Almedíxer

Almedíxer (oficialment i en castellà, Almedíjar) és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Aín, Algímia d'Almonesir, Assuévar, Castellnou, Soneixa i La Vall d'Almonesir. Almedíxer és coneguda per la qualitat de les seues fonts: Canyar, Pana, Villanova, Lloses i Almansor.

Almedíxer

Almedíjar (es)
Bandera d'Almedíxer Escut d'Almedíxer
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
39° 52′ 19″ N, 0° 24′ 35″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	Alt Palància
Capital	Almedíjar
Població humana
Població	280 (2023) (13,4 hab./km²)
Gentilici	almedixana, almedixà
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal de l'Alt Palància
Superfície	20,9 km²
Altitud	411 m
Limita amb	Aín Algímia d'Almonesir la Vall d'Almonesir Soneixa Assuévar Castellnou Marines
Partit judicial	Sogorb
Dades històriques
Dia de mercat	Dilluns
Festa patronal	Divina Pastora i Sants de la Pedra Segona quinzena d'agost
Organització política
• Alcalde	José Esteban Villanova Pérez
Identificador descriptiu
Codi postal	12413
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	12010
Codi ARGOS de municipis	12010
Lloc web	almedijar.es…

Geografia

El terme municipal d'Almedíxer està enclavat en la seua totalitat dins del parc natural de la Serra d'Espadà. Està situat en el seu vessant meridional, en el sector de la comarca de l'Alt Palància. La seua orografia és accidentada, amb punts d'altures de 918 metres (Herrera) i 979 metres (Cullera), les seues muntanyes es troben cobertes de sureres, pins i carrasques. El paisatge d'Almedíxer correspon al propi del parc natural de la Serra d'Espadà, i dins del terme d'Almedíxer destaquen especialment els bells boscos de sureres, de les quals s'extrau el suro.

La manera més senzilla d'arribar és a través de l'autopista A-23 de Sagunt a Somport fins a arribar a l'altura de Sogorb, on s'enllaça amb la carretera CV-200, carretera que finalitza en la localitat de Vila-real, pròxima a la capital provincial. El poble es troba a 71 km de la ciutat de València i 47 km de Castelló de la Plana.

Història

Encara que hi ha algun jaciment del període iber i han aparegut algunes restes romanes, l'actual localitat té un clar origen musulmà. Va ser conquistada per les tropes de Jaume I d'Aragó en 1238. Després de diversos canvis d'amo, la localitat va passar a formar part de la família Centelles. A pesar de la conquista cristiana, la població musulmana continuava sent majoritària, generant múltiples revoltes fins a la seua derrota definitiva en 1528, en l'anomenada batalla d'Almedíxer, que va posar fi a la rebel·lió dels moriscos en el Regne de València. En 1611, després de l'expulsió dels moriscos, el marqués de Quirra, Gilabert Carroz de Centelles va atorgar davant de notari carta pobla per al lloc d'Almedíxer que havia quedat totalment despoblat. Els cognoms dels primers pobladors foren Torres, Talamantes, Tortajada, Sebastián, Terolín, Monzón, Salvador, Selma, del Riu, Magán, Veo, Macián, Tejedo, Rubio, Pérez, Mínguez, Juan, Puig, Ibáñez, Ruiz, Chos, Badía, Ballester i Esteban, procedents la majoria de les veïnes Xèrica i Sogorb. Amb el temps moltes d'estes famílies van abandonar la població sent reemplaçades per altres procedents de les altres localitats de la zona com la Pobla d'Arenós, Vilamalur, Algímia d'Almonesir o el sud de la província de Terol, apareixent cap al segle xvii altres cognoms que són els actuals de la localitat, com ara Gijón, Ginés, Latorre, Monzonís o Castanyer.

Demografia

Evolució demogràfica d'Almedíxer

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007	2011	2012	2014
830	819	712	613	582	495	458	415	295	298	275	276	268	306	297	261

Economia

Tradicionalment l'economia d'Almedíxer ha estat basada en l'agricultura de secà, sent predominant les oliveres i els ametlers. No obstant això, en l'actualitat també tenen gran importància per a l'economia local una planta embotelladora d'aigua i una formatgeria.

Alcaldia

Des de 2007 l'alcalde d'Almedíxer és José Esteban Villanova Pérez del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	José Castañer Torres	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Abel Latorre Latorre	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	Abel Latorre Latorre	AP	30/06/1987	--
1991–1995	Angelino Isidro Torres Latorre	PP	15/06/1991	--
1995–1999	Angelino Isidro Torres Latorre	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Angelino Isidro Torres Latorre	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Angelino Isidro Torres Latorre	PP	14/06/2003	--
2007–2011	José Esteban Vilanova Pérez	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	José Esteban Vilanova Pérez	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015–2019	José Esteban Vilanova Pérez	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	José Esteban Vilanova Pérez	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Monuments

Església

• Església dels Àngels i Sant Joan Baptista. Edifici d'interés arquitectònic.
• Aqüeducte romà.
• Castell de la Rodana i Castillet. Este castell, situat en la muntanya de la Rodana (684 metres), actualment en ruïnes, era de planta irregular, amb una planta molt allargada que integrava els farallons rocosos de la cima de la muntanya en la seua estructura. Comptava amb un doble emmurallament i encara és possible observar la part inferior de la torre major.
• Muralla. La localitat comptava també amb un recinte murallat des de l'època medieval, que la defenia en estar allunyada del castell. Encara és possible observar llenços i arcs de la muralla en prou bon estat en el nucli urbà.
• Casa Arcadio. Torre arrodonida en la qual s'obri la porta al carreró, contrafort exterior que s'observa des de la Plaça de l'ajuntament i es va construir per a enfortir la paret exterior.

Cultura

Es realitzen activitats culturals (cine, teatre, entre altres) durant tots els caps de setmana de juliol. El primer dissabte d'agost se celebra la Setmana Cultural. Les festes s'inicien el segon dissabte d'agost en honor de la Divina Pastora i els sants de la Pedra.

La gastronomia és molt variada, d'entre la qual destaquen els seus embotits, l'olla, típic plat a base de verdures, el bollit, també de verdures i, per descomptat, la paella valenciana. La rebosteria típica comprén des de la fullosa, coca de molles, coca de figues seques fins al delgao d'ametles o anous. A més és coneguda l'aigua d'Almedíxer, de gran qualitat i sense oblidar-nos dels seus vins, d'elaboració tradicional.

Enllaços externs

• Web no oficial
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..