Andreu Fortuny i Fàbrega
Andreu Fortuny i Fàbrega (Sant Martí de Provençals, 14 de juliol de 1835[1] - Barcelona, 23 de novembre de 1884[2]) fou un violinista, compositor i director d'orquestra català.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 juliol 1835 Sant Martí de Provençals (Barcelonès) |
| Mort | 23 novembre 1884 (49 anys) Barcelona |
| Sepultura | cementiri del Poblenou, núm. 445 interior. Illa 2.Departament 1 |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, director d'orquestra, compositor, violinista |
| Premis | |
Biografia
modificaFou fill de Joan Fortuny[3] i de Rosa Fàbrega.[2] Va iniciar els seus estudis amb el professor Pau Serra i Bertran.[1]
Fou un nen prodigi en l'execució del violí, presentant-se amb nou anys al Liceu Artístic i Literari de Madrid el 1846[4] i dos anys més tard al Gran Teatre del Liceu, en un concert del juny de 1848.[5] Va dur a terme una llarga carrera de concertista, visitant escenaris de moltes poblacions espanyoles i algunes fora les fronteres espanyoles.
En setembre de 1882 es va anunciar per error en premsa la seva defunció.[6] Va morir al seu domicili del carrer de la Unió de Barcelona dos anys després, quan treballava al Cafè del Segle XIX,[7] a causa d'una pneumònia. Estava casat amb Anna Omenyà. El seu violí, un Platner, va ser posteriorment adquirit pel violinista basc establert a Barcelona Clemente Ibarguren Garicano (1850-1933),[8] qui més tard fou mestre dels violinistes barcelonins Joan Manén i Planas i Francesc Costa i Carrera. Es va organitzar un concert a benefici de la viuda al Teatre Principal de Barcelona, que va comptar amb la participació, entre altres, dels pianistes Francesc Laporta, qui havia també treballat al Cafè del Segle XIX i Carles Gumersind Vidiella, la veu d'Emerenciana Wehrle, i la del violinista Clemente Ibarguren.[9]
Va rebre la creu de l'Orde de Carles III, l'Orde de Crist de Portugal i la Legió d'Honor espanyola, entre altres distincions.[10][11]
Hi ha molt poques dades d'aquest músic català el qual es distingí com a concertista, compositor i director d'orquestra.
Bibliografia
modifica- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 24, pàg. 582 ISBN 84-239-4524-3
- Ramón-Salinas, Jorge «Andreu Fortuny y Fábregas (1835-1884: Un violinista postergado del siglo XIX». Revista Catalana de Musicologia, XIV, 2021, pàgs. 169-216.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «N'Andreu Fortuny y Fábregas». L'Arch de Sant Martí, 30-11-1884, pàg. 2.
- ↑ 2,0 2,1 «Defuncions.1884.Registre núm.7867». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 23-11-1884. [Consulta: 24 juny 2019].
- ↑ Algunes fonts indiquen que era violinista aficionat i saltimbanqui, altres que era sastre. Segurament va ser violinista car Andreu Fortuny explicà la vida errant de son pare en una entrevista concedida en 1866.
- ↑ «Gacetilla de la Corte». El Español [Madrid], 18-04-1846.
- ↑ «Espectáculos - Gran Teatro del Liceo». Diario de Barcelona, 30-06-1848, pàg. 3025 (1a del dia).
- ↑ «Crónica local». El Diluvio, 14-09-1882, pàg. 7782 (6a del dia).
- ↑ Aquest local estava situat al carrer Conde del Asalto (Nou de la Rambla), no es tracta del que després va ser molt popularment conegut com a "La pajarera" que es va aixecar l'any 1888 a la Plaça de Catalunya.
- ↑ «Noticias». La voz montañesa [Santander], 12-12-1884, pàg. 2.
- ↑ «Crònica general». La Il·lustració Catalana, 15-12-1884, pàg. 2.
- ↑ «Gran concierto vocal e instrumental en el salón de la calle del Martillo». La abeja montañesa [Santander], 18-07-1867, pàg. 3.
- ↑ «Noticias». La voz montañesa [Santander], 29-11-1884, pàg. 2.