Agelènids
Els agelènids (Agelenidae) són una família d'aranyes araneomorfes.[2] Fou descrita per primera vegada per Carl Ludwig Koch l'any 1837.[3]
Agelenidae  | |
|---|---|
.JPG) | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Arachnida |
| Ordre | Araneae |
| Superfamília | Agelenoidea |
| Família | Agelenidae Koch, 1837 |
| Tipus taxonòmic | Agelena |
| Diversitat | |
81 gèneres, 1301 espècies.[1] | |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Són aranyes que construeixen una teranyina molt característica, en forma d'embut, i per això també se les anomena aranyes de teranyina d'embut (funnel-web spiders). Inclouen les aranyes comunes de l'herba del gènere Agelenopsis, així com la verinosa Tegenaria agrestis.[4]
Un altre gènere que cal destacar és Agelena, que inclou algunes espècies semi-socials de l'Àfrica molt interessants, que viuen en teranyines comunitàries. La més coneguda és probablement Agelena consociata. Aquest grau d'organització social comprèn la cooperació en la captura de preses i el tenir cura de les cries. Tot i així, són semi-socials perquè per assolir el grau d'una veritable socialització com la d'alguns himenòpters (formigues, abelles i vespes) caldria una especialització entre els individus (soldats, obreres, reina).
La seva distribució és molt extensa i es poden trobar per tot el món, excepte en la punta més meridional d'Amèrica i en la zona més septentrional del món.
Sistemàtica
modificaLa família dels agelènids conté 81 gèneres i 1.300 espècies arreu del món.[1] Amb data de desembre de 2016, el World Spider Catalog reconeixia els següents gèneres:[2]
- Acutipetala Dankittipakul & Zhang, 2008 — Tailàndia
- Agelena Walckenaer, 1805 — Paleàrtic, Àfrica
- Agelenella Lehtinen, 1967 — Iemen, Socotra
- Agelenopsis Giebel, 1869 — Amèrica del Nord, introduït a Rússia
- Ageleradix Xu & Li, 2007 — Xina
- Agelescape Levy, 1996 — Mediterrani, Azerbaidjan
- Ahua Forster & Wilton, 1973 — Nova Zelanda
- Allagelena Zhang, Zhu & Song, 2006 — EurÀsia
- Alloclubionoides Paik, 199 – Japó, Rússia, Xina, Corea
- Aterigena Bolzern, Hänggi & Burckhardt, 2010 — Xina, sud-oest d'Europa
- Azerithonica Guseinov, Marusik & Koponen, 2005 — Azerbaidjan
- Barronopsis Chamberlin i Ivie, 1941 — Cuba, Hispaniola, EUA, Bahames
- Benoitia Lehtinen, 1967 — Xina, Àfrica, Xipre, Israel, Iemen
- Bifidocoelotes Wang, 2002 — Taiwan, Hong Kong
- Calilena Chamberlin i Ivie, 1941 — EUA, Mèxic
- Coelotes Blackwall, 1841 — Palearctic
- Coras Simon, 1898 — Amèrica del Nord, Corea
- Draconarius Ovtchinnikov, 1999 — Àsia
- Eratigena Latreille, 1804 — a tot el món
- Femoracoelotes Wang, 2002 — Taiwan
- Flexicoelotes Chen, Li & Zhao, 2015 - Xina
- Hadites Keyserling, 1862 – Croàcia
- Himalcoelotes Wang, 2002 — Bhutan, Nepal, Xina
- Histopona Thorell, 1869 — Europa
- Hoffmannilena Maya-Morales & Jiménez, 2016 - Mèxic
- Hololena Chamberlin i Gertsch, 1929 — Amèrica del Nord
- Huangyuania Song & Li, 1990 — Xina
- Huka Forster & Wilton, 1973 — Nova Zelanda
- Hypocoelotes Nishikawa, 2009 — Japó
- Inermocoelotes Ovtchinnikov, 1999 — Europa
- Iwogumoa Kishida, 1955 — Rússia, est d'Àsia
- Kidugua Lehtinen, 1967 — Congo
- Leptocoelotes Wang, 2002 — Taiwan, Xina
