Andreu de Grècia, príncep de Grècia (Atenes 1882 - Montecarlo 1944). Príncep de Grècia i de Dinamarca, quart fill mascle del rei Jordi I de Grècia i de la gran duquessa Olga de Rússia.

Plantilla:Infotaula personaSa Altesa Reial Modifica el valor a Wikidata
Andreu de Grècia

(1910) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(el) Ανδρέας της Ελλάδας και της Δανίας
(da) Andreas af Grækenland og Danmark Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 febrer 1882 Modifica el valor a Wikidata
Tatoi (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 desembre 1944 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Hôtel Métropole (Mònaco) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Real de Tatoi Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Ortodoxa Grega Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióoficial Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatRegne de Grècia Modifica el valor a Wikidata
Branca militarHellenic Army (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerres Balcàniques Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep Modifica el valor a Wikidata
FamíliaFamília Reial Grega Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAlícia de Battenberg (1903–1944), mort de la persona Modifica el valor a Wikidata
FillsMargarida de Grècia, Teodora de Grècia, Cecília de Grècia, Sofia de Grècia, Felip d'Edimburg Modifica el valor a Wikidata
ParesJordi I de Grècia Modifica el valor a Wikidata  i Olga de Rússia Modifica el valor a Wikidata
GermansConstantí I de Grècia
Jordi de Grècia
Alexandra de Grècia
Nicolau de Grècia
Maria de Grècia
Olga de Grècia
Cristòfor de Grècia Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 37118114 Modifica el valor a Wikidata

Estudià la carrera militar a Grècia i després a Alemanya participant activament a les diferents guerres balcàniques. L'any 1903 es casà amb la princesa Alícia de Battenberg que era besneta de la reina Victòria I d'Anglaterra i neta del gran duc Lluís IV de Hessen-Darmstadt. Tingueren cinc fills:

La revolució russa, la Primera Guerra Mundial i els successius exilis que patí la família reial grega afectaren de forma important la família del príncep Andreu. L'exili el visqueren a París amb l'ajuda de la princesa Maria Bonaparte mentre Alícia obria una botiga de roba a Frabourg Saint-Honoré i Andreu escrivia el llibre "Cap al desastre".

La dècada de 1930 vingué marcada pel casament de les seves quatre filles dintre de diferents famílies principesques alemanyes i per l'internament de la princesa Alícia en un centre de malalts mentals. L'any 1937 moria en un accident aeri la princesa Cecília de Grècia juntament amb el seu marit i els seus dos fills.

La Segona Guerra Mundial el va sorprendre a la Riviera francesa on va passar tota la guerra, entre Montecarlo i Canes. El desembre de 1944 va ser trobat mort d'una parada cardíaca a la seva habitació de l'hotel Metropole de Montecarlo.