 16 d'abril de 2009.
- ↑ Organització Mundial de la Salut. Còlera a Zimbabwe: Butlletí Epidemiològic número 16 Setmana 13 (22-28 de març de 2009). 31 març 2009.
- ↑ Mintz & Guerrant 2009
- ↑ 381 nous casos de còlera a Mpumalanga Arxivat 2009-02-27 a Wayback Machine., News24, 24 de gener de 2009.
- ↑ Katz, 2014, p. 225.
- ↑ Lan R, Reeves PR «propagació de la pandèmia del còlera: la diversitat genètica i les relacions dins el Clon setena pandèmia de Vibrio cholerae Determinat per Amplified Fragment Length Polymorphism» (Free full text). Journal of Clinical Microbiology, 40, 2-2002, pàg. 172-181. DOI: 10.1128/JCM.40.1.172-181.2002. ISSN: 0095-1137.
- ↑ González de Sámano, Mariano. Memoria histórica del cólera-morbo asiático en España (en castellà). Madrid: Imprenta de Manuel Álvarez, 1859.
- ↑ Eixample, 150 anys, pàg. 19
Bibliografia
modifica- Crump J, Bopp C, Greene KD, Kubota KA, Middendorf RL, Wells JG, Mintz ED «Emergence of toxigenic Vibrio cholerae O141 causing cholera-like diarrhea and bloodstream infection in the United States». The Journal of Infectious Diseases, 187, 2003, pàg. 866–8. DOI: 10.1086/368330. PMID: 12599062.
- Katz, Jonathan M. The Big Truck That Went By. Nova York: St. Martin's Griffin, 2014. ISBN 978-1-137-27897-5.
- Steinberg EB, Green KD, Bopp CA, Cameron DN, Wells JG, Mintz ED «Cholera in the United States, 1995–2000: trends at the end of the millennium». The Journal of Infectious Diseases, 184, 2001, pàg. 799–802. DOI: 10.1086/322989. PMID: 11517445.
- Permanyer, Lluís. L'Eixample, 150 anys d'Història. Barcelona: Viena Edicions i Ajuntament de Barcelona, 2008. ISBN 978-84-9850-131-5.
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica
- «Còlera». Canal Salut. Generalitat de Catalunya.
- R. López-Vélez, E. Martín Echavarría, J.A. Pérez Molina. «Guía de enfermedades infecciosas importadas» p. 69-72. Ministerio de Sanidad y Consumo, 2008.
- El còlera al web de l'Organització Mundial de la Salut