Amborella trichopoda
Amborella trichopoda és l'única espècie de l'ordre de les Amborellales i, conseqüentment, de la família de les amborelàcies (Amborellaceae) i del gènere Amborella.[1][2] Aquesta planta, nativa de l'illa de la Grande Terre de Nova Caledònia, té una gran importància per ser a la base de la classificació de les plantes amb flor, és el llinatge més antic del clade de les angiospermes.[3]
 Amborella trichopoda | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | drupa  |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 126024907 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Amborellales |
| Família | Amborellaceae |
| Gènere | Amborella |
| Espècie | Amborella trichopoda Baill., 1869 |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
_fragment.jpg)
Descripció
modificaÉs un arbust perenne que pot atènyer fins als 8 metres d'altura. Les fulles són alternes, coriàcies, amb pecíol curt i el marge ondulat. Les flors es presenten agrupades en inflorescències cimoses, són plantes dioiques, uns individus només tenen flors masculines i d'altres només flors femenines.[4][5] El fruit és un drupa, vermella a la maturitat.[6]
Taxonomia
modificaLa primera publicació sobre Amborella trichopoda la va fer l'any 1869 el botànic francès Henri Ernest Baillon (1827-1895), a una nota a peu de pàgina del primer volum de la seva obra Histoire des Plantes,[7][8] una anys més tard, el 1873 en faria una publicació més formal al volum desè de la publicació Adansonia. Recueil d'observations botaniques.[2][9]
Des de l'inici, aquesta espècie va ser inclosa dins la família de les monimiàcies, a l'ordre de les laurals. L'any 1948 el botànic francès Marcel Pichon (1921-1954) la va posar dins la seva pròpia família, la de les amborelàcies (Amborellaceae), que va publicar al Bulletin du Muséum d'Histoire Naturelle de París.[10] L'any 1999 les anàlisis moleculars van demostrar que aquesta espècie era l'angiosperma vivent més antiga, i l'any 2003 el sistema APG II la va posar dins de l'ordre de les amborelals (Amborellales) que va ser creat l'any 1999 pels botànics Aleksandr Pàvlovitx Melikian (1935-2008), Alexei Vladimir Bobrov (1969-) i Ekaterina S. Zaytzeva (1968-).[11] Aquest emplaçament va ser confirmat per les versions posteriors, APG III[12] (2009) i APG IV (2016).[4]
Referències
modifica- ↑ Byng et al., 2016, p. 14.
- ↑ 2,0 2,1 «Amborella trichopoda» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 29 desembre 2022].
- ↑ «Rare specimens at the Arboretum declared most primitive of living flowering plants» (en anglès). Universitat de Califòrnia a Santa Cruz. [Consulta: 29 desembre 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Große-Veldmann, Bernadette; Korotkova, Nadja; Reinken, Bernhard; Lobin, Wolfram; Barthlott, Wilhelm «Amborella trichopoda – Cultivation of themost ancestral angiosperm in botanicgardens» (PDF). Sibbaldia: the Journal of Botanic Garden Horticulture, núm. 9, 31-10-2011, pàg. 143-155.
- ↑ «Amborellales» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 29 desembre 2022].
- ↑ Fogliani, Bruno; Gâteblé, Gildas; Villegente, Matthieu; Fabre, Isabelle; Klein, Nicolas; Anger, Nicolas; Baskin, Carol C.; Scutt, Charlie P. «The morphophysiological dormancy in Amborella trichopoda seeds is a pleisiomorphic trait in angiosperms». Annals of Botany, vol. 119, núm. 4, 3-2017, pàg. 581–590. DOI: 10.1093/aob/mcw244.
- ↑ «Amborella trichopoda Baill.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 30 desembre 2022].
- ↑ Baillon, Henri Ernest. Histoire des Plantes Tome premier (en francès). París: Hachette, 1869, p. 328.
- ↑ Baillon, Henri Ernest «Sur deux genres de Monimiacées». Adansonia. Recueil d'observations botaniques [París], vol. 10, 1871-1873, pàg. 354.
- ↑ «Amborellaceae Pichon» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 30 desembre 2022].
- ↑ Bremer et al., 2003, p. 402, 422.
- ↑ Bremer et al., 2009, p. 107.
Bibliografia
modifica- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 141, n. 4, 28-03-2003. DOI: 10.1046/j.1095-8339.2003.t01-1-00158.x.
- Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Fay, Michael F.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 161, n. 2, 19-10-2009. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x.
