Alfred Tennyson

Alfred Tennyson
	;
Nom original	(en) Alfred Tennyson, 1. Baron Tennyson
Biografia
Naixement	6 agost 1809 ; Somersby (Anglaterra) (en)
Mort	6 octubre 1892 (83 anys); Aldworth (Anglaterra) (en)
Sepultura	abadia de Westminster
Poeta llorejat del Regne Unit
	19 novembre 1850 – 6 octubre 1892 ; Nomenat per: Reina Victòria del Regne Unit
Membre de la Cambra dels Lords
	valor desconegut
Dades personals
Religió	Anglicanisme
Formació	Trinity College ; King Edward VI Grammar School (en)
Activitat
Camp de treball	Poesia
Lloc de treball	Londres
Ocupació	poeta, polític, escriptor
Membre de	Royal Society ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1833) The Lady of Shalott (en) ; (1854) The Charge of the Light Brigade (en) ;
Localització dels arxius	Biblioteca de la Universitat de Leeds [ BC MS 19c Tennyson]; Biblioteca Beinecke de Llibres Estranys i Manuscrits ; Biblioteca Nacional de Gal·les ; Biblioteca Louis Round Wilson 11027-z; Biblioteca E.J. Pratt ;
Altres
Títol	Baron Tennyson (en) (1884–1892); Baró
Cònjuge	Emily Tennyson (1850–)
Fills	Hallam Tennyson, Lionel Tennyson, [Unnamed] Tennyson
Pares	George Clayton Tennyson i Elizabeth Fytch
Germans	Charles Tennyson Turner; Emilia Tennyson; Edward Tennyson; Emily Tennyson; Mary Tennyson; Frederick Tennyson; Horatio Tennyson; George Tennyson; Cecilia Tennyson; Septimus Tennyson; Matilda Tennyson; Arthur Tennyson
Premis	Premis Membre de la Royal Society; Chancellor's Gold Medal (en) ;

Alfred Tennyson (anglès: Alfred Tennyson, 1. Baron Tennyson) (Somersby, 6 d'agost de 1809 - Aldworth, 6 d'octubre de 1892) fou un poeta anglès de l'era victoriana.

Tennyson es basava en gran part en temes de la mitologia clàssica com el poema d'Ulisses. El van influir principalment William Shakespeare, Geoffrey Chaucer, John Milton i John Keats.

Hi ha un gran nombre de frases de Tennyson que han passat a formar part de l'anglès quotidià incloent-hi "Nature, red in tooth and claw", "'Tis better to have loved and lost / Than never to have loved at all", "Theirs not to reason why, / Theirs but to do and die", "My strength is as the strength of ten, / Because my heart is pure", "Knowledge comes, but Wisdom lingers", and "The old order changeth, yielding place to new".^[1]

Biografia

Tennyson nasqué a Somersby, Lincolnshire.^[2]

Tennyson estudià al Trinity College de Cambridge a partir de 1827,^[3] on s'uní a una societat secreta anomenada els Cambridge Apostles. A Cambridge, Tennyson conegué Arthur Henry Hallam i se'n feu amic.

Morí a Haslemere, Surrey.

Música

El compositor anglès Frederich William Wadely va compondre obres corals amb acompanyament d'orquestra sobre poesies de Tennyson.

També Charles Villiers Stanford li posà música a Reina María i Becket.^[4]

Igualment va fer el compositor alemany Richard Burmeister de la seva obra Die Schwestern.^[5]

També el compositor danès Carl Busch va compondre un Preludi orquestral per al <Passing of Arthur>.^[6]

Algunes obres

De Poems, Chiefly Lyrical (1830):
- The Dying Swan
- The Kraken
- Mariana
Lady Clara Vere de Vere (1832)
De Poems (1833):
- The Lotos-Eaters
- The Lady of Shalott (1832, 1842) –
- The Palace of Art
St. Simeon Stylites (1833)
De Poems (1842):
- Locksley Hall
- Tithonus
- Vision of Sin Arxivat 2008-05-02 a Wayback Machine.
- The Two Voices (1834)
- "Ulysses" (1833)
De The Princess; A Medley (1847)
- "The Princess"
- Now Sleeps the Crimson Petal –
- "Tears, Idle Tears"
In Memoriam A.H.H. (1849)
Ring Out, Wild Bells (1850)
The Eagle (1851)
The Sister's Shame^[7]
De Maud; A Monodrama (1855/1856)
- Maud
- The Charge of the Light Brigade (1854) – an early recording exists of Tennyson reading this.
De Enoch Arden and Other Poems (1862/1864)
- Enoch Arden
- The Brook –
Flower in the crannied wall (1869)
The Window – Cicle de cançons amb Arthur Sullivan. (1871)
Harold (1876) –
Idylls of the King (compost el 1833–1874)
Locksley Hall Sixty Years After (1886)
Crossing the Bar (1889)
The Foresters – amb música d'Arthur Sullivan (1891)
Kapiolani (pòstum)^[8]

Referències

↑ The Oxford Dictionary of Quotations. 5a ed.. Oxford University Press, 1999.
↑ Alfred Lord Tennyson: A Brief Biography, Glenn Everett, Associate Professor of English, University of Tennessee at Martin
↑ Tennyson, Alfred a Venn, J. & J. A., Alumni Cantabrigienses, Cambridge University Press, 10 vols, 1922–1958.
↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 57, pàg. 971 (ISBN 84-239-4557-X)
↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 9, pàg. 1494 (ISBN 84-239-4509-X)
↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 9, pàg. 1528 (ISBN 84-239-4509-X)
↑ Poetryloverspage.com
↑ Alfred Lord Tennyson. Hallam Tennyson. The life and works of Alfred Lord Tennyson. 8. Macmillan, 1899, p. 261–263.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfred Tennyson

[1] The Oxford Dictionary of Quotations. 5a ed.. Oxford University Press, 1999.

[2] Alfred Lord Tennyson: A Brief Biography, Glenn Everett, Associate Professor of English, University of Tennessee at Martin

[3] Tennyson, Alfred a Venn, J. & J. A., Alumni Cantabrigienses, Cambridge University Press, 10 vols, 1922–1958.

[Enciclopèdia_Espasa_v._57-4] Enciclopèdia Espasa Volum núm. 57, pàg. 971 (ISBN 84-239-4557-X)

[Enciclopèdia_Espasa_v._9.-5] Enciclopèdia Espasa Volum núm. 9, pàg. 1494 (ISBN 84-239-4509-X)

[Enciclopèdia_Espasa-6] Enciclopèdia Espasa Volum núm. 9, pàg. 1528 (ISBN 84-239-4509-X)

[7] Poetryloverspage.com

[8] Alfred Lord Tennyson. Hallam Tennyson. The life and works of Alfred Lord Tennyson. 8. Macmillan, 1899, p. 261–263.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]