Brugmansia
Brugmansia és un gènere de plantes solanàcies amb 7 espècies. Tenen les flors grosses i flairoses, per això reben el nom comú de trompetes dels àngels. Són arbusts o arbres que fan de 3 a 11 m d'alt amb flors pèndules.[2]
 Brugmansia 'Feingold'  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Solanales |
| Família | Solanaceae |
| Gènere | Brugmansia Pers. |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
Distribució i hàbitat
modificaBrugmansia són plantes natives de les regions tropicals d'Amèrica del Sud.[2] Com a plantes ornamentals es cultiven a tot el món i s'han naturalitzat a altres zones tropicals.[3][4][5][6]
Ecologia
modificaLa majoria d'espècies de Brugmansia tenen flors flairoses al vespre i atrauen arnes pol·linitzadores.[7] L'espècie Brugmansia sanguinea que no té flors flairoses és pol·linitzada per un colibrí.[2]
Taxonomia
modifica- Brugmansia arborea (L.) Sweet (Andes - Equador al nord de Xile)
- Brugmansia aurea Lagerh. (Andes - Veneçuela a Equador)
- Brugmansia insignis (Barb.Rodr.) Lockwood ex R.E. R.E.Schult.
- Brugmansia sanguinea (Ruiz i Pav.) D.Don (Andes - Colòmbia a nord de Xile)
- Brugmansia suaveolens (Willd.) Sweet (Sud-est de Brasil)
- Brugmansia versicolor Lagerh. (Equador)
- Brugmansia vulcanicola (A.S.Barclay) R.E.Schult..
Usos
modifica
Brugmansia actualment es fa servir com plantes ornamentals.
Importants alcaloides que es fan servir en medicina com l'escopolamina, hiosciamina, i atropina, es troben en Brugmansia i altres solanàcies emparentades.[8]
També s'havia utilitzat tradicionalment les Brugmansia en moltes cultures ameríndies com a medicina i per usos rituals com hal·lucinògena i per l'endevinació.[9][10][11][12]
Toxicitat
modificaTotes les parts de les plantes Brugmansia són verinoses, són especialment perilloses les llavors i les fulles.[11][13]
Referències
modifica- ↑ «Genus: Brugmansia Pers.». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 01-09-2009. Arxivat de l'original el 2000-10-29. [Consulta: 25 setembre 2010].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Preissel, Ulrike; Hans-Georg Preissel. Brugmansia and Datura: Angel's Trumpets and Thorn Apples. Buffalo, New York: Firefly Books, 2002, p. 106–129. ISBN 1-55209-598-3.
- ↑ Newmark, William Dubois. Conserving biodiversity in East African forests: a study of the Eastern Arc Mountains. Springer, 2002, p. 107. ISBN 978-3-540-42429-1.
- ↑ D'Arcy, William G. Solanaceae Biology and Systematics. Columbia University Press, 1986, p. 24. ISBN 978-0-231-05780-6.
- ↑ Kurniati, Helen. «Ecology, Distribution and Bio-acoustic of Amphibians in Degraded Habitat», 01-11-2010. Arxivat de l'original el 26 d'abril 2012. [Consulta: 5 desembre 2011].
- ↑ Haridasan, K.; R. Raghavendra Roa. Forest Flora of Meghalaya Vol. II. Bishen Singh Mahendra Pal Singh, 1985, p. 646. ISBN B00116W0BO.
- ↑ Barwick, Margaret. Tropical and Subtropical Trees: An Encyclopedia. Timber Press, 2004. ISBN 978-0-88192-661-3.
- ↑ Schultes, Richard Evans. Ethnobotany and History of Brugmansia.
- ↑ De Feo, Vincenzo «The ritual use of Brugmansia species in traditional Andean medicine in Northern Peru». Economic Botany, 58 (Supplement 1), 2004, pàg. S221-S229. Arxivat de l'original el 31 de març 2020. DOI: 10.1663/0013-0001(2004)58[S221:TRUOBS]2.0.CO;2 [Consulta: 31 desembre 2011]. Arxivat 31 de març 2020 a Wayback Machine.
- ↑ Duke, James A. Amazonian ethnobotanical dictionary, 1994, p. 33. ISBN 978-0-8493-3664-5.
- ↑ 11,0 11,1 Pratt, Christina. An Encyclopedia of Shamanism Volume 1. The Rosen Publishing Group, 2007, p. 68–70. ISBN 978-1-4042-1140-7.
- ↑ Fuller, Thomas C. Poisonous plants of California. University of California Press, 1988, p. 233–235. ISBN 978-0-520-05569-8.
- ↑ Biology digest. Plexus Pub., 1991, p. 18.
Bibliografia
modifica- Hay, Holguin and Gottschalk (2012). Huanduj: The Genus Brugmansia English text, lots of diagrams and illustrations. ISBN 978-18-424-6477-9
- Gottschalk, Monika (2000). Engelstrompeten (German with English translation booklet). BLV Verlagsgesellschaft mbH. ISBN 978-3-405-15760-9
- Geit, Lars and Birgitta. Änglatrumpeter och spikklubbor Norwegian text but photo rich. Small coffee-table book. ISBN 978-91-534-2511-3
