Arties

vila de Naut Aran

Arties (en castellá Artiés) és una entitat de població del municipi de Naut Aran, del terçó d'Arties e Garòs, a la comarca de la Vall d'Aran. És a la confluència entre el riu Garona i el seu afluent Valarties, a 1.144 metres d'altitud que prové de Valarties. El nom d'Arties és d'origen basc "artean" que significa "entre" o "en mig" probablement per la seva situació al mig del pla que formen la confluència del riu Garona i el riu de Valarties. L'any 2019 tenia 497 habitants censats.[1] La vila compta amb una biblioteca pública, escola, hotels, comerç, i una àmplia oferta de restaurants i bars, així com de zona esportiva a l'aire lliure. L'entitat de població forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Arties
Imatge
Dades
TipusEntitat singular de població Modifica el valor a Wikidata
Part deArties e Garòs Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.143 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaNaut Aran (Vall d'Aran) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 42′ 03″ N, 0° 52′ 15″ E / 42.70071°N,0.87082°E / 42.70071; 0.87082
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC304 Modifica el valor a Wikidata
Vista de Santa Maria d'Arties

Història

modifica
 
Riu Garona al seu pas per Arties

La vila d'Arties, cap de l'antic terme municipal d'Arties, fusionat el 1968 dins el nou terme d'Alt Aran, està situada a 1144 m d'altitud, a la confluència del riu de Valarties amb la Garona. La seva església parroquial de Santa Maria, declarada monument historicoartístic, formava part de l'antic castell d'Entransaigoes. És una construcció romànica dels segles XII-XIII. Entre els edificis de la vila destaquen la Casa des Portolà, actualment convertida en parador de turisme, la Casa Paulet, renaixentista (segle xvi), i, a la dreta de la Garona, a l'altre costat de la carretera, l'antiga església parroquial de Sant Joan, gòtica (segle XIV). A ponent de la vila, vora la Garona, hi ha els banys termals d'Arties, coneguts ja en època romana, com ho constaten diverses troballes arqueològiques.[2]

El 2 de setembre de 1907 hi passaren els membres de la Missió arqueològico-jurídica a la ratlla d'Aragó, organitzada per l'Institut d'Estudis Catalans amb la missió de documentar patrimoni artístic català. L'equip estava format per Josep Puig i Cadafalch, Guillem Maria de Brocà i de Montagut, Josep Gudiol i Cunill, Josep Goday i Casals i Adolf Mas.[3]

L'any 1955 la companyia Sociedad Productora de Fuerzas Motrices posà en funcionament la central hidroelèctrica d'Arties.

Llocs d'interès

modifica

Festes locals

modifica

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «250254 Naut Aran». Idescat. [Consulta: 7 setembre 2020].
  2. «Arties». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].
  3. Sàez, Anna «La gran aventura dels Pirineus». Sàpiens [Barcelona], núm. 63, 1-2008, p. 26-31. ISSN: 1695-2014.
  4. AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.73. ISBN 978-84-96779-45-7. 

Enllaços externs

modifica