- Lineacoelotes Xu, Li & Wang, 2008 — Xina
- Longicoelotes Wang, 2002 — Xina, Illes Ryukyu
- Lycosoides Lucas, 1846 — Mediterrani, Azerbaidjan
- Mahura Forster & Wilton, 1973 — Nova Zelanda
- Maimuna Lehtinen, 1967 — Mediterrani oriental
- Malthonica Simon, 1898 — Est d'Àfrica a França, Portugal, Creta, Grècia
- Melpomene O. P-Cambridge, 1898 — EUA a Panamà, Trinitat
- Mistaria Lehtinen, 1967 — central & est d'Àfrica, Iemen
- Neoramia Forster & Wilton, 1973 – Illes Auckland, Illes Campbell, Nova Zelanda
- Neorepukia Forster & Wilton, 1973 — Nova Zelanda
- Neotegenaria Roth, 1967 – Guaiana
- Neowadotes Alayón, 1995 — Hispaniola
- Notiocoelotes Wang, Xu & Li, 2008 – Laos, Tailàndia, Xina, Vietnam
- Novalena Chamberlin i Ivie, 1942 — EUA a El Salvador
- Olorunia Lehtinen, 1967 — Congo
- Oramia Forster, 1964 – I. Chatham, I. Lord Howe, I. Auckland, Nova Zelanda
- Oramiella Forster & Wilton, 1973 — Nova Zelanda
- Orepukia Forster & Wilton, 1973 — Nova Zelanda
- Orumcekia Koçak & Kemal, 2008 – Vietnam, Tailàndia, Vietnam, Japó, Xina
- Papiliocoelotes Zhao & Li, 2016 - Xina
- Paramyro Forster & Wilton, 1973 — Nova Zelanda
- Pireneitega Kishida, 1955 — Palearctic
- Platocoelotes Wang, 2002 — Xina, Japó
- Porotaka Forster & Wilton, 1973 — Nova Zelanda
- Pseudotegenaria Caporiacco, 1934 – Líbia
- Robusticoelotes Wang, 2002 — Xina
- Rothilena Maya-Morales & Jiménez, 2013 – Mèxic
- Rualena Chamberlin i Ivie, 1942 — EUA a Guatemala
- Sinocoelotes Zhao & Li, 2016 - Xina i Tailàndia
- Spiricoelotes Wang, 2002 — Xina, Japó, I. Ryukyu
- Tamgrinia Lehtinen, 1967 — India, Xina
- Tararua Forster & Wilton, 1973 — Nova Zelanda
- Tegecoelotes Ovtchinnikov, 1999 – Rússia, Est d'Àsia
- Tegenaria Latreille, 1804 – a tot el món
- Textrix Sundevall, 1833 — Europa, Mediterrani, Etiòpia
- Tikaderia Lehtinen, 1967 — Himàlaies
- Tonsilla Wang & Yin, 1992 — Xina
- Tortolena Chamberlin i Ivie, 1941 — EUA, Mèxic a Costa Rica
- Tuapoka Forster & Wilton, 1973 — Nova Zelanda
- Urocoras Ovtchinnikov, 1999 — Europa, Turquia
- Wadotes Chamberlin, 1925 — Canadà, EUA
Fòssils
modificaSegons el World Spider Catalog versió 19.0 (2018), existeixen els següents gèneres fòssils:[5]
- †Inceptor Petrunkevitch, 1942
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Currently valid spider genera and species». World Spider Catalog. Arxivat de l'original el 02-02-2019. [Consulta: 2 febrer 2019].
- ↑ 2,0 2,1 «Family: Agelenidae C. L. Koch, 1837». World Spider Catalog. [Consulta: 30 octubre 2016].
- ↑ Koch, C. L. (1837b). Übersicht des Arachnidensystems. C. H. Zeh'sche Buchhandlung, Nürnberg, Heft 1, pp. 1-39. doi:10.5962/bhl.title.39561.
- ↑ No s'han de confondre amb les taràntules de teranyina d'embut (Diplúrids) o la taràntula de teranyina d'embut verinosa (Hexatèlids), que són migalomorfs.
- ↑ Dunlop, J. A., Penney, D. & Jekel, D. 2018. "A summary list of fossil spiders and their relatives". A World Spider Catalog. Natural History Museum Bern, online a http://wsc.nmbe.ch, versió 19.0. Accés el 13 de desembre de 2018.
Bibliografia
modifica- Kaston, B. J. (1953): How to Know the Spiders. Dubuque.
- Foelix, Rainer F. (1996): Biology of Spiders, 2a edició.
