La betafita és una espècie mineral de la classe dels òxids desacreditada actualment. Va ser anomenada així el 1912 per Antoine François Alfred Lacroix per la localitat de Betafo (Madagascar). L'espècie va ser redefinida 1977 per Hogarth i la comissió de la IMA encarregada en els nous minerals i els noms dels minerals com una varietat o sinònim del supergrup piroclor.[3] El terme betafita també dona nom a un grup de minerals: el grup de la betafita.

Infotaula de mineralBetafita
Espècie no aprovada per l'IMA

Betafita de Bancroft, Ontario, Canadà
Fórmula química(Ca, Fe, U)2-x(Nb, Ti, Ta)₂O₆(OH, F)1-z
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.04.DH.15
Propietats
Sistema cristal·lícúbic
Colormarró, negre, marró verdós, groc
Exfoliacióno en té
Duresa3 a 5,5
Lluïssorgrassa, vítria
Color de la ratllagroga, blanca
Densitat3,7 a 5
Mineral radioactiu
Més informació
Estatus IMAdesacreditada
Referències[1][2]

Característiques i formació

modifica

Les betafites ténen una alta radioactivitat degut al seu alt contingut en urani. Cristal·litzen en el sistema cúbic. La tangenita és una varietat impura amb contingut de TiO₂.[4] És un mineral típic de les pegmatites granítiques, mentre que és rar que aparegui en roques carbonatades.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la betafita pertany a «04.DH: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); plans que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: brannerita, ortobrannerita, thorutita, kassita, lucasita-(Ce), bariomicrolita, bariopiroclor, bismutomicrolita, calciobetafita, ceriopiroclor, cesstibtantita, jixianita, hidropiroclor, natrobistantita, plumbopiroclor, plumbomicrolita, plumbobetafita, stibiomicrolita, strontiopiroclor, stannomicrolita, stibiobetafita, uranpiroclor, yttrobetafita, yttropiroclor, fluornatromicrolita, bismutopiroclor, hidrokenoelsmoreita, bismutostibiconita, oxiplumboromeïta, monimolita, cuproromeita, stetefeldtita, estibiconita, rosiaita, zirconolita, liandratita, petscheckita, ingersonita i pittongita.

Referències

modifica
  1. «Betafite (of Hogarth 1977)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 març 2014].
  2. Harlow, George, Joseph Peters, and Martin Prinz. "Oxides and Hydroxides." Simon & Schuster's Guide to Rocks and Minerals. Nova York: Simon & Schuster, 1977. Entry 69. Print.
  3. «Pyrochlore Supergroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 març 2014].
  4. «Tangenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 març 2014].

Enllaços externs

modifica
  • Imatge de l'oxiuranobetafita recollida a la Lluna (anglès)