Anouk Aimée

Anouk Aimée
	(1963)
Biografia
Naixement	(fr) Nicole Françoise Florence Dreyfus ; 27 abril 1932 ; 17è districte de París (França)
Mort	18 juny 2024 (92 anys); 18è districte de París (França)
Sepultura	cementiri Saint-Vincent
Altres noms	Anouk Aimée
Formació	Mayfield School
Alçada	1,73 m
Pes	64 kg
Activitat
Camp de treball	Interpretació i interpretació cinematogràfica
Ocupació	actriu de cinema, actriu
Activitat	1947 - 2019
Família
Cònjuge	Albert Finney (1970–1978); Pierre Barouh (1966–1969); Nikos Papatakis (1951–1954); Edouard Zimmermann (1949–1950)
Parella	Marcello Mastroianni
Fills	Manuela Papatakis; () Nikos Papatakis
Mare	Geneviève Soria
Premis
	(2009) Premi Henri-Langlois; (2003) Os d'Or honorífic; (2002) César d'honor; (1980) Premi del Festival de Canes a la interpretació femenina, per l'obra Salto nel vuoto; (1968) BAFTA a la millor actriu, per l'obra Un homme et une femme; (1966) Globus d'Or a la millor actriu dramàtica, per l'obra Un homme et une femme; Medalla de la Ciutat de París; Comanador de les Arts i les Lletres ;

Anouk Aimée, del nom real Françoise Sorya Dreyfus, Nicole Françoise Florence Dreyfus o Nicole Dreyfus (París, 27 d'abril de 1932 - París, 18 de juny de 2024)^[1] va ser una actriu francesa, que va aparèixer en setanta pel·lícules des de 1947.^[2] Va ser candidata a l'Oscar a la millor actriu l'any 1967 pel film Un Homme et une Femme, de Claude Lelouch.Tot i que la majoria de les seves pel·lícules eren franceses, també va fer pel·lícules a Espanya, Gran Bretanya, Itàlia i Alemanya, juntament amb algunes produccions americanes.

Biografia

Filla de la també actriu Geneviève Sorya, va començar la seva carrera en pel·lícules franceses a l'edat de catorze anys. Aviat va adoptar com a nom artístic Anouk, el del seu primer personatge, i Aimée, que li suggerí Prévert.^[3]

Entre les seves pel·lícules hi ha a La Dolce Vita, de Federico Fellini (1960), després de la qual va ser considerada una «estrella en ascens que va explotar» al món del cinema.^[4] Posteriorment va actuar a 8½, de Fellini (1963), Lola, de Jacques Demy (1961), Justine, de George Cukor (1969), Tragedy of a Ridiculous Man, de Bernardo Bertolucci (1981), i Prêt à Porter, de Robert Altman (1994).^[5]

Va guanyar el Globus d'Or a la millor actriu - Drama cinematogràfic i el premi BAFTA a la millor actriu i va ser nominada a l'Oscar a la millor actriu per la seva interpretació a Un homme et une femme (1966). La pel·lícula «pràcticament va tornar a encendre l'exuberant romanç a la pantalla en una època de modernisme escèptic» i li va portar fama internacional.^[6] D'aquest film, se n'han fet dues seqüeles: Un homme et une femme: vingt ans déjà (1985)^[7] i Les plus belles années d'une vie (2019).^[8]

Va guanyar el premi a la millor actriu al Festival de Canes per la pel·lícula de Marco Bellocchio Salto nel vuoto (1980). El 2002 va rebre un premi César honorífic, el premi nacional de cinema de França.^[9]

Aimée era coneguda pels seus «trets sorprenents» i bellesa, i considerada com una de les 100 estrelles de cinema més sexy de la història.^[6] Sovint ha retratat una dona fatal amb una aura malenconiosa. A la dècada de 1960, la revista Life va comentar: «després de cada imatge, la seva enigmàtica bellesa va perdurar» en els records del seu públic, i la va anomenar «la resident més bella de la Rive Gauche».^[10]

En 2003 va rebre l'Os d'Or d'Honor del Festival de Cinema de Berlín, que li va dedicar aquell any una retrospectiva de les seves pel·lícules. La seva última intervenció en el cinema va ser a Les plus belles années d'une vie, de Claude Lelouch, projectada fora de competició al Festival de Canes.^[11]^[5]

Va estar casada en quatre ocasions. El seu segon marit (1951-54) va ser el director cinematogràfic Nikos Papatakis. Entre 1970 i 1978 va estar casada amb l'actor britànic Albert Finney.^[11]^[5]

Filmografia^[12]

