Alegria
emoció o estat d'ànim
| Aquest article (o secció) és manifestament incomplet. |
|
Aquest article tracta sobre estat d'ànim. Si cerqueu el disc d'Antònia Font, vegeu «Alegria (àlbum)». |
L'alegria és un sentiment bàsic, resultat d'una viva satisfacció d'ànima.[1] La paraula prové del llatí alicer, aliceris que significa «viu, animat».[2] A l'expressió facial es lliga amb el somriure i els ulls brillants.
En la medicina psicosomàtica estudia en quina mesura funcionin millor els òrgans del nostre cos i la nostra ment guanyi en claredat i eficiència sota la influència de sentiments postivos com l'alegria.. Els estats mentals positius indueixen el cervell a alliberar endorfina, una hormona analgèsica que alleuja o elimina el dolor, tant físic com emocional, i augmenta la resistència de la ment i del cos. L'alegria es pot propagar, és «contagiosa».
Referències
modifica- ↑ «Alegria». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «alegre 1.3 alegria». A: Diccionari etimològic, 1996 (2004, 4ª edició), p. 55. ISBN 9788441225169.
Bibliografia
modifica- Campderrós, Joseph. Goig sense alegría: juguet cómich en prosa. Tip. de V. Cusó Estrada, 1904. ISBN 978-1272650032.
- Cervon, Jacqueline. Selim, El venedor d'alegria. Editorial Bruno, 2009. ISBN 978-84-216-6289-2.
- Manzanares Oliver, Jordi. Alegría : una revista per combatre en Patufet. 1. ed. Lleida: Pagès Editors, 2007. ISBN 978-84-9779-574-6.
- Rovira, Álex. Alegria. 1ª ed. Barcelona: Columna, 2017. ISBN 978-84-664-2324-3.
- Rusiñol, Santiago. L'alegria que passa : introducció, notes i proposta didàctica de Joan Oriol i Giralt. Barcelona: La Galera, agost del 2019, p. 139. ISBN 978-84-246-6484-8.
- Torralba, Francesc. L'Alegria. Lleida: Pagès, 2008. ISBN 978-84-9779-675-0.
Enllaços externs
modifica
