Aurangzeb
Abu l-Mudhaffar Muhammad Muhyi l-Din Awrangzib Alamgir Badxah i-Ghazi, conegut com a Aurangzeb (Dhod, a Malwa, 24 d'octubre de 1618 - Dècan, 2 de març del 1707) fou emperador mogol de Delhi. Era el tercer fill de Xa Jahan i de Mumtaz Mahal (filla d'Asaf Khan).[1][2][3][4]
Biografia
modificaVa rebre una acurada educació i va tenir el seu primer càrrec el 1635 (comandant de deu mil) prenent part a una campanya contra Djudhar Singh Bundela. El 1536 fou nomenat virrei del Dècan, però va renunciar el 1644 probablement en protesta pel favor cap al seu germà gran Dara per la successió. Llavors fou nomenat governador de Gujarat i el 1646 de Balkh conquerida poc abans sota la direcció nominal del seu germà petit Murad Bakhsh. Encara que va governar encertadament va haver d'entregar Balkh a l'uzbek Nazar Muhammad Khan. El 1648 va ser nomenat governador de Multan amb l'encàrrec de recuperar Kandahar als perses; va assetjar la ciutat el 1649 i 1651 sense èxit. Un tercer setge dirigit per Dara també va fracassar.
El 1652 fou nomenat per segona vegada virrei del Dècan; el seu assessor financer Murshid Kufi Khan va intentar redreçar la situació econòmica. El 1655 va assetjar Golconda, que hauria conquerit, però l'emperador li va ordenar fer la pau i acceptar el tribut. El 1656 va atacar Bidjapur o Bijapur, i estava a punt de conquerir Bidar i Kalyani quan l'emperador li va ordenar acceptar les condicions de pau. Shah Djahan va morir poc després el 6 de setembre de 1657. Quatre fills aspiraven a la successió. Inicialment fou proclamat Dara (Dara Shukoh) a Agra. Shudja, el segon fill era governador de Bengala i es va fer coronar tanmateix; també el fill més jove Murad es va fer coronar. Shudja va avançar cap a Agra però fou derrotat a Bahadurpur el 14 de febrer de 1658 per l'exèrcit imperial dirigit per Radja Djai Singh i per Sulayman Shukoh, i va haver de retornar a Mungir.
Aurangzeb i Murad van unir les seves forces a Ujjain i van derrotar l'exèrcit de Djaswant a Dharmat (15 d'abril de 1658); van creuar el Shambal i van derrotar a Dara decisivament a la batalla de Samugarh[5] a 13 km d'Agra (29 de maig de 1658). Dara va quedar tancat a la fortalesa. Aurangzeb llavors va fer presoner a Murad a Mathura i el va enviar a Gwalior (on fou executat el desembre de 1661). Aurangzeb es va coronar a Delhi i va perseguir a Dara cap a Multan.
Després es va dirigir a l'est contra Shudja, al que va derrotar a Khadjwah prop d'Allahabad (5 de gener de 1659). Shudja va fugir a Arakan on va morir. Aurangzeb llavors va retornar a l'oest contra Dara, que tenia el suport de Shah Nawaz Khan, el governador de Gujarat, i havia agafat posicions a Deorai, prop d'Ajmer a la Rajputana, el va derrotar en una batalla que va durar tres dies (21 a 23 de març de 1659 i el va fer fugir cap a Kandahar. Acollit per Malik Djawan el balutxi, fou entregat per aquest a Aurangzeb, i portat a Agra on fou internat a la fortalesa i poc després executat com heretge. Llavors Aurangzeb es va coronar per segona vegada el 5 de juny de 1659.
El seu general Mir Djumla va conquerir Koch Behar i Assam (1661-1663) però va morir a la lluita, i el territori es va perdre al cap de quatre anys. Els paixtus es van revoltar (els yuzufzais el 1667 i els afridis el 1672) i els atacs imperials no van aconseguir posar fi a la revolta; la pau es va restablir el 1675.
