Brema
La brema (Abramis brama) és una espècie de peix cipriniforme de la família dels ciprínids. Actualment es considera l'única espècie del gènere Abramis.
Abramis brama | |
---|---|
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 135696 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Cypriniformes |
Família | Cyprinidae |
Gènere | Abramis |
Espècie | Abramis brama Linnaeus, 1758 |
Distribució i hàbitat
modificaEs troba a Euràsia.[1] Viu a les aigües estancades o cursos lents de rius, llacs o pantans, tot i que es pot trobar als estuaris i en aigües salobroses.[2]
El territori d'origen és Europa al nord dels Alps i els Pirineus, així com els Balcans. Es troben tant a l'est com el mar Càspia, el mar Negre i el mar d'Aral. Viu en estanys, llacs, canals i rius de cabal lent.
Als Països Catalans és una espècie introduïda,[3] des del final de la dècada dels vuitanta i el principi dels noranta del segle xx moment en què era present en algunes localitats del País Valencià i també a Almeria a Andalusia.[2] Fins ara la població queda controlada[2] i el 2011 no semblava preocupant.[4]
Descripció
modificaEls adults acostumen a fer entre 30 i 55 cm de llarg, tot i que alguns exemplars poden arribar als 75 cm. Sol pesar de 2 a 4 kg. La seva longitud màxima és de 90 cm, i el pes rècord supera els 9 kg.[5][1][6]
Té el cos lateralment aplanat i d'esquena alt i la boca lleugerament prògnata. Té una coloració platejada brillant, encara que els peixos més vells poden ser de color bronze, sobretot en aigües clares. Les aletes són de color grisenc a negre, però mai vermelloses.
Semblances
modificaEs pot confondre fàcilment amb la blicca bjoerkna, en particular en les etapes més joves . El mètode més fiable per distingir aquestes espècies és comptar les escates en línia recta cap avall des del primer raig de l'aleta dorsal fins a la línia lateral. La brema té menys de 10 fileres d'escates, mentre que la blicca en té onze o més. En l'etapa adulta és visible el tint vermellós de l'aleta pectoral de la brema. Com altres ciprínids, pot hibridar fàcilment amb altres espècies, i els híbrids amb la madrilleta vera (Rutilus rutilus ) poden ser molt difícils de distingir.[7]
Els exemplars immadurs també es podrien confondre amb altres espècies similars europees, com les dues espècies de Ballerus o Vimba vimba.
Alimentació
modificaViu generalment als rius (especialment al tram baix) i a llacs i estanys rics en nutrients amb fons fangosos i abundants algues. També es pot trobar a les aigües del mar salobre.[8]
Viu a prop del fons. A la nit, pot alimentar-se a prop de la costa, i en aigües clares amb fons sorrencs, durant el dia es poden veure fosses d'alimentació. La boca protràctil del peix l'ajuda a buscar larves de quironòmids, cucs Tubifex, bivalves i gasteròpodes. Menja també plantes aquàtiques i plàncton.
En aigües molt tèrboles, pot aparèixer en gran nombre, cosa que pot provocar una escassetat de preses de fons com els quironòmids. Aleshores, es veuen obligats a viure alimentant-se amb filtre amb les seves brànquies, i les puces d'aigua Daphnia són la principal presa. A mesura que el peix creix, les brànquies s'allunyen massa per atrapar preses petites. Si hi ha malnutrició, pot desenvolupar l'anomenada "esquena de ganivet", una vora afilada al llarg de la seva esquena.
Posta
modificaLa daurada procrea d'abril a juny, quan la temperatura de l'aigua ronda els 17 graus centígrads. Els alevins es desclouen al cap de tres a dotze dies i s'adhereixen a les plantes d'aigua amb glàndules adhesives especials, fins que s'esgoti el rovell.
A causa de la seva forma esvelta, els peixos joves sovint no es reconeixen com a membres de la seva espècie, però es poden identificar pel seu cos pla i el seu color platejat. En aquesta etapa, els peixos encara són pelàgics, però al cap d'uns mesos adquireixen la seva forma corporal típica i esdevenen els habitants del fons. Als tres o quatre anys, els peixos són sexualment madurs.
Pesca
modificaNo és apreciat el seu consum, però és popular entre els pescadors esportius i de competició. No obstant això, no són tan durs com la majoria dels altres peixos originaris del Regne Unit, ja que a causa del seu perfil pla i en forma de disc són relativament fàcils de pescar. L'atrauen la majoria d'esquers, especialment:
- Blat de moro dolç : dos o tres grans enganxats .
- Cucs / cucs : dos o tres rectes al ganxo.
- Boilies
Es pot capturar als rius o llacs, amb un ús generós d'esquer per atraure els bancs. No són peixos tímids. Una altra tècnica és la pesca amb flotador al fons.
El 2022 el rècord de pesca amb canya i rodet era de 10,32 kg capturats al Regne Unit.[9][10]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Abramis brama» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Benejam, Lluís. «La brema comuna i la brema blanca». A: Història Natural dels Països Catalans [Consulta: 12 gener 2020].
- ↑ García-Berthou, Emili. «Els peixos continentals invasors». A: Història Natural dels Països Catalans [Consulta: 12 gener 2020].
- ↑ Andreu, J.; Pino, J.; Rodríguez-Labajos, B.; Munné, A. Avaluació de l'estat i el risc d‟invasió per espècies exòtiques dels ecosistemes aquàtics de Catalunya (pdf). Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 2011, p. 62. Arxivat 2017-11-18 a Wayback Machine.
- ↑ Koli, L. 1990 Suomen kalat. [Fishes of Finland] Werner Söderström Osakeyhtiö. Hèlsinki, Finlàndia. 357 p. (en finès).
- ↑ British Record (Rod Caught) Fish Committee. «Top 50 Bream». anglingtrust.net, 01-07-2020.
- ↑ Giles, Nick. Freshwater Fish of the British Isles: A Guide for Anglers and Naturalists. Swan Hill Press, 1994, p. 140–144. ISBN 1-85310-317-9.
- ↑ Freyhof, J. & Kottelat, M. (2008). "Abramis brama". IUCN Red List of Threatened Species. 2008: e.T135696A4184980. doi:10.2305/IUCN.UK.2008.RLTS.T135696A4184980.en. Retrieved 11 January 2018.
- ↑ «Abramis brama». Fishing-Worldrecords.com. [Consulta: 10 novembre 2022].
- ↑ British Record (Rod Caught) Fish Committee. «Coarse Fish Records as at July 2021». anglingtrust.net, 19-07-2021.
Bibliografia
modifica- Backiel, T.; Zawisza, J. «Synopsis of biological data on the bream Abramis brama (Linnaeus, 1758)». Fish. Synop. FAO, 36, 1968.