Agustín Díaz Yanes

Agustín Díaz Yanes
	(2012)
Biografia
Naixement	9 setembre 1950 (74 anys); Madrid
Residència	Madrid
Formació	Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Ocupació	director de cinema, catedràtic, crític literari, guionista, traductor
Participà en
20 desembre 2018	manifest «Que no ens divideixin»
Premis
	(1996) Goya a la millor direcció novell, per l'obra Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto; (1996) Goya al millor guió original, per l'obra Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto; (1995) Premis Ondas ;

Agustín Díaz Yanes (Madrid, 9 de setembre de 1950) és un director de cinema, guionista i novel·lista espanyol. Ha estat guardonat en els premis Goya.

Biografia

Fill de torero, va estudiar història i es va llicenciar per la Universitat Complutense de Madrid en els anys 1970.^[1] Va treballar fent classes i traduint de l'anglès. També va exercir com a crític literari i, en aquesta època, es va interessar pel cinema. Va ser llavors que va escriure els seus primers guions, que posteriorment van ser portats al cinema.

La seva reputació com a guionista i les amistats que va conrear li van permetre rodar la pel·lícula Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto el 1995, que li va valer dos premis Goya: al millor guió original i al millor director novell. El 1995 va rebre un Premi_Ondas com a millor director de cinema.^[2] Després de l'èxit de la seva primera pel·lícula va preparar el guió de Madrid Sur, un film de ciència-ficció que no va poder rodar per falta de finançament.

El 2001 va ajuntar Penélope Cruz i Victoria Abril en la seva pel·lícula Sin noticias de Dios, que va ser nominada a onze Goyas. Cinc anys més tard va començar a rodar Alatriste, una cinta basada en la sèrie de novel·les Las aventuras del capitán Alatriste d'Arturo Pérez-Reverte, que va comptar amb un repartiment encapçalat per Viggo Mortensen. Aquesta pel·lícula també va ser nominada a nombrosos Goyas.

El seu últim film fins avui és Sólo quiero caminar, estrenat el novembre de 2008, que li va valer una nova nominació al Goya com a millor director. És el president de l'associació d'Autors Literaris de Mitjans Audiovisuals (ALMA). El 2012 va publicar la seva primera novel·la, Simpatía por el diablo, en la qual hi ha referències al seu amic, l'escriptor Javier Marías i, particularment, a la novel·la Los enamoramientos. Aquest llibre, homenatge als Rolling Stones i la seva cançó "Sympathy for the Devil".^[1]

Premis

1996: X Premis Goya al millor director novell i millor guió original per Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto

Filmografia

Any	Pel·lícula	Psprt
1988	Baton Rouge	Guionista
1990	A solas contigo	Guionista
1990	Demasiado corazón	Guionista
1994	Belmonte	Guionista
1995	Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto	Director i guionista
1997	Al límite	Guionista
2001	Sin noticias de Dios	Director i guionista
2006	Alatriste	Director i guionista
2008	Sólo quiero caminar	Director i guionista
2016	Oro	Director i guionista

Obres literàries

Simpatía por el diablo, Espasa, Madrid, 2012

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Rocío García.
↑ «Los Ondas de 1995 apuestan por la creatividad en los programas de radio y televisión». El País [Barcelona], 03-11-1995.

[rocio-1] 1,0 ^1,1 Rocío García.

[2] «Los Ondas de 1995 apuestan por la creatividad en los programas de radio y televisión». El País [Barcelona], 03-11-1995.

[1]

[2]