El 10 de desembre de 1678 va morir el maharajà Djaswant Singh de Marwar (Jodphur) iniciant-se la guerra dels Rajput. Aurangzeb va anar a Ajmer per conduir la campanya, però llavors es va produir la revolta del seu fill Akbar, que va fugir cap a Sambhadji. L'emperador va fer la pau amb Rana Radja Singh el juny de 1681 però els rathor rajput de Marwar van seguir en guerra fins que Ajit (fill de Djaswant Singh) va entrar a Jodhpur el 1698.
Durant aquests anys de guerra es va revoltar a Decan, Shivadji fill de Shadji Bhonsla, diplomàtic i soldat; Aurangzeb va enviar contra ell al seu oncle Shayista Khan, però fou derrotat completament; el seu successor en el comandament, Djai Singh, va aconseguir derrotar Shivadji que pel tractat de Purandar del juny de 1665 va haver d'entregar 23 de les 37 fortaleses que controlava. Shivadji va anar a la cort imperial on li fou concedit un petit càrrec administratiu (pandjhazari, comandant de cinc mil) i finalment fou empresonat, però va aconseguir fugir cap al seu país i el 1669 va començar una ofensiva, va saquejar Surat (per segona vegada el 1670) i va fer una sèrie d'atacs en els quals buscava cobrar l'impost dels territoris imperials; el 1674 Shivadji es va coronar; va morir el 1680 quan els mogols del Dècan estaven a la defensiva. Durant aquests anys els generals d'Aurangzeb, inclòs Djai Singh, van fracassar contra Bidjapur i el setembre del 1681 l'emperador va decidir anar personalment contra Burhanpur. L'imperi ja patia greus mancances per la mala administració interior.
Aurangzeb va aconseguir conquerir Bidjapur (on governava un rei menor d'edat, Sikandar Adil Shah, i el regne feia front a lluites internes) que es va rendir després de 16 meses de setge (12 de setembre de 1686); un any després queia Golconda, entregada per la traïció d'un oficial de la ciutat després de mesos de setge el 1687;[6] i Sambhadji, fill de Shivadji, era capturat a Sanganeshwar i executat (6 de febrer de 1689).
Com que els marathes no tenien un poder centralitzat els seus oficials a les fortaleses van seguir la lluita pel seu compte, i els oficials mogols van negociar paus separades; algunes fortaleses foren conquerides per després tornar a ser perdudes; els marathes van instigar revoltes dels pobles de l'Índia Central i del Sud en contra de l'imperi.
Aurangzeb va morir al Dècan el 2 de març de 1707. El va succeir el seu fill Bahadur Shah I.
Referències
modifica- ↑ Chapra, Muhammad Umer. Morality and Justice in Islamic Economics and Finance. Edward Elgar Publishing, 2014, p. 62–63. ISBN 978-1-78347-572-8. «Aurangzeb (1658–1707). Aurangzeb’s rule, spanning a period of 49 years»
- ↑ Bayly, C.A.. Indian society and the making of the British Empire. 1st pbk.. Cambridge [England]: Cambridge University Press, 1990, p. 7. ISBN 978-0521386500.
- ↑ Turchin, Peter; Adams, Jonathan M.; Hall, Thomas D «East-West Orientation of Historical Empires». Journal of World-Systems Research, vol. 12, 2, 12-2006, pàg. 223. ISSN: 1076-156X.
- ↑ József Böröcz. The European Union and Global Social Change. Routledge, 2009, p. 21. ISBN 978-1135255800.
- ↑ Chandra, Satish. Medieval India (en anglès). vol.2 From Sultanat to the Mughals. Har-Anand Publications, 2005, p. 270. ISBN 8124110662.
- ↑ Michell, George. The New Cambridge History of India (en anglès). vol.1. Cambridge University Press, 1987, p. 18. ISBN 0521563216.
Vegeu també
modificaBibliografia
modifica- Sir Jadunath Sarkar, History of Awranzib
Enllaços externs
modifica