Annibale Carracci
Annibale Carracci (3 de novembre de 1560, Bolonya - 15 de juliol de 1609, Roma) va ser un pintor i gravador del barroc italià. Representa una línia continuista del classicisme renaixentista davant el naturalisme de Caravaggio.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 novembre 1560 Bolonya (Itàlia) |
Mort | 15 juliol 1609 (48 anys) Roma |
Sepultura | Panteó |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura |
Lloc de treball | Roma (1595–1609) Bolonya (1578 (Gregorià)–1595) Venècia Parma |
Ocupació | pintor, gravador, dibuixant |
Gènere | Pintura d'història, pintura de gènere i retrat pictòric |
Moviment | Barroc |
Professors | Prospero Fontana |
Alumnes | Antonio Carracci |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Germans | Agostino Carracci |
Parents | Antonio Carracci, nebot |
El 1582, Annibale, el seu germà Agostino i el seu cosí Ludovico Carracci van obrir l'acadèmia de pintors Accademia dei desiderosi (Desitjosos de fama i d'aprendre), posteriorment es va anomenar "Accademia degli incamminati" (progressistes); i finalment la "Escola dels Eclèctics" per a la formació d'artistes. Precedent de les acadèmies actuals doncs els aprenents no només aprenien un ofici sinó que complementaven la seva formació amb estudis teòrics.
Annibale és el més destacat dels artistes de la família, col·labora amb ells en la realització d'alguns frescos, però és ell qui treballa a Roma al servei de diferents papes.
Pocs anys després Claude Mellan (1598-1688), faria evolucionar el sistema de gravats d'Annibale Carracci.
Vegeu també
modifica- Pintures murals de la capella Herrera, de Carracci, conservades al MNAC
Referències
modifica- ↑ Pérez Sánchez, Alfonso E. «Carracci, Annibale». Museo Nacional del Prado. [Consulta: 17 abril 2017].