Ariane Mnouchkine
Ariane Mnouchkine (Boulogne-Billancourt, 3 de març de 1939) és una actriu, pedagoga i directora de teatre i cinema francesa que el 1964 va fundar el Teatre del Sol. És una de les desenvolupadores i representants més destacades en els darrers temps del teatre físic, del teatre intercultural i de la direcció escènica, segons la concepció actual del teatre, a la qual supera la seva subordinació exclusiva al text teatral.[1][2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 març 1939 (85 anys) Boulogne-Billancourt (França) |
| Formació | Escola Internacional de Teatre Jacques Lecoq St Clare's, Oxford (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, traductora, realitzadora, directora de teatre, directora de cinema, guionista, directora artística |
| Activitat | 1961 - |
| Membre de | |
| Gènere | Teatre |
| Participà en | |
| 1978 | 31è Festival Internacional de Cinema de Canes |
| 1974 | 27è Festival Internacional de Cinema de Canes |
| Família | |
| Pare | Alexandre Mnouchkine |
| Premis | |
| |
| Lloc web | theatre-du-soleil.fr… |
     | |
El seu mètode de treball es basa en la creació col·lectiva. Així, ella no distribueix mai els papers entre els actors, per exemple. Dona molta importància a l'escenografia i l'expressió corporal, i tracta la veu a la manera del teatre oriental. Lluny del naturalisme, per a ella el teatre ha de semblar el més teatral possible. Apareix sempre a l'inici i al final de cada obra de teatre. Ha presentat sovint obres amb textos occidentals, clàssics, com Molière, o actuals, com Hélène Cixous, amb posades en escena que poden fer pensar en elements del teatre indi, japonès o asiàtic en general, especialment del kabuki. D'obra fortament política, considera clau la relació entre teatre i societat.
Per exemple, el 1970, amb el Théâtre du Soleil van presentar 1789 en una mena de festa política i teatral, la revolució francesa vista des del punt de vista de les classes baixes. El seu Teatre del Sol va associar-se amb el Grup d'Informació Presó, d'Hélène Cixous i Michel Foucault, i junts van muntar espectacles a presons, que sovint van acabar amb càrregues policials. El 1971 va ser una de les signants del Manifest de les 343 putes i el 1995 va fer una vaga de fam contra les massacres de Bòsnia i Hercegovina.
El 2011 és guardonat amb la Medalla Goethe.[3]
Premis i nominacions
modificaNominacions
modifica- 1965: Oscar al millor guió original per L'home de Rio
- 1978: Palma d'Or per Molière
- 1979: César a la millor pel·lícula per Molière
- 1978: César al millor director per Molière
- 2011ː Medalla Goethe
Bibliografia
modifica- Ariane Mnouchkine, Josette Féral, Rencontres avec Ariane Mnouchkine, editorial XYZ, 1995. ISBN 9782892611380 (francès)
Referències
modifica- ↑ La representació teatral, Editorial UOC, 2011. ISBN 9788497883115 (català)
- ↑ Xavier Fàbregas, Els orígens del drama contemporani, edicions 69, 1995. ISBN 9788429740455 (català)
- ↑ «La medalla Goethe, per a Le Carré, Mnouchkine i Michnik». Diari ARA, 28-08-2011 [Consulta: 2 juliol 2016].
