L'aluminita és un mineral de la classe dels sulfats. Es tracta d'alumini hidratat amb sulfat, de fórmula Al₂SO₄(OH)₄·7H₂O. Va ser descrita per primera vegada en 1807 a Halle, Saxònia-Anhalt, Alemanya i anomenat així pel seu contingut d'alumini. També és coneguda amb els noms hallita i websterita. Pertany al grup de l'aluminita, al qual dona nom, grup en el qual podem trobar també la mangazeïta.

Infotaula de mineralAluminita

Una mostra d'Aluminita de Newhaven, East Sussex Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaAl₂SO₄(OH)₄·7H₂O
Epònimalumini Modifica el valor a Wikidata
Nom IUPACtetrahidròxid sulfat de dialumini—aigua (1/7)
Localitat tipusHalle Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.07.DC.05
Nickel-Strunz 9a ed.7.DC.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/D.03 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·líagulles i masses fibroses
Estructura cristal·linaa = 7.44 Å, b = 15.583 Å, c = 11.7 Å; β = 110.18°; Z = 4
Grup puntualmonoclínica prismàtica
Colorblanc a blanc grisenc
ExfoliacióNo en té
Fracturaterrosa, irregular, desigual
Duresa1
Lluïssormat
Color de la ratllablanca
Diafanitattranslúcida, opaca quan és massiva
Gravetat específica1,66 - 1,82
Densitat1,7
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1.459 nβ = 1.464 nγ = 1.470
Birefringènciaδ = 0.011
Angle 2Vmesurada: 90°, calculada: 86°
Solubilitaten HCl
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolA Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

És de color blanc terrós a gris-blanc. Cristal·litza en el sistema monoclínic tot i que gairebé mai presenta forma de cristall. S'acostuma a trobar com una massa reniforme terrosa, o en masses nodulars compostes de cristalls fibrosos diminuts. És soluble en HCl i s'adhereix a la llengua.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aluminita pertany a «07.DC: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; cadenes d'octaedres que comparteixen costats» juntament amb els següents minerals: meta-aluminita, butlerita, parabutlerita, fibroferrita, xitieshanita, botriògen, zincobotriògen, chaidamuïta i guildita.

Formació

modifica

Es forma en els dipòsits d'argila i lignit com un producte de l'oxidació de la pirita i la marcassita, juntament amb silicats d'alumini. També es forma en sublimacions volcàniques, en dipòsits de sofre natiu i poques vegades en coves. Es presenta en associació amb basaluminita, gibbsita, epsomita, guix, celestina, dolomita i goethita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines de Rocabruna de Gavà (Baix Llobregat)[2] i a la mina San Miguel, a Ribes de Freser (Ripollès).[3]

Referències

modifica
  1. «Aluminite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2014].
  2. Rosell Riba, Joan; Díaz Acha, Yael. Mines i minerals de la serra de les Ferreres. Les mines de Rocabruna, Bruguers, Gavà, el Baix Llobregat, Catalunya. Grup Mineralògic Català, desembre 2022, p. 136. ISBN 978-84-09-47312-0 [Consulta: 12 gener 2024]. 
  3. Pedro Mingueza, Joan Rosell-Riba, David Ruiz-Corominas, Jordi Ibáñez-Insa, Albert Vaquero, Valentín Bártulos «Estudi mineralògic de la mina "San Miguel", Ribes de Freser, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 2, 2022, pàg. 3-38 [Consulta: 13 gener 2024].