1946: La Maison sous la mer, de Henri Calef

1947: La Fleur de l'âge, de Marcel Carné
1949: Les Amants de Vérone, d'André Cayatte
1949: The Golden Salamander, de Ronald Neame
1951: Noche de tormenta, de Jaime de Maroya
1952: La Bergère et le ramoneur, de Paul Grimault
1952: Le Rideau cramoisi, d'Alexandre Astruc
1952: The Man Who Watched the Trains Go By, de Harold French
1954: Forever My Heart, de B. Knolles
1955: Les Mauvaises rencontres, d'Alexandre Astruc
1955: Ich suche dich, de O.W. Fischer
1955: Contraband Spain, de Lawrence Huntington
1956: Nina, de Rudolph Jugert
1956: Strese-Mann, d'Alfred Braun
1957: Tous peuvent me tuer, d'Henri Decoin
1957: Pot-Bouille, de Julien Duvivier
1957: Montparnasse 19, de Jacques Becker
1959: The Journey, d'Anatole Litvak
1959: La Tête contre les murs, de Georges Franju
1959: Lola, de Jacques Demy
1959: Les Dragueurs, de Jean-Pierre Mocky
1960: Quai Notre Dame, de Jacques Berthier
1960: La Dolce Vita, de Federico Fellini
1961: Le Jugement dernier, de Vittorio De Sica
1961: L'Imprevisto, d'Alberto Lattuada
1961: Sodoma i Gomorra, de Robert Aldrich i Sergio Leone
1961: Le Farceur, de Philippe de Broca
1962: Les Grands chemins, de Christian Marquand
1962: Il giorno più corto, de Sergio Corbucci
1962: Il terrorista, de Gianfranco De Bosio
1963: Le Coq du village, d'Alessandro Blasetti
1963: Il successo, de Dino Risi
1963: Otto e mezzo, de Federico Fellini
1964: La fuga, de Paolo Spinola
1964: Le voci bianche, de Pasquale Festa Campanile i Massimo Franciosa
1965: Lo scandalo, d'Anna Gobbi
1965: Le stagioni de nostro amore, de Florestano Vancini
1965: Il morbidone, de Massimo Franciosa
1966: Un homme et une femme, de Claude Lelouch
1967: Vivre pour vivre,
1968: Un soir, un train, d'André Delvaux
1968: Estudi de models, (Model Shop) de Jacques Demy
1968: The appointment, de Sidney Lumet
1969: Justine, de George Cukor
1976: Si c'était à refaire, de Claude Lelouch
1978: Mon premier amour, d'Elie Chouraqui
1980: Le Saut dans le vide, de Marco Bellocchio
1981: La Tragédie d'un homme ridicule, de Bernardo Bertolucci
1982: Qu'est-ce qui fait courir David?, d'Elie Chouraqui
1983: Le Général de l'armée morte, de Luciano Tovoli
1984: Success is the best revenge, de Jerzy Skolimowski
1984: Viva la vie!, de Claude Lelouch
1986: Un homme et une femme: vingt ans déjà, de Claude Lelouch
1987: Arrivederci e grazie, de Giorgio Capitani
1988: La Table tournante, de Paul Grimault i Jacques Demy
1988: Arriverderci, de Christine Citti
1993: Les Marmottes, d'Elie Chouraqui
1995: Les cent i una nits (Les Cent et une nuits), de Simon Cinéma d'Agnès Varda
1995: Prêt-à-Porter, de Robert Altman
1995: Dis-moi oui, d'Alexandre Arcady
1995: L'Univers, de Jacques Demy d'Agnès Varda
1996: Hommes, femmes, mode d'emploi, de Claude Lelouch
1997: Riches, belles, etc., de Bunny Schpoliansky
1999: Madeleine, de Laurent Bouhnik
1999: L.A. whitout a map, de Mika Kaurismäki
1999: Une pour toutes, de Claude Lelouch
2001: Festival in Cannes, de Henry Jaglom
2002: Napoléon, de Yves Simoneau
2003: La Petite prairie aux bouleaux, de Marceline Loridan-Ivens
2004: Ils se marièrent et eurent beaucoup d'enfants, d'Yvan Attal
2006: De particulier à particulier, de Brice Cauvin
2008: Celle que jaime, d'Élie Chouraqui
2009: Ces amours-là, de Claude Lelouche
2010. Tous les soleils, de Philippe Claudel
2011: Mince alors!, de Charlotte De Turckheim
2019: Les plus belles années d'une vie, de Claude Lelouche

Premis i nominacions

Premis

1967: Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Un homme et une femme
1968: BAFTA a la millor actriu estrangera per Un homme et une femme
1980: Premi a la interpretació femenina (Festival de Cannes) per Salto nel vuoto
2002: César honorífic
2003: Os d'Or honorífic

Nominacions

1963: BAFTA a la millor actriu estrangera per La fuga
1967: Oscar a la millor actriu per Un homme et une femme
1979: César a la millor actriu per Mon premier amour

Referències

↑ «L’actrice française Anouk Aimée est décédée à l’âge de 92 ans» (en francès). Le Soir, 18-06-2024. [Consulta: 18 juny 2024].
↑ «Anouk Aimée». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r octubre 2022].
↑ «Mor l’actriu francesa Anouk Aimée, famosa per 'Un homme et une femme' o 'La Dolce vita'». Segre, 18-06-2024. [Consulta: 18 juny 2024].
↑ Thompson, Dave. Dancing Barefoot: The Patti Smith Story (en anglès). Chicago Review Press, 2011-08-01, p. 17. ISBN 978-1-56976-921-8.
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 Simon, Lluís. «Mor als 92 anys Anouk Aimée, una de les grans muses del cinema francès». El Punt-Avui. [Consulta: 18 juny 2024].
↑ ^6,0 ^6,1 Flitterman-Lewis, Sandy. «Anouk Aimée» (en anglès). Encyclopedia of Jewish Women., 31-12-1999. [Consulta: 2 octubre 2022].
↑ «Un homme et une femme: Vingt ans déjà» (en francès). Le cinéma francais. [Consulta: 4 octubre 2022].
↑ Léger, François. «Cannes 2019 - Les Plus Belles Années d'une vie : la montée des marches de Claude Lelouch, Monica Bellucci et Jean-Louis Trintignant» (en francès). Premiere, 19-05-2019. [Consulta: 4 octubre 2022].
↑ Oscherwitz, Dayna; Higgins, MaryEllen. The A to Z of French Cinema (en anglès). Scarecrow Press, 2009-09-02, p. 18. ISBN 978-0-8108-7038-3.
↑ Durham, Michael. "Aimée—It Means 'To Be Loved'", Life Magazine, 19 May 1967 pp. 85–86.
↑ ^11,0 ^11,1 «Mor l'actriu Anouk Aimée, famosa per 'La dolce vita'» (en castellà). Diari de Girona, 18-06-2024. [Consulta: 18 juny 2024].
↑ «Anouk Aimée» (en francès). Le cinéma francais. [Consulta: 4 octubre 2022].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anouk Aimée

[1] «L’actrice française Anouk Aimée est décédée à l’âge de 92 ans» (en francès). Le Soir, 18-06-2024. [Consulta: 18 juny 2024].

[2] «Anouk Aimée». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r octubre 2022].

[3] «Mor l’actriu francesa Anouk Aimée, famosa per 'Un homme et une femme' o 'La Dolce vita'». Segre, 18-06-2024. [Consulta: 18 juny 2024].

[4] Thompson, Dave. Dancing Barefoot: The Patti Smith Story (en anglès). Chicago Review Press, 2011-08-01, p. 17. ISBN 978-1-56976-921-8.

[:1-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 Simon, Lluís. «Mor als 92 anys Anouk Aimée, una de les grans muses del cinema francès». El Punt-Avui. [Consulta: 18 juny 2024].

[:0-6] 6,0 ^6,1 Flitterman-Lewis, Sandy. «Anouk Aimée» (en anglès). Encyclopedia of Jewish Women., 31-12-1999. [Consulta: 2 octubre 2022].

[7] «Un homme et une femme: Vingt ans déjà» (en francès). Le cinéma francais. [Consulta: 4 octubre 2022].

[8] Léger, François. «Cannes 2019 - Les Plus Belles Années d'une vie : la montée des marches de Claude Lelouch, Monica Bellucci et Jean-Louis Trintignant» (en francès). Premiere, 19-05-2019. [Consulta: 4 octubre 2022].

[9] Oscherwitz, Dayna; Higgins, MaryEllen. The A to Z of French Cinema (en anglès). Scarecrow Press, 2009-09-02, p. 18. ISBN 978-0-8108-7038-3.

[10] Durham, Michael. "Aimée—It Means 'To Be Loved'", Life Magazine, 19 May 1967 pp. 85–86.

[:2-11] 11,0 ^11,1 «Mor l'actriu Anouk Aimée, famosa per 'La dolce vita'» (en castellà). Diari de Girona, 18-06-2024. [Consulta: 18 juny 2024].

[12] «Anouk Aimée» (en francès). Le cinéma francais. [Consulta: 4 octubre 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]